Una de les dificultats que tinc com a docent de filosofia és que sento que no sempre disposo de respostes prou clares a algunes preguntes bàsiques: Què és un problema filosòfic? Què vol dir investigar filosòficament? Com es condueix? Què espero que aprenguin exactament els meus alumnes? Com puc saber que estem avançant?, etc
Segurament, és difícil que puguem tenir plenament la sensació d’avançar en l’ensenyament d’aquesta matèria si no ens dotem entre tots d’una imatge més nítida (més palpable, més a mà) d’allò que ens proposem d’ensenyar (és a dir, d’allò que ens proposem que aprenguin els alumnes) i de la manera de fer-ho .
Més que teories acadèmicament sofisticades, el que necessitem, probablement, és el que Clinton Golding anomena “practicioner theories” (Golding, Thinking together with Philip Cam): teories amb vocació pràctica, pensades per ser útils als docents i que aportin un coneixement capaç d’il·luminar el treball a l’aula.
Aquest estiu he estat llegint amb passió diversos articles de Clinton Golding (professor i investigador del moviment de Philosophy for Children australià) i hi he fet alguns descobriments que m’han semblat entusiasmants.
Crec que la seva manera d’entendre els problemes filosòfics, que comparteixo mínimament aquí sota en forma de “patchwork de textos”, és una teoria pràctica que ens pot ajudar a afinar la nostra manera de treballar.
Us recomano que completeu aquesta lectura totalment introductòria amb la bibliografia que trobareu al final.
Què és un problema filosòfic?
Per Golding
“Els problemes filosòfics sorgeixen quan les nostres idees no aconsegueixen articular-se dins d’un marc o comprensió coherent i comprensible. Neixen quan intentem donar sentit al món, però ens trobem que les nostres concepcions continuen sent incongruents o inadequades, fins i tot després d’haver aplegat tota la informació i coneixement”.
Golding, A handy account oh Philosophy in Schools, 2014
D’aquí sorgeixen dues característiques molt importants a tenir en compte. Les qüestions filosòfiques:
- “no poden ser resoltes mitjançant la recopilació d’informació empírica“
- “no poden rebre resolucions finals i incontestables“, tot i que, com veurem més endavant, Golding no defensa una concepció pessimista del progrés en filosofia.
Els problemes filosòfics són tossuts. No es deixen resoldre mitjançant mètodes empírics:
“Com que són problemes relacionats amb la nostra manera de conceptualitzar, els problemes filosòfics persisteixen malgrat tenir tota la informació o coneixement empíric possible. Per exemple, fins i tot si ho conec tot sobre la història de diferents societats i disposo d’informació precisa sobre diversos sistemes d’organització social, el problema filosòfic de què es considera una societat justa persistirà encara.” (tesi)
Golding, Tesi doctoral
Això no significa, en absolut, que en filosofia no puguem avançar mai o estiguem condemnats a tornar sempre a la casella de sortida.
Golding defensa una concepció realista del progrés en filosofia i la distingeix de la visió pessimista i idealista:
Diferents visions del progrés epistèmic en filosofia“Idealista: Progressem a mesura que (finalment) arribem a la veritat. Aquesta posició típicament platònica o hegeliana sosté que la filosofia fa progressos cap a respostes finals i definitives. La visió pragmatista de Peirce (1934) segons la qual la ‘veritat’ emergiria finalment d’una investigació que durés prou temps també és idealista, igual que la visió similar de Habermas (1972) de la veritat com a consens ideal.
Pessimista: Aquesta posició sosté que no hi ha progrés filosòfic perquè la filosofia només produeix canvis i desacords interminables. La visió de William James que la filosofia simplement expressa els gustos i els temperament dels filòsofs és pessimista pel que fa a la possibilitat de progrés filosòfic, igual que les posicions escèptiques o nihilistes on es considera que les qüestions i respostes filosòfiques són sense sentit, irresolubles o il·legítimes. També hi ha una varietat de posicions pessimistes basades en fortes explicacions psicològiques, històriques o sociològiques sobre els acords i desacords filosòfics.
Realista: La filosofia produeix alguna cosa de valor epistèmic, però no conclusions finals i definitives. Aquesta posició, típica del ‘pluralisme orientatiu’ de Nicholas Rescher (1978, 2006), sosté que pot haver-hi progrés filosòfic, contràriament a la visió pessimista, però ofereix una concepció realista del que la filosofia pot produir, diferent de la visió idealista del progrés. Des d’una concepció realista, el progrés filosòfic es produeix quan hi ha avanços filosòfics provisionals, canviants i pluralistes que són més que millores subjectives, però menys que veritats absolutes.”
