“A propòsit de les mateixes tasques poden (…) ser mobilitzades diferents actituds cognitives que no produeixen els mateixos efectes en termes d’aprenentatge. En bona mesura, les «dificultats d’aprenentatge» i, amb elles, les desigualtats, estan lligades a la mobilització d’actituds cognitives, de «relacions amb el saber», que no són les que permeten apropiar-se els sabers escolars.
En comparació, els alumnes més familiaritzats amb les lògiques escolars saben, perquè ho han après anteriorment (probablement fora de l’escola), que la realització de tasques escolars, l’aplicació de consignes i l’obtenció de bons resultats, si són importants, no és sinó en la mesura que constitueixen un mitjà de construir un saber, de consolidar o avaluar la seva adquisició. En el registre cognitiu, la seva confrontació amb l’escola implica una actitud molt més reflexiva, una actitud d’apropiació, ja que són conscients del lligam entre les tasques i les finalitats (…).
Però els dispositius pedagògics observats preveuen poc el que anomenarem l’activació del treball (“mise en travail”) dels alumnes, que té per finalitat que aquests construeixin les postures cognitives adequades a l’apropiació dels sabers. Per aquest motiu, aquestes postures apareixen com a prerequisits, exigides implícitament a tots els alumnes sense ser ensenyades. I, pel fet de no fer-se càrrec de la transformació de les disposicions construïdes en l’educació familiar en les actituds requerides per aprendre, l’escola demostra una «indiferència a les diferències» propícia a producció de desigualtats escolars.
Per als iniciats en la cultura escolar, la bona postura cognitiva, l’actitud d’apropiació són evidents (…) com també per als ensenyants. Per d’altres (…) que provenen freqüentment d’entorns populars, aquestes evidències no són tals. Més aviat, acostumen a mobilitzar de manera espontània actituds de conformitat: obeeixen les consignes i intenten arribar al resultat «correcte» de l’exercici, de la tasca, sense imaginar que allò que s’espera d’ells no es limita a això. Sense imaginar que l’efectuació de la tasca hauria de ser l’ocasió de relacionar-la amb exercicis anteriors, d’associar-la amb tal o tal saber, amb tal noció formalitzada, amb tal lliçó dissenyada per «descontextualitzar/recontextualitzar» el saber en diferents tasques.”
Stéphane Bonnéry, Comprendre l’échec scolaire, La dispute, 2007, p. 32 i 33 (traducció pròpia)
Preguntes
Com ajudar els alumnes més allunyats de la cultura escolar a construir actituds d’apropiació?
Ensenyar filosofia 