Comparteixo un mapa de l’acte de pensar elaborat per Sasseville, Gagnon i Yeregeau (Sasseville i Gagnon, Penser ensemble à l’école, 2012, Presses de l’Université Laval; Gagnon i Yergeau, La pratique du dialogue philosophique au secondaire, 2016, Presses de l’Université Laval) dins de la tradició de la Philosophie pour enfants.
A primer cop d’ull, el mapa pot semblar feixuc i desencoratjador si un no està familiaritzat amb la idea de les habilitats de pensament. I és cert. Però a mesura que un s’hi familiaritza, el mapa pot ajudar a situar els diferents elements de la proposta i tenir una visió de conjunt. És una eina per anar-hi dialogant.
Crec que pensar en termes d’habilitats de pensament o gestos filosòfics és cabdal (com ensenyar, si no, una cosa que no coneixem?). Disposar d’un mapa global (criticable, esmenable, modificable, com els mateixos autors reconeixen; veure cita tot seguit) ho és també per la manera com ens pot ajudar a conèixer millor el territori en què ens movem i visualitzar-lo més clarament en la nostra pràctica educativa.
“L’univers del pensament és eminentment complex. Per tant, qualsevol intent de comprensió i de modelització en aquest sentit sembla d’alguna manera atzarós i, al final, només està destinat a proporcionar una indicació parcial sobre què podria ser i sobre les seves modalitats de funcionament” (Gagnon, article).
Comentaris al diagrama
Seguint una tradició iniciada per Lipman, els autors organitzen les diferents habilitats de pensament al voltant de 4 grans “actes mentals”:
-l’acte d’investigar,
-l’acte de raonar,
-l’acte d’organitzar la informació
-l’acte de “traduir” (que els autors consideren com un component de l’acte d’organitzar la informació)
Al seu torn, les diferents habilitats de pensament han sigut organitzades en tres blocs. La llegenda (veure el mapa més amunt) és la següent:
Sobre aquesta organització en tres blocs, els autors comenten el següent:
“És important assenyalar que la base de la divisió de les habilitats i actituds en tres blocs no reposa en una lògica segons la qual algunes habilitats són en si mateixes més complexes que d’altres, tema discutit a l’interior del llibre Penser ensemble à l’école (Sasseville i Gagnon, 2012). Aquesta organització es basa més aviat en el fet que els alumnes, a la llum de la la nostra experiència, mobilitzen més instintivament i més ràpidament algunes habilitats i actituds que d’altres. També es recolza en el nostre interès per proposar un programa de formació del pensament que sigui mínimament estructurat. (…) Som plenament conscients que es tracta d’un postulat basat en un saber d’experiència i que requereix, en aquest sentit, la posada en marxa de recerques empíriques” (Gagnon i Yergeau, 2016, p.100)
Organització de les habilitats en tres blocs:
Habilitats de pensament?
En què consisteix cada una d’aquestes habilitats? Quina importància tenen? N’hi ha exemples?
Les diferents habilitats són presentades i aprofundides en aquest llibre (que tant de bo tinguem algun dia traduït al català):
Algunes de les habilitats més importants són presentades en aquestes dues entrades del blog de la Philosophie pour les enfants de la Université Laval (Quebec), en francès:
Aquest llibre també aporta molta informació i materials sobre les habilitats de pensament i el seu aprenentatge en el context d’una comunitat de recerca:
I aquest, per la seva banda, aporta moltes pistes sobre la dinamització d’una comunitat de recerca filosòfica:
La qüestió de les habilitats de pensament està íntimament lligada amb la qüestió de l’observació i l’avaluació. Podeu llegir això:
La idea de fer visibles els gestos del pensament també permet aventurar eines com l’obrellaunes filosòfic:
Ensenyar filosofia 
Un pensament sobre “Un mapa de l’acte de pensar (Sasseville, Gagnon, Yergeau)”