Golding, A Conception of Philosophical Progress (2011)
Més endavant, Golding concreta què entén per progrés:
“Hi ha progrés filosòfic cada vegada que es desenvolupa una posició justificada i defensable que resol un problema filosòfic. Això és un punt en el joc filosòfic, fins i tot si és una posició provisional i fal·lible que planteja altres problemes potencials, i fins i tot si hi ha alternatives legítimes. També hi ha progrés quan ens acostem a marcar un gol, com quan fem noves preguntes, produïm noves posicions i arguments, ampliem i aclarim posicions i rebutgem posicions que no han tingut èxit.”
Golding, A Conception of Philosophical Progress (2011)
I aquí també:
“Resolem un problema filosòfic creant una nova manera d’observar i ser al món, on el problema ja no té força i desapareix. Els problemes filosòfics no es poden resoldre mitjançant càlculs ni experiments, ni recopilant dades, fets o informació, a diferència d’altres problemes interessants. Per exemple, podríem resoldre la incongruència filosòfica entre menjar gats i pollastres [per què mengem pollastres i no gats] distingint entre animals que normalment considerem bestiar i que es poden menjar (pollastres), i animals que normalment són animals de companyia i que no es poden menjar (gats). No hem afegit res que no sabéssim ja, però la incongruència desapareix quan veiem les coses d’aquesta nova manera.
Encara que aconseguim alguna cosa quan resolem un problema filosòfic, mai no hi ha una única resolució correcta i final per a un problema filosòfic. Cada resolució condueix a problemes més sofisticats i aquests a noves resolucions millors. Per exemple, tot i que hem resolt la incongruència inicial entre menjar gats i pollastres, ara hem de resoldre la inadequació en la nostra concepció sobre per què podria estar justificat menjar bestiar però no animals de companyia. Una resolució millor també resoldria aquest problema.”
Golding, A Handy Account of Philosophy in Schools (2014)
Dos tipus de problemes filosòfics: incongruència i inadequació
Golding proposa de distingir dos tipus de problemes filosòfics. Problemes filosòfics que impliquen incongruència i problemes filosòfics que impliquen inadequació. Vegem-los.
Una altra manera de dir-ho és la següent:
És problemes-incongruència són del tipus “hi ha peces del puzle que no quadren. I ara què fem?”.
Els problemes-inadequació són del tipus “ens falten peces del puzle. Com el podem completar?”.
Vegem-ho de més a prop.
PROBLEMES FILOSÒFICS DERIVATS D’UNA INCONGRUÈNCIA
“La incongruència filosòfica inclou dilemes i inconsistències filosòfiques, i les versions més extremes són la paradoxa, la contradicció o la incoherència” (Golding, tesi doctoral).
Golding en distingeix 4 tipus:
| Tipus d’incongruència | Exemples |
| 1. Algunes incongruències sorgeixen perquè hi ha múltiples concepcions d’un tema que semblen cadascuna legítima però són inconsistents entre elles | – La biologia pot presentar una concepció de la “natura humana”, la psicologia una altra i la religió una tercera. – La llei té una concepció de la “responsabilitat” i la psiquiatria una altra. |
| 2. D’altres incongruències sorgeixen a causa d’un xoc entre les nostres concepcions i les nostres experiències | – Solem pensar que ser lliure és bo, però de vegades ens sentim més feliços quan se’ns diu què fer. Per altra banda, podríem pensar que la “felicitat” és fer el que volem, però després descobrim que som infelços quan seguim els nostres capricis durant massa temps. – Podem desenvolupar una teoria sobre l’amistat o l’amor, però després descobrim que les nostres experiències presenten contraexemples a la nostra teoria |
| 3. Les nostres concepcions poden tenir implicacions incongruents | – Pensem que la llibertat s’ha de preservar, però si l’entenem com un imperatiu categòric duu a implicacions problemàtiques. Permetem que les persones fumin en públic, llevant la llibertat dels altres d’un entorn sense fum, o prohibim el fum en públic, llevant la llibertat dels fumadors? Sembla que estiguem obligats a triar una de les dues opcions, però les implicacions de qualsevol de les dues són incongruents amb la nostra concepció segons la qual la llibertat hauria de ser preservada universalment. – Les nostres teories poden comportar implicacions contraintuïtives que ens costa acceptar. – La nostra teoria ètica ens pot obligar a realitzar accions que considerem injustes o poc justes. |
| 4. Una font final d’incongruència és quan les nostres concepcions personals són incoherents. Podem creure dues o més coses que semblen correctes, però que no poden ser correctes alhora | – Podem creure que som agents lliures capaços de prendre decisions lliures, però també creiem que tot el que passa està causalment determinat. – Podem valorar l’honestedat, però també pensem que els nostres fills haurien de dir als avis que els agraden els seus regals de Nadal, fins i tot quan els detestin. – Podem tenir una perspectiva favorable a la vida, incloent-hi ser vegetarians i pacifistes, però també creure que l’avortament és permès. |
