Com concebem la història? Com l’anem endreçant en una mena de fris o relat mental? Quins esquemes o marcs mentals utilitzem per pensar-la?
Fes per tu mateix, amb els teus companys de feina o amb els teus alumnes, l’experiment següent1:
A partir d’un full en blanc, intenteu evocar tots els vostres coneixements històrics o la vostra imatge de la història (com la concebeu? com l’endreceu en el vostre cap?). Podeu fer-ho en la forma d’un fris cronològic
(es poden mostrar dos exemples de frisos per refrescar la memòria sobre com funciona un fris, si és necessari)
(Jeff Zwiers i Marie Crawford proposen fer-ho a partir d’un “dibuix”; cal provar les dues versions -fris, dibuix- per veure cap a quins camins porten i quin ens interessa més).
En acabat, compareu els vostres resultats i discutiu-ho: Com em represento la història? En quins grans moments o períodes l’he organitzat? On se situen per mi les grans zones d’ombra? On em sento, en canvi, més segur? Quines preguntes em (ens) sorgeixen?
És una forma “d’estirar-se al divà” i veure de quins marcs disposem per pensar la història i en quins punts cal incidir, de forma individual o col·lectiva.
Podem interessar-nos, també, pel tipus d'”objectes històrics” que fem aparèixer al fris (de què està “feta” la història?) o dels conceptes històrics que utiltizem per parlar-ne.
Què comporten els frisos? Què incouen? Fets, personatges, moviments, períodes, transicions, sistemes polítics o econòmics, descobriments, elements naturals, territoris, etc.?
En un segon moment, podem (les opcions són combinables):
A) Proposar una bateria de preguntes de reflexió per discutir en petits grups, o fer-les emergir del propi treball de comparació de frisos:
– De què està “feta” la història?
– Què provoca “el pas” d’un període a un altre? Què fa moure’s la història?
– Què és un “període històric”? Quan, com, qui, ha “decidit” com perioditzem la història? Hi ha altres formes de perioditzar-la?
– On la fem començar? Per què?
– Hi ha alguna “direcció” en la història?
etc.
B) A partir de la detecció de les zones d’ombres de cadascú, oferir recursos (manuals, llibres de text, recursos digitals, etc.) per completar el fris, omplir llacunes, esmenar errors, construir ponts, resoldre dubtes, etc. (i tornar a reflexionar sobre què s’ha après exactament i com: “Abans creia o pensava que… ara he vist que…”).
C) Llegir i discutir reflexions d’historiadors i historiadores sobre la història i el seu ofici, sobre la qüestió de la periodització, la història de la historiografia, etc. Un exemple:
Llibres relacionats
(La crítica de la periodització de la història em sembla una ocasió excel·lent per aprendre història)
- El llibre Academic conversations de Jeff Zwiers i Marie Crawford conté una activitat molt semblant, “My Image of and in History” (p. 158), adaptada al seu torn de Drake and Nelson, 2005, Engagement in Teaching History: Theory and Practices for Middle and Secondary Teachers. Columbus, OH: Person. No estic segur si l’activitat que proposo aquí no és una metamorfosi silenciosa que ha anat fent en el meu cap aquesta activitat proposada per Zwiers i Crawford, i que havia oblidat completament ↩︎
PD: No tinc el costum de publicar activitats que no he provat a classe. És, però, el cas d’aquesta. Per això mateix, em semblarà molt interessant que deixeu algun comentari en cas que la proposeu als vostres alumnes o companys (penso que és una activitat molt adequada també per a l'”auto-coneixement” dels docents).
Ensenyar filosofia 