Materials i activitats del Taller de lectura de textos pedagògics de l’escola popular La Madrasseta (Centre Social L’Obrera, Sabadell, gener 2024 – juny 2024).
Índex de sessions
- SESSIÓ 1 Fil conductor: Què és aprendre? Com aprenem?
- SESSIÓ 2 Fil conductor: Els sabers i el coneixement
- SESSIÓ 3 Fil conductor: Jean Houssaye, El triangle pedagògic
- SESSIÓ 4 Fil conductor: Escola i desigualtats socials
- SESSIÓ 5 Fil conductor: Rols i identitats docents
- DOSSIER Isomorfisme pedagògic i formació docent
- DOSSIER Pensament, comunicació, llenguatge
- SESSIÓ Avaluació és una paraula gastada (Elena Ferro)
- Racó de vídeos sobre educació
SESSIÓ 1
Fil conductor: Què és aprendre? Com aprenem?
DISPOSITIU:
1) Exploració de les preguntes ‘Què és aprendre? Com aprenem?’ a través d’una “conversa sobre paper” “debat silenciós” o “conversa silenciosa” (Chalk Talk) (30 min)
[Veure les imatges de les converses més avall]
2) Formulació de noves preguntes, derivades de la conversa sobre paper (10 min)
Preguntes formulades
- Per aprendre cal voler aprendre?
- Què és aprendre?
- Tenim diferents accepcions de què és aprendre?
- Fins a quin punt l’aprenentatge col·lapsa l’educació? Educació i aprendre són sinònims?
- Aprenentatge i progrés estan lligats?
- Aprendre és transformar?
- Diem que aprendre és en un cert sentit inevitable, però també diem que és un privilegi. Tensions?
- Com interfereixen la cultura, la religió, les creences, en l’aprenentatge? Això el pot limitar?
- Per què volem que l’alumnat aprengui el que oferim?
- L’aprenentatge és racional o té sempre un component emotiu o emocional?
- Què té més valor? Un alumen que aprèn però no arriba a l’estàndar o un alumne que arriba a l’estàndar però aprèn poc?
- Tenir interès per aprendre està socialment condicionat?
- Aprendre és fer-nos conscients de l'”altre”?
- L’aprenentatge pot ser individual o és sempre diàleg compartit?
- Com de desitjable és adaptar-nos a la realitat dels alumnes si el que volem és ampliar-la?
- Interfereix el judici (del docent, de l’entorn, dels alumnes…) en el procés d’aprenentatge?
- La resposta a aquestes preguntes canviaria en funció de l’objecte d’aprenentatge (allò que aprenem)? De quins aprenentatges parlem?
- És necessari aprendre el discurs per transformar el discurs?
- La memòria és individual o col·lectiva?
- Com, si cal, respectar la llibertat de no aprendre d’un alumne o d’una persona?
- Com conviure amb / en la diversitat? Si tots som singulars, com l’atenem?
- Podem no aprendre?
- Podem aprendre malament?
3) Lectura de textos. Cada participant rep un text, a l’atzar
– trobada dels lectors d’un mateix text
– trobada en grups amb representants dels diversos textos (focus en les preguntes de la fase 2)
– conversa en gran grup
(temps total de la fase: 1 hora)
4) Síntesi de la sessió: acrònim amb la paraula ‘aprendre’
TEXTOS TREBALLATS
| TEXT 1 Meirieu – Inscriure’s en l’aventura col·lectiva del coneixement |
| TEXT 2 Perrenoud – Què és aprendre? |
| TEXT 3 Meirieu – Los obstáculos y los conflictos entre la ignorancia y el saber |
| TEXT 4 Perrenoud – Implicar a los alumnos en sus aprendizajes y su trabajo |
| TEXT 5 Perrenoud – Trabajar a partir de las representacions de los alumnos |
| TEXT 6 Ken Bain – ¿Cambian los estudiantes su forma de pensar asistiendo a clase? |
| TEXT 7 Perrenoud – Las tareas tradicionales y las estrategias de los alumnos |
| TEXT EXTRA Meirieu – L’educabilitat és un postulat fonamental per a qualsevol empresa educativa |
| TEXT EXTRA Bernard Rey i Vincent Carette – Les concepcions de l’aprenentatge |
| Més suggeriments de lectura: “Las teorías implícitas del aprendizaje” ( a partir de la pàg. 106) dins del llibre Nuevas formas de pensar la enseñanza y el aprendizaje. Las concepciones de profesores y alumnos. |
| Accés a tot el dossier de textos |
| Bonus track André Giordan – Aprender, un proceso esencialmente complejo |
“Converses silencioses” o “Chalk Talks” (per llegir-les bé, obriu la imatge en una nova pestanya i feu zoom)
Exemples de converses
Conversa silenciosa o debat silenciós 2
Conversa silenciosa o debat silenciós 3
Conversa silenciosa o debat silenciós 4
Conversa silenciosa o debat silenciós 5SESSIÓ 2
Fil conductor: Els sabers i el coneixement
DISPOSITIU:
- Fresc efervescent al voltant dels conceptes: sabers, coneixement.
