“Philosophical questions are tools that point to, isolate and articulate philosophical problems. We use these tools to try to provide philosophical resolutions to philosophical problems.”
Clinton Golding
Què és una pregunta filosòfica?1
Una pregunta filosòfica és, en un cert sentit, una pregunta que no té una ‘resposta definitiva’.
Però hi ha moltes preguntes científiques (sobre el cervell, l’univers, l’evolució, etc.) que no tenen a dia d’avui una ‘resposta definitiva’.
Per tant, cal dir: una pregunta filosòfica és una pregunta que no tindria una resposta definitiva encara que tinguéssim tot el coneixement que desitgem.
Això és així perquè les preguntes filosòfiques remeten a problemes filosòfics i els problemes filosòfics no són (només) problemes de coneixement.
Són problemes que tenen a veure amb “les nostres maneres de conceptualitzar” (amb els nostres marcs de comprensió del món i les incoherències i incongruències que hi nien: vegeu l’entrada Què és un problema filosòfic) i que, per aquest fet, “persisteixen malgrat tenir tota la informació o coneixement empíric possible” (Clinton Golding, Philosophical questions).
Hi ha interrogant filosòfic cada cop que es posa en joc la nostra manera de comprendre el món i que no en tenim prou d’apel·lar a un coneixement particular per resoldre el problema, de tal manera que podem dir que ”els fets per si sols no són suficients per proporcionar respostes, per tant, hem de fer servir el nostre propi raonament, la recerca i el judici per arribar a una resposta” (Clinton Golding, idem).
Per anar més lluny
Un exemple d’això és que “fins i tot si ho conec tot sobre la història de diferents societats i disposo d’informació precisa sobre diversos sistemes d’organització social, el problema filosòfic de què es considera una societat justa persistirà encara.”
Fixem-nos, per exemple, en les preguntes següents. Algunes són filosòfiques i d’altres no:
1. Com funciona el cervell quan aprenem?
2. Com ha canviat l’educació en els darrers anys?
3. Quines matèries s’ensenyen a les escoles australianes?
4. L’aprenentatge per indagació millora els resultats acadèmics?
5. Què significa entendre alguna cosa?
6. Quines obligacions tenen els mestres envers els seus alumnes?
Les primeres quatre poden resoldre’s mitjançant la investigació empírica i la recerca d’informació. Per exemple, podem determinar com ha canviat l’educació a través d’una anàlisi històrica. Són problemes de coneixement (biològic o neurocientífic, històric, pedagògic, etc.). Les dues darreres, no. Expressen problemes relacionats amb la nostra manera de comprendre el món2 i, en fer-ho, plantegen la necessitat de ser abordats altrament:
“Els fets per si sols no són suficients per proporcionar respostes, per tant, hem de fer servir el nostre propi raonament, la recerca i el judici per arribar a una resposta.“
UNA TAULA PER CLASSIFICAR ELS DIFERENTS TIPUS DE PREGUNTES FILOSÒFIQUES
En aquesta entrada voldria compartir una taula que proposa una classificació dels tipus de preguntes filosòfiques que ens podem fer.
L’he elaborat a partir d’aquest article de Clinton Golding Philosophical Questions: Their Nature and Function i del llibre, també de Golding, Thinking with rich concepts. Rich concepts for philosophical questioning in the classroom, d’on he extret els exemples de preguntes. Per la meva part, m’he permès afegir-hi una tercera columna (“Iniciadors…?”), que respon a la preocupació “podem ajudar els alumnes a formular preguntes filosòfiques dels diferents tipus?“. A sota de la taula, reflexiono una mica més sobre la mena d’utilitat que crec que pot tenir aquesta classifació.
