L’ús de diagrames (DIEC: “representació gràfica que mostra l’arranjament de les parts d’alguna cosa”) és molt habitual en nombrosos camps de coneixement.
Sense ser del tot aliena a això, la filosofia sembla estar lluny d’haver-los incorporat en les seves pràctiques habituals, ja sigui de recerca o ensenyament.
No els podríem, però, treure més de suc? Quins usos de recerca o pedagògics podríem imaginar? Què existeix? Què s’ha fet?
Potser ens podrien ajudar a captar gràficament l’estructura d’un problema filosòfic o d’un debat (les posicions en joc, els conceptes clau, les seves relacions, etc.) o a expressar l’arquitectura d’un argument…
És, per mi, un camp totalment a explorar, però que intueixo pedagògicament potent (us imagineu utilitzar a classe algunes d’aquestes eines per desenvolupar la comprensió dels alumnes dels textos que llegeixen o dels debats que descobreixe? Jo hi somnio!)
Deixo aquí alguns exemples per fer volar la imaginació i alguns enllaços de coses interessants que he trobat fent algunes recerques per internet. Encara no he explorat prou a fons Google Acadèmic i altres portals amb paraules clau: argument mapping, debate map, diagramming philosophy, etc. Disculpeu pel caràcter desendreçat d’aquesta entrada (és un traster per venir-hi a buscar coses més endavant i elaborar-les).
Diagrames de flux
Podríem utilitzar-los per ressegueir el fil d’una reflexió filosòfica (per exemple, sobre la pena de mort, la manera d’entendre la llibertat -republicanisme o liberalisme?-, una decisió complexa a prendre en el marc d’un dilema ètic, etc.)?
Diagrames d’arguments
(argument diagramming, argument mapping)
Exemple:
Text:
Diagrama de l’argument:
Font: Harrell, M. (2011). Argument diagramming and critical thinking in introductory philosophy. Higher Education Research & Development, 30(3), 371–385
Mara Harrell, Creating Argument Diagrams
Merrell Noden, Mapping an Argument
Justin Weinberg, Mapping Philosophical Arguments
Un referent? Michael Hoffmann
https://works.bepress.com/michael_hoffmann/ Aquí articles per descarregar
Using Argument Representations to Make Thinking Visible for Individuals and Groups Philip Bell https://repository.isls.org/bitstream/1/4234/1/111-120.pdf
Argument Maps Improve Critical Thinking Charles R. Twardy
https://philarchive.org/archive/TWAAMI
https://philosophymaps.wordpress.com/
Entrada viquipèdia: https://en.wikipedia.org/wiki/Argument_map
Diagrames de Venn
Quines aplicacions a filosofia?
Mapes de debats i controvèrsies
Durant un cert temps, vaig estar fent una mica de recerca al voltant dels mapes de debats i controvèrsies. Vaig trobar coses molt interessants, que no vaig poder processar. Les aboco aquí per si algú vol continuar la tasca:
- Jeff Yoshimi, Mapping the Structure of Debate Yoshimi reivindica la necessitat d’ampliar el zoom i situar els arguments dins els debats dels quals formen part
- Construire une carte de controverses sur une question socialement vive
- Controverses. Mode d’emploi
- https://debategraph.org/Stream.aspx?nid=75&iv=05
- https://debatemap.app/
- https://www.bobhorn.us/
- Reed, Chris; Rowe, Glenn (2007). “A pluralist approach to argument diagramming” (PDF). Law, Probability and Risk. 6
- https://paw.princeton.edu/article/mapping-argument
- https://debategraph.org/Stream.aspx?nid=61932&vt=ngraph&dc=focus
Per una visió teòrica sobre les controvèrsies i la seva importància en el coneixement:
Comment on se dispute. Les formes de la controverse. Mil neuf cent. Revue d’histoire intellectuelle 2007/1 (n° 25)
Oscar Nudler, Espacios controversiales e historia intelectual (Nudler té una abundant bibliografia sobre la qüestió)
Altres eines interessants
Em sembla molt, important, també explorar bé totes les eines que va produïr el Jordi Domènech i preguntar-nos quines serien exportables o adaptables a filosofia:
Algunes possibilitats, entre moltes d’altres:
En general: Projecte 3C – Creació del coneixement científic
Una lectura molt estimulant:
Ensenyar filosofia 