2. Formulació de preguntes
“Com a educadors, docents, persones vinculades a l’educació quines preguntes creieu important o interessant de plantejar en relació amb la qüestió dels sabers i el coneixement -preguntes que remeten potser a necessitats, problemes, dubtes, desitjos, aspiracions que teniu?“
– Individual.
– En petits grups. Escollir o formular 3 preguntes capaces d’englobar les preocupacions expressades per tots els integrants del grup.
Preguntes proposades
- Quina és la finalitat dels aprenentatges escolars?
- Quins sabers i per a què?
- Existeixen uns sabers imprescindibles de la tradició cultural? Quins?
- Qui decideix aquests sabers?
- Com trencar els temps establerts per a l’aprenentatge?
- Quin paper té el docent i com aconseguim que l’aprenent adquireixi el saber?
- Quins són els elements que possibiliten el coneixement (curiositat, esforç, etc.)?
- Com aconseguir personalitzar l’aprenentatge? La tensió individual – col·lectiu
3. Individualment, escriptura d’un text lliure per respondre (explorar) una d’aquestes preguntes, en diàleg amb un corpus de frases (penjat a la paret, fulls A4) extretes de les lectures que es realitzaran posteriorment. Els participants seleccionen aquelles frases que els poden ajudar a construir una reflexió, a generar nous interrogants, connectar idees, etc.
Discussió en petit grup dels textos.
Selecció de dos “titulars” que resumeixin el contingut de la discussió.
“Titulars”
- Com tractem les tensions temporals a l’escola?
- Hi ha punts / elements d’aprenentatge comuns a tot l’alumnat?
- Transformar des de l’escola: entre la impotència i la necessitat de persistir
- Eines per educar: més enllà de la voluntat?
- Com organitzar els temps i els sabers des d’una concepció democràtica de l’escola?
- Rol docent: cessió progressiva del control
- Una educació a espatlles de gegants per a la transformació social
Discussió a peu dret davant dels titulars (dubtes, aclariments, reflexions)
4. Lectura de textos
Selecció personal d’un itinerari de lectura a partir d’un ampli banc de textos.
Discussió en petits grups de les aportacions dels textos.
5. Síntesi personal
A partir d’un diagrama
“De la sessió d’avui, què en retinc? Quin concepte o pregunta poso al centre? I al voltant d’aquests, quines idees, quines coses apreses, quines reflexions?“
SESSIÓ 3
Fil conductor: Jean Houssaye, El triangle pedagògic
Dispositiu:
- Presentació
“Avui us proposo de treballar un text, El triangle pedagògic de Jean Houssaye. Com que Houssaye hi proposa una “modelització de la situació pedagògica”, us convido a començar experimentant què vol dir això de construir models. Per això, necessitem partir de problemàtiques, de realitats complexes”. - Converseses silencioses sobre diferents problemàtiques (Chalk Talk)
Cada grup realitza una conversa silenciosa a partir d’un d’aquests estímuls (15min)
– Per ser docent és important…
– Un ambient escolar que afavoreix els aprenentatges és… I s’aconsegueix…
– L’experiència escolar dels alumnes…
– Els docents necessitem una formació que…
Circulació i participació a altres converses. (5min)
Cadascú escull una conversa sobre la qual destija treballar més a fons (modelitzar) - Modelització de la problemàtica
Consigna: “Us proposo de crear un model que permeti entendre millor la problemàtica que heu escollit.”