Seguint la proposta de Clinton Golding, podem trobar, doncs, preguntes avaluatives, conceptuals, metafísiques, fenomenològiques i epistemològiques:
| Tipus de preguntes filosòfiques | Exemples (sobre la qüestió del valors) | Iniciadors…? |
|---|---|---|
Avaluatives  Les preguntes avaluatives fan referència a problemes filosòfics relatius als nostres valors: el que és correcte o incorrecte, just o injust, bonic o lleig, o què hauríem o no hauríem de fer, així com la justificació dels nostres valors i preferències. Aquestes preguntes ens ajuden a resoldre dilemes i conflictes relacionats amb els valors, de manera que puguem jutjar què té o no té valor i com hauríem de actuar. | – Què és pitjor: creure en alguna cosa i no seguir-la sempre o no creure en res? – Algunes valors són millors que d’altres? – Podem tenir valors dolents o incorrectes? – Algú estaria equivocat si no valorés la felicitat? – Hi ha certes coses que tots hauríem de valorar? – Podem millorar els nostres valors? – Els nostres valors haurien de ser coherents entre ells? – Les nostres accions haurien de ser coherents amb els nostres valors? – Què té de bo ser coherents? Què té de dolent la incoherència? | – X és bo / dolent / just / desitjable / preferible a…? – X és necessàriament / sempre / en alguns casos… ? – Quin és el valor de…? – Cal…? |
Conceptuals  Les preguntes conceptuals fan referència a problemes filosòfics sobre el significat dels conceptes, les relacions entre els conceptes i les implicacions d’aquests conceptes. Aquestes preguntes ens ajuden resoldre ambigüitats, inconsistències o incoherències en la nostra comprensió de determinats conceptes o de les connexions i diferències entre ells. | – Quines són les similituds i diferències entre ‘important’, ‘valorat’, ‘valuós’ i ‘els teus valors’? És el mateix ‘valuós’ i ‘desitjable’? – Què significa que alguna cosa és valuosa per a algú o representa un valor per a ella? – Quan dius que alguna cosa és valuosa, estàs dient alguna cosa sobre tu mateix i les teves creences o estàs dient alguna cosa sobre el món? – Què és important a la vida? Què compta com una vida reeïxida? Què compta com una vida feliç? Són totes aquestes preguntes la mateixa? | – Què significa…? – Què és el contrari de…? – Quina és la diferència entre X i Y? – X vol dir el mateix que…? – El concepte de X implica que…? |
Metafísiques  Les preguntes metafísiques fan referència a problemes filosòfics sobre la realitat i sobre l’essència o la naturalesa del que existeix. Conviden a examinar problemes relacionats amb la naturalesa d’entitats físiques, com ara les escoles i els àtoms, o d’entitats abstractes, com les idees i els números. Aquestes preguntes ens ajuden a resoldre qüestions sobre la composició fonamental del que trobem en el món. | – Què són els valors? Són sentiments, creences o alguna altra cosa? – Hi ha coses que totes les persones valoren? – Algunes coses són valuoses independentment de les creences i desitjos de les persones? – Els nostres valors es mostren pel que diem o pel que fem? – Què fa que una persona sigui bona? – Què fa que una vida sigui bona? – Els valors són sempre relatius a contextos històrics i culturals? | – Què és…? – En què consisteix…? – Com podem distingir X…? – Quina és la diferència entre…? – X és…? |
Fenomenològiques  Les preguntes fenomenològiques fan referència a problemes filosòfics sobre l’aparença, la naturalesa i el significat de les nostres experiències i la interpretació de les nostres vides tal com les vivim. En lloc d’investigar el significat dels nostres conceptes o l’essència de les coses, busquem descriure els objectes de la nostra experiència (Howarth, 2005). Aquestes preguntes ens ajuden a resoldre aspectes de la nostra experiència que poden generar perplexitat per la manera que tenen de presentar-se’ns, pel significat que tenen per nosaltres, etc. | -Com és valorar alguna cosa? – Què significa tenir certs valors? – Què significa per a nosaltres viure pels nostres valors? – Què sentim quan actuem “al marge” dels nostres valors? | – Com és…? – Què sentim quan…? – Quin és el significat o la importància de… en…? – Per què experimentem que…? – En què consisteix l’experiència de…? |
Epistemològiques  Les preguntes epistemològiques aborden problemes filosòfics sobre la naturalesa del nostre coneixement, els nostres judicis i justificacions, així com els nostres criteris de certesa, creença i evidència. Aquestes preguntes ens ajuden a resoldre les incerteses sobre el que sabem, com ho sabem i quins criteris podríem utilitzar per jutjar. | -Podem tenir valors dels quals no sabem res? -Podem estar equivocats sobre el que és bo per a nosaltres? -Com aprenem els valors? -Com saps si tens bons valors? – Podem tenir un coneixement objectiu de què és bo i què dolent? | – Com podem saber que…? – Quina justificació hi ha per…? – En què ens basem per dir que…? – Podem arribar a saber si…? – Tenim raons per…? |
Per a què serveix aquesta taula?
És un exercici merament acadèmic sense un impacte a l’aula? Crec que no.
Per una banda, crec que ens pot ajudar a prendre consciència que els problemes filosòfics a què al·ludeixen les preguntes tenen diferents cares i que els podem treballar a diferents nivells. Per exemple, pot passar que estiguem treballant sobre la llibertat, però que ens estiguem limitant a la dimensió normativa (ser lliure és sempre bo? Per què és desitjable la llibertat?) en detriment de les altres “dimensions” del problema. Tenir present aquesta mena d’esquema ens pot ajudar a girar la cara del poliedre (fer-nos una nova pregunta) i observar la qüestió des de noves vessants.
Naturalment, no pretenc dir que, quan fem filosofia a l’aula, haguem d’explorar exhaustivament totes les dimensions d’un problema. Un problema filosòfic no es resol3 per addició d’idees. Tampoc no és un procés linial: un videojoc amb cinc pantalles. És un procés que va i ve (les fletxes saltarines i les petjades de la imatge pretenen suggerir això).
Però sí que em sembla important tenir-ho present com a recordatori, com a vigilància:
Estem tenint en compte totes les dimensions rellevants d’aquest problema?
Pot ser que estiguem oblidant alguna dimensió indispensable?