PROBLEMES FILOSÒFICS DERIVATS D’UNA INADEQUACIÓ
“Un segon tipus de problema filosòfic es produeix quan les nostres concepcions són imprecises, incompletes o inadequades. (…) Resolem aquests tipus de problemes aportant ordre, precisió, claredat i completesa a les nostres concepcions. Hi ha com a mínim cinc fonts relacionades d’inadequació filosòfica” (Golding, Tesi doctoral)
| Tipus d’inadequació | Exemples |
| 1. Un tipus d’inadequació és quan no disposem d’una concepció completa o exhaustiva d’un tema o pràctica. Aquest és el focus de molts dels enfocaments de la “filosofia de la …”. | Per exemple, tenim una inadequació filosòfica si: – La nostra visió de la infància no explica clarament les diferències entre un nen i un adult. – La nostra visió de l’art no ens pot dir si les pedres que apilen els turistes a la base de l’Aoraki/Mt. Cook compten com a art o no. |
| 2. Una segona font d’inadequació està relacionada amb concepcions pràctiques sobre com hauríem de viure i què hauríem de fer. Aquest és el tipus de problema filosòfic en el qual Dewey (1920) i Rorty (1999) argumenten que la filosofia hauria de centrar-se. | – Podem trobar-nos fent coses de les quals ens penedim perquè no tenim una concepció de quin tipus de persona hauríem de ser per donar integritat a les nostres accions. – Ens pot faltar una idea clara de com hauríem d’actuar quan ens enfrontem a qüestions com ara si menjar vedella o ajudar un ésser estimat terminal a posar fi a la seva vida. – Podríem veure’ns davant d’una desigualtat social generalitzada, però no tenim cap idea disponible sobre resoldre aquesta qüestió. |
| 3. Una altra font d’inadequació filosòfica sorgeix quan no trobem cap justificació per les nostres creences bàsiques o quan no entenem el que Paul anomena “el què i el per què més bàsic de les coses” (1994, 409). | – Podem sostenir que la vida humana té un valor intrínsec, però no tenir cap justificació satisfactòria. |
| 4. Una quarta font d’inadequació es produeix si les nostres concepcions tenen implicacions injustificables, com ara quan porten a la injustícia (Marx), o exemplifiquen l’estat actual, el dogma i la ideologia (Foucault i Derrida). | – Ens podem trobar amb una concepció de la sobirania que privilegia els interessos blancs per sobre dels dels pobles indígenes. – La nostra concepció del coneixement pot ser conservadora i estar implicada en teories econòmiques d’extrema dreta, mentre exclou injustificablement les teories comunals de la propietat intel·lectual. |
| 5. L’últim tipus d’inadequació filosòfica es produeix quan no acabem de trobar sentit a les nostres vides. Tot i que tota inadequació filosòfica implica concepcions que no tenen sentit, aquest és el tipus més ampli, que inclou problemes personals, existencials i relacionats amb el “sentit de la vida”, com els examinats per Sartre (1957). Són el focus de l’enfocament terapèutic de la filosofia com “una activitat que proporciona consol davant les misèries del món” (Brennifer, 2007, 157), que prové de Boeci. | – Podem trobar que els valors, les creences i els estils de vida tradicionals ja no proporcionen sentit i direcció a les nostres vides. – Podria treballar com a professor i respondre “soc un acadèmic” quan se’m demanés de definir-me, però el problema de qui sóc realment seguiria present. |
Addenda
Michel Tozzi, per la seva banda defineix un problema filosòfic així:
Francès
“Un problème philosophique, c’est un problème dont l’enjeu m’implique dans mon rapport au monde, à autrui, à moi-même, qui ne peut se formuler sous forme scientifique, auquel tout philosophe tente de répondre, mais dont l’essentialité et la complexité maintiennent ouverte pour chacun la nécessité d’une reprise réflexive.”
Traducció castellana
“Un problema filosófico es un problema que pone en juego algo que me implica en mi relación con el mundo, los demás, y yo mismo, que no puede plantearse bajo una forma científica, al que todo filósofo intenta responder, pero cuya esencialidad y complejidad mantienen abierta para cada uno la necesidad de retomar el problema de forma reflexiva”
Bibliografia
- GOLDING, C. (2011) A conception of Philosophical Progress, Essays in Philosophy.
- GOLDING, C. (2014) A handy account of Philosophy in Schools, Journal of Philosophy in Schools.
- GOLDING, C. (2010) “That’s a better idea!” Philosophical Progress for Philosophy for Children, (2010) PhD thesis, Melbourne University.
- GOLDING, C. (2018) Thinking together with Phil Cam: Practitioner theories and assessing thinking, Journal of Philosophy in Schools.
- TOZZI, M. (2008) Pensar por sí mismo. Iniciación a la pedagogía de la filosofía. Editorial Popular
Per una llista més completa de les publicacions de Golding, veure el seu web.
Podeu trobar enllaços actualitzats als articles citats i a d’altres, en aquest fil:
Ensenyar filosofia 
2 respostes a “Què és un problema filosòfic?”