Treball individual (15 min)
A la paret, un recull d’exemples de diagrames per inspirar la construcció de models:
Posada en comú de les diferents modelitzacions de cada grup. Millores, retocs.
Exposició dels diferents models. (5 min)
Reflexió: Quin és l’interès de modelitzar? Què passa quan construim models? Quines dificulats? (10 min)
4. Lectura de “El triangle pedagògic o com entendre la situació educativa” de Jean Houssaye (30-45 min)
5. Discussió (25 min)
SESSIÓ 4
Fil conductor: Escola i desigualtats socials
1) Emergència de representacions
Consigna: “Escola i desigualtats socials”. Què evoca per tu? Què desperta?
Individual. Al quadern de la sessió.
2) Lectura d’escrits d’alumnes sobre l’escola
A la paret, en A3, una vintena llarga de textos d’alumnes (1r batx) en què evoquen les seves vivències escolars. El context escolar és el d’un centre de màxima complexitat del Vallès Occidental, amb un 50% de famílies en situació socioeconòmica desfavorida, una presència molt important d’alumnes de famílies migrants (especialment del Marroc) i un model educatiu tradicional. Els textos serveixen de punt de recolzament per a un treball d’observació i reflexió sobre l’experiència escolar dels alumnes.
Exemple
Es proposen 6 focus d’observació, que s’assignen a l’atzar:
a) El sentit d’anar a l’escola
b) Allò que és o es fa difícil
c) Semblances i diferències d’experiència i trajectòria
d) Allò que s’hi aprèn, allò que s’hi viu
e) Absències, buits, omissions
f) Satisfaccions
Treball individual + treball en petits grups (per consignes) + posada en comú (l’animador pren notes en una pissarra o paper)
Fotos
3) Lectura de textos. Incorporació de noves veus.
Cada grup rep un dossier de lectura diferent:
| Grup 1 Aina Tarabini | • Cuatro grandes tipos de relación con la escuela (amb Xavier Bonal) –> article font • Per una política educativa que posi el benestar el centre –> article font • Abordant la desigualtat educativa: el rol de la pedagogia, el currículum i les creences docents –> article font • “Los malos estudiantes”: una mirada sociológica para entender la construcción del fracaso y el abandono escolar |
| Grup 2 Bernard Charlot | • La relación de los alumnos con el saber y con la escuela (conferencia) • Entrevista a Bernard Charlot |
| Grup 3 Jacques Bernardin / Stéphane Bonnéry | • Bernardin – Una investigació sobre la relació amb el saber dels alumnes • Bernardin – Gènesi d’una nova aproximació al fracàs escolar • Bonnéry – El mapa de relleu a 6è. Pintar o simbolitzar? |
| Grup 4 Philippe Perrenoud | • Lladres de sentit i treball escolar |
| Text extra Philippe Meirieu | • L’aposta de l’educabilitat |
| Dossier sencer de textos | Dossier sencer |
Cada grup selecciona entre 3 i 5 idees que desitja compartir amb la resta de grups i les plasma en un paper.
Exemple
Formació de grups barrejats (“autobusos”). Discussió dels diferents punts plantejats pels grups (“parades”).
Foto
Síntesi indivual al quadern.
Coses que m’han sorprès, que no m’havia plantejat…
Conceptes que em semblen útils, interessants, aclaridors…
Connexions que faig entre idees, autors, experiències, etc..
Preguntes que em plantejo, problemes oberts…
Formació de nous grups.
Pistes clau per a la lluita contra les desigualtats socials des de l’escola
Per lluitar contra les desigualts socials, és important…
Posada en comú.
Retorn reflexiu al text escrit a l’inici de la sessió.
