Comparteixo dos textos breus de Ron Berger extrets del llibre An Ethic of Excellence: Building a Culture of Craftmanship with Students. Heineman, 2003


Tot i que, llegint-lo, sento a vegades que hi ha en Berger una visió molt “americana” de l’educació, crec que conèixer les seves propostes resulta estimulant i ajuda a repensar certs aspectes de la nostra forma de treballar.
Voldria destacar aquí dos aspectes: la importància dels models i la noció de “cultura escolar”. Vegem-ho.
La importància dels models
Idea clau: necessitem oferir models als alumnes (models d’escrits, de productes, d’experiments, etc.). El model té un valor cognitiu (permet saber què cal fer) i motivacional (esperona, inspira). Molt sovint, les nostres classes i instituts estan orfes de models. A falta de temps per “seure i admirar”, “criticar i discutir”, els alumnes es construeixen models de sotamà, mirant d’imaginar què demana el docent a partir del poc que tenen a mà (preconcepcions, idees fràgils, converses d’urgència amb els companys, etc.). És fàcil en aquestes circumstàncies que es produeixin malentesos i que l’alumne tingui la sensació de treballar a cegues. Cal construir una cultura més viva als instituts (veure el segon text), que estimuli i pobli la imaginació.
Cultures escolars
Idea clau: la cultura escolar del centre és un ingredient clau a l’hora de determinar l’èxit educatiu de l’alumant i la facilitat o dificultat amb què pot ser assolit. Hi ha “cultures escolars” en què aprendre és mal vist (anècdota personal, recordo perfectament, fa molts anys, un alumne de 4t d’ESO, “líder” de la seva classe, dient: “estudiar es de pringados”; i aquesta era en efecte la cultura que imperava al centre; aprendre s’hi convertia en una activitat de risc que calia fer quasi d’amagat). En contrast, tots hem conegut grups que han sabut construir una cultura escolar positiva: un remolí poderós arrossega els alumnes a pensar, a participar, a escriure a gust, a aprendre.
Detectar quina és la cultura escolar imperant al centre i com es pot transformar hauria de ser potser la missió principal de qualsevol centre.
Segurament, coneixereu Ron Berger per “la papallona d’Austin”, vídeo sobreexplotat en moltes formacions però que il·lustra algunes idees importants: el paper de l’avaluació i la crítica, la importància del procés, la creació d’una cultura de la qualitat, etc.