Hem dedicat massa poca atenció a la dimensió [tal]?
Una segona utilitat que li veig és en la producció de preguntes.
Imagineu-vos que tenim un fresc efervescent com el de més avall. Podríem utilitzar, tal vegada, els iniciadors de la tercera columna per formular tot tipus de preguntes (formant, per exemple, diferents grups i donant a cada grup una bateria d’iniciadors).
Fabricar preguntes filosòfiques
Voleu fer un petit experiment per veure si funciona?
Us convido a utilitzar els dos iniciadors que teniu aquí a sota per formar preguntes filosòfiques, combinant-los amb paraules del fresc eferevescent. Mireu bé les paraules de la pissarra, localitzeu-hi conceptes que trobeu sorprenents o interessants.
Preguntes metafísiques: iniciador: Què és…?
Preguntes conceptuals: iniciador: X vol dir el mateix que…?
Per exemple:
Iniciador: Què és…? —-> Què és la consciència?
iniciador: X vol dir el mateix que…? —-> Ser moral vol dir el mateix que ser correcte?
És un fil a estirar (no ho he provat encara).
Amb tot, em preocupa que l’eina dels iniciadors pugui acabar obstruint allò mateix que pretén fomentar -el qüestionament dels alumnes- i que acabi passant alguna cosa semblant a això que denuncia aquesta vinyeta:
Per evitar aquest problema, el treball es podria fer, potser, en dues etapes:
Etapa 1: cadascú formula lliurement un cert nombre de preguntes (les que trobi més punyents, més interessants, més afilades)
Etapa 2: utilitzem els iniciadors o la taula per formar noves preguntes (valdria la pena afegir a les preguntes de l’etapa 1 noves preguntes que abracin nous camps?) o avaluem les que s’han generat a l’etapa 1, amb la intenció de ser més complets, més complexos.
Amb el resultat d’aquestes dues etapes, es podria traçar com a classe una agenda d’investigació (per quina pregunta comencem? Quines preguntes podem enllaçar? Quina xarxa formen aquestes preguntes?)
Precaucions: crec que cal reflexionar molt més profundament sobre aquesta taula i la viabilitat d’utiltizar-la com a model o guia en certs moments del treball a l’aula (per exemple, la diferència entre preguntes conceptuals i metafísiques, a vegades, és poc clara). També s’ha de treballar molt més en els iniciadors i treure’ls punta. I preguntar-nos què fem amb les preguntes que no “encaixen” en cap casella.
Material addicional
LES PREGUNTES ESSENCIALS
segons Jay McTighe i Grant Wiggins
Set característiques que defineixen una bona pregunta essencial:
1. És oberta; és a dir, generalment no té una única resposta final correcta.
2. Provoca reflexió i és intel·lectualment estimulant, esperona sovint el debat i la discussió.
3. Requereix pensament d’ordre superior, com ara anàlisi, inferència, avaluació, predicció. No pot ser resolta eficaçment només mitjançant la rememoració.
4. Apunta cap a idees importants i transferibles dins (i a vegades entre) les disciplines.
5. Desperta noves preguntes i incentiva una investigació addicional.
6. Requereix suport i justificació, no només una resposta.
7. Retorna al llarg del temps; és a dir, la pregunta pot i ha de ser revistada una vegada i una altra.
Adaptat de Jay McTighe, Grant Wiggins, Essential Questions. Opening Doors to Student Understanding, ASCD, 2013
Per anar més lluny:
Podeu llegir l’entrada Què és un problema filosòfic?, basada també en les idees de Clinton Golding i també l’article en què m’he basat per escriure aquesta entrada Philosophical Questions: Their Nature and Function.
Podeu trobar tota la bibliografia de Clinton Golding aquí: https://clintongolding.com/publications/
Podeu veure una altra proposta de classificació de les tipologies de preguntes filosòfiques, interessant però més complexa aquí: Michel Tozzi, Qu’est-ce qu’une question philosophique ?
Podeu trobar més articles sobre el qüestionament i les preguntes filosòfiques en el Padlet d’articles de didàctica de la filosofia.
- He elaborat tota aquesta entrada basant-me en l’article de Clinton Golding, Philosophical Questions: Their Nature and Function. No sabeu com d’intensament us convido a llegir qualsevol cosa de Golding que us caigui a les mans ↩︎
- Hannah Arendt distingeix a La vida de l’esperit dues activitats mentals diferents, “pensar” i “conèixer“. “Amb dues preocupacions també divereses: significat, per a la primer categoria, i cognició, per a la segona”. I afegeix: “Les preguntes plantejades pel pensament, i que és part de la pròpia naturalesa de la raó de plantejar – les preguntes de significat – són totes incontestables pel sentit comú i la seva refinació que anomenem ciència.” ↩︎
- Els problemes filosòfics es resolen? Sobre aquesta qüestió, convido de nou a llegir el que en diu Clinton Golding: Què és un problema filosòfic? ↩︎
Ensenyar filosofia 
Un pensament sobre “Les preguntes filosòfiques”