SESSIÓ 5
Fil conductor: Rols i identitats docents
SESSIÓ PREPARADA AMB EL JESÚS RIBOSA I L’ELENA FERRO
1.Exploració d’imatges
Cada grup rep el mateix conjunt d’imatges i les desplega a la taula. Rep, a més a més, un petit plec de consignes o disparadors que serveixen d’estímul per a explorar el material:
– Una imatge amb què crec que m’identifico
– Tots els docents que a vegades soc
– Una imatge que reflecteix un moment en què vaig aprendre alguna cosa nova com a docent
– Una imatge que exemplifica un repte al qual m’he enfrontat com a docent
– Una imatge que em fa fer-me una pregunta
– Totes les imatges on els alumnes aprenen
Discussió en petit grup i posada en comú en gran grup
2. Cercle de paraula
Com hauria de ser un docent avui a l’escola pública?
3. Lectura de textos: el puzzle de ser docent
| TEXT 1 James W. Stigler, James Hiebert – L’ensenyament és una activitat cultural |
| TEXT 2 Perrenoud – Estrategias de cambio |
| TEXT 3 Perrenoud – El oficio de maestro |
| TEXT 4 Mariana Morales – Cómo desarrollar comunidades profesionales de aprendizaje entre el profesorado |
| TEXT 5 Elliott – El desarrollo del conocimiento profesional a través de la investigación-acción |
| TEXT 6 Dominique Bucheton – Gestos professionals, postures docents i postures d’alumnes |
| TEXT 7 Aina Tarabini i Judith Jacovkis – Factors relacionals. El rol del professorat en l’experiència escolar i en les transicions a l’educació secundària postobligatòria |
| TEXT 8 David Duran – Aprendre ensenyant. Poden aprendre els docents ensenyant els seus alumnes? Quines evidències en tenim? |
| Suggeriment extra – John Loughran – Effective Reflective Practice: In Search of Meaning in Learning about Teaching |
Per a la lectura, cada grup té sobre la taula un conjunt de peces de puzzle buides.
Cada cop que un lector troba una idea o un element que li sembla rellevant per a entendre el “puzzle” docent, l’anota en una peça. Passat el temps de lectura, els membres del grup posen en comú les seves peces i recomponen el puzzle (fusionant peces, simplificant-les, donant-li sentit).
Posada en comú entre grups dels puzzles. Conversa.
4. Anàlisi final de tota l’experiència dels tallers (5 sessions)
“Dues coses que destacaries d’aquesta experiència”
Els participants escriuen les seves reflexions en un paper que és penjat a la paret per facilitar la conversa. Paret de reflexions:
– Acompanyament i aproximació a la pedagogia
– Lectura de referents –> més preguntes per estirar del fil
– Hàbit lector (que hem pogut fer productiu)
– Ganes de fer més
– Aprendre compartint i creant xarxa. Gràcies!
– Bibliografia. Angoixa lectora
– Ganes de més (compartir, escoltar)
– Comunitat d’aprenentatge externalitzada –> volem això als centres, quotidianament
– Taca d’oli?
– Les dinàmiques de cada sessió
– Com i quan ens hi posem?
– Diàleg intergeneracional
– La convicció (parcial i provisional) sobre com aprenc
– La constel·lació de referents per continuar llegint i aprofundint: Houssaye, Perrenoud, Charlot…
– La importància de les idees pedagògiques, el pensament, les tradicions, la reflexió. Stop and think.
– Algo així com: “La gent no s’adona del poder que té” (Joan Brossa)
– La necessitat de mantenir una comunitat i espai per al diàleg o i la reflexió col·lectiva sobre la tasca docent i el fet d’educar
– Els models per interpretar el que fem (referència al triangle d’Houssaye)
– Consciència, evolució docent
– Conèixer quina posició ocupo o vull ocupar tant a l’aula com al claustre
– Esperança
– Inspiració + dubtes
– Els dubtes compartits es transformen en empenta
– Compartim situacions
– Mirades, experiències, interpretacions, connexions
DOSSIER
Isomorfisme pedagògic i formació docent
Dossier de lectures de la formació feta el maig de 2025 als Serveis Educatius de Sant Martí (Barcelona) sobre l’isomorfisme pedagògic com a enfocament de la formació docent.
