Objectiu: reflexionar sobre la lectura. Per què és important? Què (ens) aporta, què (ens) fa, el fet de llegir?
En quin espai fer-ho?: a gust per la lectura, a classe de literatura, de filosofia, en formació docent, etc.
Context de creació: aquesta activitat va ser creada en el context d’una formació TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) sobre el temps de lectura en les matèries no lingüístiques, adreçada a docents d’un centre públic (octubre 2022)
DINÀMICA
Els alumnes (o docents en formació) s’asseuen en grups de 4 o 5. Sobre les taules del fons de l’aula (o un altre espai d’exposició), una col·lecció de cites escampades (una trentena).
Consigna 1: En silenci, us convido a aixecar-vos i llegir aquestes cites. Parlen sobre els llibres, la lectura, el llegir. N’escolliu una que us cridi especialment l’atenció (no l’agafeu, l’escriviu al vostre quadern, ha d’estar disponible pels altres). (5 min)
Els alumnes ( o docents en formació) s’aixequen i circulen en silenci. Quan n’han escollit una, retornen a la taula.
Consigna 2: Compartiu amb el vostre grup els motius que us han portat a escollir aquesta cita. Quina reflexió us desperta? (10 min)
Posada en comú dins dels grups
Consigna 3: A la llum d’aquesta conversa i dels diferents punts de vista expressats, podríeu dir què ens aporta la lectura? Per a què serveix? Individualment, llisteu tots els elements de la manera més completa possible (5 min)
Consigna 4: Posada en comú en gran grup. El docent o formador apunta a la pissarra o en paper conferència (8 minuts)
Els participants proposen, per exemple:
Llegir ens enriqueix amb nous coneixements
Ens obre a noves maneres de veure i entendre el món
Ens permet aturar el temps, desconnectar, ens porta a “una altra dimensió”
Vivim i experimentem noves emocions a través de la implicació en les històries que llegim
etc.
Material
Continuacions
La dinàmica inicial acaba aquí, però el treball realitzat pot donar peu a diferents explotacions, en funció dels objectius del professor o formador.
Es pot aprofundir en els arguments generats amb l’aportació de nous documents (Què hi diu la ciència? Què hi diu la recerca especialitzada? Articles de sociologia, psicologia o pedagogia de la lectura, etc. ) o es poden obrir noves perspectives (sobre història de la lectura, per exemple).
Un treball molt bonic a fer, també, podria consistir a llegir relats autobiogràfics sobre la vida lectora. Què en diuen els i les lectores? Quan van començar a llegir? Amb quina intensitat? En quins moments? Gràcies a qui o a què? Quins tipus de textos? Amb quin gaudi o amb quines finalitats? etc. Moltes persones han escrit o parlat sobre la seva experiència personal amb els llibres i la lectura: escriptors, per descomptat (Daniel Pennac, Ursula K. Le Guin, Marcel Proust, etc), però també persones “corrents” (obrers, persones jubilades, presos, adolescents, etc). Seria un treball especialment interessant a fer amb els alumnes.
Un exemple:
Daniel Pennac, Mal d’escola
(L’ofereixo en castellà, no tinc la traducció catalana a mà)
“Por aquel entonces, yo ignoraba que la lectura iba a salvarme.
En aquella época [en el internado], leer no era la absurda proeza que es hoy. Considerada como una pérdida de tiempo, con fama de perjudicial para el trabajo escolar, la lectura de novelas nos estaba prohibida durante las horas de estudio. De ahí mi vocación de lector clandestino: novelas forradas como libros de clase, ocultas en todas partes donde era posible, lecturas nocturnas con una linterna, dispensas de gimnasia, todo servía para quedarme a solas con un libro. Fue el internado lo que despertó en mí esa afición. Necesitaba un mundo propio, y fue el de los libros. En mi familia, yo había visto, sobre todo, leer a los demás: mi padre fumando su pipa en el sillón, bajo el cono de luz de una lámpara, pasando distraídamente el anular por la impecable raya de sus cabellos y con un libro abierto sobre las piernas cruzadas; Bernard, en nuestra habitación, recostado, con las rodillas dobladas y la mano derecha sosteniendo la cabeza… Había bienestar en aquellas actitudes. En el fondo, fue la fisiología del lector lo que me impulsó a leer. Tal vez al comienzo solo leí para reproducir aquellas posturas y explorar otras. Leyendo me instalé físicamente en una felicidad que aún perdura.
(…) La primera cualidad de las novelas que llevaba al colegio era que no estaban en el programa. Nadie me preguntaba. Ninguna mirada leía aquellas líneas por encima de mi hombro. Mis autores y yo permanecíamos solos. Al leerlos yo ignoraba que estaba cultivándome, que aquellos libros despertaban en mí un apetito que iba a sobrevivir incluso a su olvido.”
Reserves
La dinàmica pressuposa un públic ja lector? Els alumnes amb menys bagatge lector poden tenir dificultats per connectar les cites amb les seves pròpies experiències lectores? És una possibilitat (jo he fet la dinàmica amb un públic de docents en formació). En cas de dificultat, potser valdria la pena repensar l’activitat i apostar, potser, pels relats autobiògrafics.
Una cita de regal
Michel Tournier, Le Vol du Vampire
EXTRA: Podeu trobar més cites interessants en aquest dossier (a partir de la pàgina 29): http://193.146.45.100/revistas/Clij/CLIJ%20286.pdf
Ensenyar filosofia 