“Si l’escola ensenyés el bolot…”. Un text paròdic de Philippe Lecarme sobre la relació de l’escola amb els sabers

Breu presentació: comparteixo una traducció adaptada d’un text paròdic de Philippe Lecarme sobre la relació de l’escola amb els sabers. És de l’any 1982, però no estic gens segur que el que hi diu hagi envellit gaire, malgrat els esforços que el propi sistema educatiu ha fet per remeiar-ho. El text original agafa com a exemple central el joc de cartes “la bélote”, molt popular a França i a altres països. L’he substituit per “el bolot”, un joc de cartes jugat a Sagunt i al Camp de Morvedre (País Valencià) i que s’inspira, sembla, en el francès.

Si l’escola ensenyés el bolot
(Philippe Lecarme)

Seria una matèria optativa: 2 hores a 1r, una hora a les classes següents; els cursos podrien ser impartits pels professors de matemàtiques, de tecnologia i, als grans instituts, pels experts en “bolòtica” (8 places al concurs de 1982).  

La Inspecció General de Ciències Lúdiques hauria elaborat un programa:  

A primer curs:

– Dret i revés (una rigorosa progressió pedagògica portarà a distingir-los sense error).
– Cors, diamants, trèvols, piques; regles per evitar-ne la confusió. Exercicis de memorització.
– L’as; la seva relació amb la noció d’unitat.
– Del 2 al 5; del 6 al 10.
– Disposició dels signes; noció de quincunci.
– Valet, dama, rei; denominacions tradicionals, possibles variacions i constants en la seva representació.  

A segon curs:

– Revisió de les adquisicions del primer any.
– El bolot; teoria general.
– Exercicis sistemàtics per revisar tots els casos (2 contra 3, as contra dama, etc.). S’assegurarà per mitjà de controls que es dominin perfectament aquestes nocions.
– Les dues resolucions possibles d’una batalla: “vaig”; “no vaig”.  

A tercer curs:

– Noció de pal de triomf; com reconèixer que una carta pertany al pal de triomf (sense entrar en subtileses excessives, s’ensenyarà almenys el “botó de puny” de Nabokov i el “procediment de Panisse”).
– Pals comuns i pals de triomf (els candidats podran disposar als exàmens d’una Taula de Valors o d’un microprocessador de memòria).
– Alguns grans tipus de combinacions.
– Aproximacions a la noció de tercera, bolot i rebolot.      

A l’últim curs:

– Revisió de les adquisicions.
– Quadrat de 10; quadrat de sotes; quadrat de dames; quadrat de reis.
– Aproximacions a la noció de cinquanta.
– El deu complementari; casos litigiosos.
– El capot; cas d’aplicació del teorema “qui va a diamant…”.
– El recompte dels punts; mètode algebraic; mètode trigonomètric.
– Complement de programa: partida sense atzar, partida amb tot atzar.
– En el marc d’un P.A.E, el professor podria ser conduït a mostrar el desenvolupament d’una partida en algunes de les seves fases mitjançant magnetoscopis, diapositives, episcopi…

Podem imaginar els manuals (“Introducció al bolot per a principiants”; col·lecció complementària d’exercicis; llibre del professor amb solucions…).  

Podem imaginar sobretot el resultat:  

Si l’escola ensenyés el bolot…
… al cap de quatre anys d’estudis,
tres quartes parts dels alumnes es considerarien completament incompetents,
el quart restant tindria teòricament el nivell,
sense mai haver tocat una carta.  

Però ja no en tindrien naturalment les mínimes ganes…  

Philippe Lecarme    
Cahiers Pédagogiques, n° 207-208
Octobre-Novembre 1982 

TEXT ORIGINAL EN FRANCÈS

𝐒𝐢 𝐥’é𝐜𝐨𝐥𝐞 𝐞𝐧𝐬𝐞𝐢𝐠𝐧𝐚𝐢𝐭 𝐥𝐚 𝐛𝐞𝐥𝐨𝐭𝐞…

Ce serait une matière à option : 2 heures en 3e, une heure dans les classes suivantes ; les cours pourraient être assurés par les profs de maths, de techno et dans les grands lycées par les agrégés de belotique (8 places au concours de 1982).

L’Inspection Générale des Sciences ludiques aurait élaboré un programme :

𝐄𝐧 𝐓𝐫𝐨𝐢𝐬𝐢è𝐦𝐞 :
– Avers et revers (une rigoureuse progression pédagogique amènera à les distinguer sans erreur).
– Cœur, carreau, trèfle, pique ; règles permettant de ne pas les confondre. Exercices de mémorisation.
– L’as ; ses rapports avec la notion d’unité.
– Du 2 au 5 ; du 6 au 10.
– Disposition des signes ; notion de quinconce.
– Valet, dame, roi ; dénominations traditionnelles, variations possibles et constantes dans leur représentation.

𝐄𝐧 𝐒𝐞𝐜𝐨𝐧𝐝𝐞 :
– Révision des acquisitions de la première année.
– La bataille ; théorie générale.
– Exercices systématiques prévoyant tous les cas de figure (2 contre 3, as contre dame, etc.). On s’assurera au moyen de contrôle que ces notions sont parfaitement maïtrisées.
– Les deux résolutions possibles d’une bataille : « à la carte suivante » ; « à la même carte ».

𝐄𝐧 𝐏𝐫𝐞𝐦𝐢è𝐫𝐞 :
– Notion d’atout ; comment reconnaître qu’une carte est à l’atout (sans entrer dans des subtilités excessives, on enseignera au moins le « bouton de manchette » de Nabokov, et la « procédure de Panisse ».
– Valeurs courantes et valeurs à l’atout (les candidats pourront disposer aux examens d’une Table de Valeurs ou d’une mémorette à microprocesseurs).
– Quelques grands types de plis.
– Approches de la notion de tierce, de belote et de rebelote.

𝐄𝐧 𝐓𝐞𝐫𝐦𝐢𝐧𝐚𝐥𝐞 :
– Révision des acquisitions.
– Carré de 10 ; carré de valets ; carré de dames ; carré de rois.
– Approches de la notion de cinquante.
– Le dix de der ; cas litigieux.
– Le capot ; cas d’application du théorème « qui va à carreau… »
– Le décompte des points ; méthode algébrique ; méthode trigonométrique.
– Complément de programme : partie à sans atout, partie à tout atout.
– Dans le cadre d’un P.A.E., l’enseignant pourrait être amené à montrer le déroulement d’une partie dans certaines de ses phases au moyen de magnétoscopes, de diapos, d’épiscope…

On imagine les manuels (« J’apprends la belote » grands commençants ; recueil complémentaire d’exercices ; livre du maître avec corrigés…).

On imagine surtout le résultat :

Si l’école enseignait la belote…
… au bout de quatre ans d’études,
les trois quarts des élèves se jugeraient complètement incompétents,
le quart restant aurait théoriquement le niveau,
sans jamais avoir touché une carte.

Mais évidemment il n’en aurait plus la moindre envie…

Philippe Lecarme
Quatrième de couverture des Cahiers Pédagogiques,
n° 207-208 d’Octobre-Novembre 1982 

Un pensament sobre ““Si l’escola ensenyés el bolot…”. Un text paròdic de Philippe Lecarme sobre la relació de l’escola amb els sabers

Deixa un comentari