Fa temps que penso que el nervi de l’optativa de 4t d’ESO de Filosofia, que representa per a la majoria d’alumnes el primer contacte seriós amb el món de la filosofia, hauria de ser el següent:
Explorar grans qüestions filosòfiques a través de la descoberta d’obres singulars del patrimoni filosòfic i artístic universal (mites, contes, textos filosòfics, llegendes, pintures, pel·lícules, etc.) i la pràctica intensiva del diàleg filosòfic i l’escriptura…
…. per tal de començar a construir una competència filosòfica efectiva i desenvolupar el gust de pensar.
Això em sembla especialment adequat en instituts de màxima complexitat, en què l’adopció d’una perspectiva més convencional, centrada en el professor (presentacions, explicacions, exercicis breus, poca participació dels alumnes, etc), podria fer que molts alumnes tinguessin dificultat per accedir als aprenentatges que l’assignatura proposa.
L’optativa hauria d’oferir als alumnes motius i eines per començar a desenvolupar una “competència filosòfica” (m’agradaria tenir temps per sintetitzar com han entès aquesta competència autors com Matthew Lipman, Michel Tozzi o Oscar Brenifier) i familiartizar-se amb la cultura que li serveix de base (l’estil de preguntes que es fa, la història a què ha donat lloc, els debats, el vocabulari que ha generat, les seves formes de comunicació, etc). Hauria de poder desvetllar o estimular el gust de pensar.
Les unitats, o tallers, podrien seguir l’esquema següent:
- Descoberta d’un gran text (un mite –L’anell de Gigues de Plató-, un quadre -Magritte, Miró…-, un conte –El vestit nou de l’emperedor-, una fotografia, etc.)
- Elaboració de preguntes filosòfiques
- Celebració d’un diàleg filosòfic per investigar-les
- Aportació de nous recursos (textos que permetin aportar una nova llum a la qüestió, explicacions del professor, coneixements i punts de vista que ofereix la filosofia, les ciències socials, etc)
- Treball reflexiu (sobre els mateixos procediments i metodologia de la sessió -l’elaboració de preguntes de caràcter filosòfic, les regles de la comunicació filosòfica, les dificultats, els gestos fonamentals, etc.- i el tema o problema abordat -realització d’una síntesi escrita, un producte, etc).
Es poden utilitzar altres eines: la controvèrsia constructiva, el fresc efervescent o els seminaris socràtics (podeu consultar això, per ex). Considero molt adequat utilitzar un diari de bord (algun dia miraré de parlar-ne).
Els passos 2 i 3 pivoten sobre els alumnes (les preguntes que fabriquen a partir del text, les idees que això els desperta, etc.). El professor adopta una “postura maièutica”: facilita el part, dinamitza la discussió, formula noves preguntes, etc. El pas 4 enriqueix la discussió amb nous coneixements culturals i convida els alumnes a llegir-la sota una nova llum.
A nivell didàctic, els passos 2 i 3 juguen també una important funció “legitimadora” i “dinàmica”: els alumnes constitueixen el problema com un problema important per a ells, un problema que ara els concerneix i per a l’esclariment del qual és important comptar amb la seva veu. Això és clau. En tots els instituts, però molt especialment en aquells en què l’alumnat es troba més lluny de la cultura escolar. Alumnes que solen trobar-se instal·lats en posició de rebuig o apatia poden trobar, en aquesta mena de situacions, motius per deixar caure l’escut i interessar-se pel que està passant a l’aula. L’efecte no és màgic, però insinua un camí.
El llibre que més m’ha ajudat a plantejar l’assignatura és clarament el de Michel Tozzi (si el llegiu, veureu que el plantejament que proposo és quasi calcat al seu; en bona part, som el que furtem!)
Michel Tozzi, Débattre à partir des mythes. À l’école et ailleurs. Chronique Sociale, Lyon, 2006
(Quan tingui temps, m’agradaria explicar quins mites i obres he seleccionat i com els he treballat)
El llibre de Tozzi es pot completar amb els llibres d’Oscar Brenifier i Isabelle Millon, que ofereixen també molt de material per filosofar a partir de contes (encara no he tingut ocasió de llegir-los a fons, però). Tots ells són legalment descarregables en el web de l’Institut des pratiques philosophiques.
La col·lecció “Aprendiendo a filosofar“, d’Oscar Brenifier, també pot oferir perspectives molt interessants sobre els diferents temes abordats (ofereix petits diàlegs il·lustratius, cites, selecció de textos clàssics, nocions, etc). Pot ajudar a muntar un “tatami” (a establir els contorns d’un debat, d’un problemàtica). Els podeu consultar, en francès, aquí.
El web de l’IREF també ofereix recursos interessants (veure apartat de cinema, per exemple).
Ensenyar filosofia 