Dianes conceptuals

Sempre em dic que un principi essencial per parlar d’educació és el principi de “no dir res que no haguem fet” (“Ne rien dire que nous n’ayons fait“, Fernand Oury), però sempre m’acabo topant, tard o d’hora, amb la necessitat de parlar de coses que encara no he fet, però que el fet de parlar-ne, m’ajuda a preparar-me a fer-les(!) i de temprar, doncs, aquesta exigència d’honestedat que diu Oury amb el reconeixement del fet que és útil i important deixar també que el desig -i els projectes- s’expressin¹.

Així que amb el perdó d’Oury m’agradaria parlar d’una eina que encara no he posat en pràctica però que crec que pot desenvolupar un paper molt interessant a la nostra aula: les dianes conceptuals.

***

Les dianes conceptuals van ser introduïdes per Mathew Lipman i Ann M. Sharp a Admirant el món, el Manual d’instruccions per acompanyar el Kio i Gus (1986).

Lipman i Sharp la presenten com una eina per ajudar a “desenvolupar un concepte” i “establir-ne els límits”, tot i que crec que també poden ser vistes com una excel·lent palanca per formular preguntes i problematitzar.

Els autors la presenten així:

“Una manera d’ajudar els nens a desenvolupar un concepte és agafar el terme en qüestió, agrupar-lo amb els seus sinònims i utilitzar la sèrie de termes resultant per establir els límits del concepte.
Considerem aquesta sèrie de mots com si fossin el centre d’una diana. Ara construïm dos cercles concèntrics al voltant d’aquest. En el tercer cercle, el més gran, hi posarem els antònims. L’espai intermedi serà el lloc dels termes fronterers que, per una raó o altra, siguin problemàtics, polèmics o discutibles. Ja que el cercle exterior i el cercle interior contindran termes contraris, diametralment oposats, l’espai intermedi tendirà a omplir-se de termes que suggereixin diferències de grau, i no de tipus.” (obra citada, p. 98)

A partir d’un nucli conceptual -un concepte que es posa al punt de mira- i un conjunt de paraules (aportat pel docent o generat pels mateixos alumnes), es convida els estudiants a classificar-les en un esquema semblant a aquest:

En el manual de Lipman i Sharp es proposa el següent exemple:

Iimaginem que es vol investigar el concepte de moll o mullena, i que les paraules que es proposen són les següents:

La reflexió conceptual podria arribar a un resultat semblant a aquest:

Per descomptat, l’exemple de la mullena no és un exemple precisament filosòfic, però es pot intuir la força intel·lectual d’aquest exercici si situem al centre de la diana un concepte filosòfic -“real”, “llibertat”, “justícia”, “amistat”, “raó”, etc-, com en aquest altre exercici del manual de Lipman i Sharp:

En el cas que sigui el docent el que proposi les paraules inicials a classificar, les pot preparar de tal manera que continguin conflictes o ambigüitats. L’activitat té valor, justament, en la mesura que permet plantejar preguntes interessants i generar discussió sobre la naturalesa d’aquests conceptes.

Una altra opció, però, és treballar a partir de paraules proposades pels mateixos estudiants. Una possible manera de fer-ho és a partir d’un fresc efervescent. Imaginem, per exemple, que a partir d’un fresc com aquest que va fer un grup de 2n de batxillerat a partir del concepte “ètica/moral” (veure exemple més avall), procedim a un examen més detallat a partir d’una diana conceptual i ens interessem per les preguntes o problemes que sorgeixen. Per exemple, a partir del fresc que tenim a sota, pordríem preveure que en fer una diana sorgeixi preguntes com ara: Desobeir pot ser un acte ètic? Quina és la relació entre saber i ètica? Podem considerar l’ètica com una forma de saber? La lleialtat és necessàriament un sinònim d’ètica? Existeixen fets ètics? On posem el bé? De quantes maneres pot entendre’s?, etc.

L’eina es podria combinar, llavors, també, amb les “rampes de qüestionament” -eina en elaboració-, inspirades en les rampes epsitèmiques del Jordi Domènech.

Una possible seqüència de treball, destinada a problematitzar un concepte i generar preguntes, seria llavors:

Fresc efervescent —> Diana conceptual —> Rampes de qüestionament

Segons Lipman i Sharp, l’exercici contribueix a desenvolupar sobretot les habilitats de pensament següents (p.98):

Però és potser com a detector o generador de problemes que pot trobar a l’aula, també, una de les seves forces principals.

Clinton Golding ha explorat a fons aquesta eina en el seu llibre (introbable, cal comprar-lo en pdf) Thinking with Rich Concepts: Rich Concepts for Philosophical Questioning in the Classroom, on proposa multitud de dianes semblants a aquesta. És un bonic exemple de com les creacions invidviduals circulen i es readapten dins d’un moviment pedagògic.

Per últim, voldria assenyalar que les dianes conceptuals tenen una gran semblança amb els jocs conceptuals o concept games que proposen Philip Cam i Clinton Golding.

Jocs conceptuals (Concept Games), un mètode d’indagació filosòfica a l’aula

–> Ens posem a dissenyar-ne dianes i joc conceptuals?

1. Potser juguem sempre amb dos peus. Un peu que recolzem en el passat i les coses que hem fet i sabem (honestedat) i un altre peu enlaire i més incert que utilitzem per temptejar sempre el següent pas (desig, projecte). ↩︎