“L’utilité de l’enseignant consiste à se rendre inutile“
Odette Bassis
Un dels moments que més gaudeixo com a docent i en què més tinc, paradoxalment, la sensació d’haver fet prou bé les coses és quan aconsegueixo desaparèixer de l’aula.
Això passa en moments com aquest:
O aquest altre:
És, naturalment, una desaparició costosa.
No n’hi ha prou de dir “llegiu” o “ara treballeu sols”. Cal dissenyar una situació, i la situació ha de presentar un entrellat que mobilitzi els alumnes, a més d’oferir-los suports i recursos.
En aquesta activitat que vaig captar improvisadament en vídeo1, els alumnes s’endinsen en la interpretació d’un text filosòfic. Per treure’n l’aigua clara, s’interpel·len, a vegades es desafien, entren i surten del text, donen forma a les idees, les discuteixen2.
I això ho fan, no en virtut d’una “inclinació natural” cap a la filosofia (que és el que a vegades sembla que esperem i exigim dels nostres alumnes), sinó perquè la situació aconsegueix conduir-los-hi. Res no és obvi. Res no és donat. Tot és construït (Bachelard)
Quin és el principi que guia aquesta situació?
És un principi tan senzill que espanta:
La lectura ha de ser funcional (és a dir, ha de tenir sentit) i donar peu a activitats de discussió i conversa
Comprenem -i assaborim- molt millor els textos quan tenim l’oportunitat de discutir-los amb altres lectors, de conversar al seu voltant.
Però per fer l’esforç de comprendre’ls (la lectura de textos acadèmics pot ser àrdua) i poder-los assaborir hem de tenir alguna raó per llegir-los. Alguna cosa ens hi ha de conduir. La lectura ha de ser funcional, ha de poder “tenir sentit des del punt de vista de l’alumne, la qual cosa significa que ha de complir una funció per a la realització d’un propòsit que ell coneix i valora” (Delia Lerner, Leer y escribir en la escuela: lo real, lo posible y lo necesario).
Aquest és el paper de les situacions que dissenyem. La situació ha de fer que, quan es proposa la lectura de textos, els aprenents puguin reconèixer fàcilment en ells un mitjà per continuar una recerca, il·luminar millor un debat, apagar el foc d’una pregunta, trobar una sortida a un atzucac filosòfic, etc.
La combinació d’aquests dos principis, lectura funcional (que els textos tinguin alguna cosa important, valuosa a oferir-nos —que responguin a un problema o necessitat plantejada per la situació) i lectura social (tenir la possibilitat de discutir-los i aprofundir-hi amb els companys) constitueix la base dinàmica d’aquestes situacions i en fa la seva eficàcia pedagògica.
S’aconsegueix que una lectura sigui funcional quan llegint aconseguim respondre a una pregunta important que s’ha abordat intensament a classe o quan aporta alguna informació que és clau per avançar en la resolució d’un problema. A vegades ho penso de la següent manera: els textos haurien de ser com la descoberta d’una font d’aigua quan s’ha caminat tot el dia i es té molta set. L’avantatge d’aquesta imatge és que mostra molt clarament que la nostra missió és posar els alumnes en marxa perquè la set pugui aparèixer3.
Les maneres de posar els alumnes en marxa són innumerables (potser podeu fer un cop d’ull a les propostes de Gérard de Vecchi i Nicole Carmona: Receptes per inventar situacions-problema). Del que es tracta, però, és de generar les condicions didàctiques perquè la lectura a l’aula respongui a propòsits que els aprenents valoren i comparteixen i que els impulsen a emparar-se dels textos4. Llegir perquè n’hem fet venir la set, perquè necessitem aquella aigua.