DOSSIER
Pensament, comunicació, llenguatge
Dossier de lectures del curs “Eines per parlar i pensar a l’aula” (IDP UB, Juliol 2025), centrades en la qüestió del llenguatge i el pensament en l’aprenentatge.
| TEXT 1 Diversos autors – Diàleg i pensament |
| TEXT 2 Jeff Zwiers i Marie Crawford – Els beneficis de la conversa acadèmica a l’aula |
| TEXT 3 Jeff Zwiers – Pseudocomunicació i comunicació autèntica |
| TEXT 4 Jordi Domènech – Situar-nos en converses per pensar de maneres diferents |
| TEXT 5 Neil Mercer i Lyn Dawes – El valor de la conversa exploratòria |
| TEXT 6 Jordi Domènech – Conversación exploratoria y seminarios socráticos. La formulación de explicaciones es un proceso creativo y comunitario |
| TEXT 7 Jean-Claude Beacco, Daniel Coste, Piet-Hein van de Ven i Helmut Vollmer – Exposició monològica i exposició dialògica |
| TEXT 8 Diversos autors – Parlar, pensar, aprendre |
| TEXT 9 Clinton Golding – Desenvolupar una aula per pensar |
| TEXT 10 Philip Cam – Per què pensar junts? |
| TEXT 11 Matthew Lipman, Ann M. Sharp, Frederick S. Oscanyan – El pensament és la interiorització del diàleg |
| TEXT 12 Matt Copeland – Diàleg i debat. Diferències |
| TEXT 13 Nicolas Sommet, Céline Darnon, Fabrizio Butera – El conflicte: una motivació de doble tall per a l’aprenent |
| TEXT 14 Diversos autors – Les preguntes a l’aula |
| TEXT 15 Peter Elbow – El joc de creure i de dubtar |
| Textos amb què es pot creuar: posicions epistèmiques (Clinton Golding ), les preguntes essencials (Jay McTighe, Grant Wiggins), elementitis i aboutitis (David Perkins), etc. |
| Accés a la carpeta sencera |
SESSIÓ
Avaluació és una paraula gastada
(Elena Ferro)
Sessió a càrrec de l’Elena Ferro, realitzada el 22 de novembre de 2025, al Centre Social L’Obrera.
Sobre la temàtica del taller, podeu llegir al blog de l’Elena l’article: De què parlem quan parlem d’avaluació? (desembre 2025). Desenvolupa moltes de les idees treballades durant el taller!
TEXTOS TREBALLATS
| TEXT 1 Alfie Kohn – El cas contra les notes |
| TEXT 2 Maria-Alice Médioni – L’avaluació que ajuda a aprendre |
| TEXT 3 Maria-Alice Médioni – Quin contracte didàctic des de la perspectiva d’una avaluació formativa? |
| TEXT 4 Manuel Siaba Leston – La Evaluación Educativa: Del Juicio a la Regulación. Un Análisis con Philippe Perrenoud y Lluís Mora |
| TEXT 5 Philippe Perrenoud – No em toquis l’avaluació! Per una aproximació sistèmica al canvi pedagògic |
| TEXT 6 Philippe Perenoud – Avaluació formativa i avaluació certificativa: postures contradictòries o complementàries? |
| TEXT 8 Philippe Perrenoud – Per un enfocament pragmàtic de l’avaluació formativa Fragment 1, Fragment 2, Fragment 3, Fragment 4, Fragment 5, Fragment 6, Fragment 7 |
| TEXT EXTRA Elena Ferro – De què parlem quan parlem d’avaluació? |
Racó de vídeos sobre educació
Alfie Kohn – Why Grades Shouldn’t Exist
David Perkins – Play the Whole Game
Philippe Meirieu – Le pari de l’éducabilité
Ensenyar filosofia 
Un pensament sobre “Taller de lectura de textos pedagògics”