Un exemple de com fer venir set
En el taller A la descoberta de Joan Miró (pensat inicialment per a cursos de català com a llengua estrangera, però adaptable, amb modificacions, a altres matèries), per exemple, els alumnes treballen durant les primeres etapes a partir de material gràfic, que o bé generen ells mateixos o bé observen: reproduccions d’obres de Miró i fotografies de l’artista en el seu taller, parlant amb els seus col·laboradors o passejant pel bosc i la platja (Miró s’inspirava molt en les torballes que feia durant aquestes passejades a Montroig). Observen l’obra, observen com treballa, assajen alguns gestos pictòrics, es fan preguntes. Al final de tot, el taller ofereix una selecció de textos de Miró (entrevistes, sobretot) on parla sobre el seu treball i les seves idees. Quina manera de llançar-se a llegir els textos! Els alumnes no eren a l’inici apassionats de Miró, però el taller els ha fet venir la set de llegir-lo àvidament perquè això permet respondre a les seves preguntes.
***
He intentat individualitzar els factors que fan que la situació que presentava més amunt funcioni. Tinc aquestes impressions:
Factors que permeten una conversa rica al voltant dels textos
(a partir del taller Quin és el lloc de la filosofia?)
- La lectura està motivada, és funcional. La lectura forma part d’un dispositiu més ampli. En les primeres etapes, emergeix un interrogant (“Què és la filosofia? És una ciència?”), que els alumnes discuteixen. Quan es proposa la lectura de textos, els alumnes poden descorbir en ells una resposta a preocupacions que entenen o veure-hi un mitjà de portar més enllà la seva pròpia reflexió o obrir-la a noves perspectives. No llegim per llegir, llegim perquè la lectura ens aporta alguna cosa i estem en condicions d’apreciar allò que ens aporta.
- Els textos són rics i complexos. Els textos, de 3-4 pàgines, són com un pa que els alumnes han d’anar llescant. La conversa que mantenen els alumnes sobre el text és rica perquè el text és complex (però no inassequible) i demana l’articulació de diferents idees i el descobriment de diferents “capes de sentit”. En aquest taller, treballem textos de Mary Midgley, Dario Antiseri, Jesús Mosterín, Bertrand Russell, Adolfo Sánchez Vázquez i Karl Jaspers.
- Articulem moments de lectura individual i de discussió en petits grups. Aquest punt és clau. Primer, els alumnes llegeixen el text individualment (i hi dialoguen afegent-hi comentaris, subratllant-lo, guixant-lo). Després, el comparteixen amb altres lectors del mateix text. Sense la lectura individual, la conversa en grup seria pobra. És important que els alumnes arribin carregats d’impressions i preguntes. Sense la conversa en grup, no podríem extreure tot el suc dels textos i descobrir-ne totes les arestes. Sempre em sorprèn veure l’efervescència d’aquest moment, quan lectors que han estat 20-30 minuts dialogant en silenci amb un text es troben per parlar-ne i construir una lectura col·lectiva. Quin plaer veure els alumnes discutint d’idees filosòfiques!
- Hi ha una “missió”, o consigna de producció, lligada a la lectura. La lectura no és el terme del viatge, n’és una etapa. En aquesta activitat, els alumnes tenen la consigna de preparar-se per poder encarnar el punt de vista del filòsof en un col·loqui! Això implica llegir molt activament el text i comprendre les idees del filòsof o filòsofa de tal manera que se les puguin fer seves (les hauran de defensar)! La “missió” permet orientar o vertebrar la lectura del text
Al darrere, però, hi ha l’esquema següent, aplicable a tota mena d’escenaris:
Entrades relacionades:
- TALLER Quin és el lloc de la filosofia? [propera publicació en aquest blog] ↩︎
- Tinc pendent fer una transcripció de la primera conversa per entendre millor els gestos que els alumnes posen en pràctica per elaborar una comprensió compartida del text ↩︎
- Com podem posar els alumnes en marxa? Podeu fer un cop d’ull a aquestes propostes de Gérard de Vecchi i Nicole Carmona, Receptes per inventar situacions-problema ↩︎
- Sobre això, veure les reflexions de Delia Lerner sobre la transposició de la pràctica social de l’escriptura i la lectura a l’escola (Delia Lerner, Leer y escribir en la escuela: lo real, lo posible y lo necesario) ↩︎
Ensenyar filosofia 
2 respostes a “Fer venir set de llegir filosofia”