Una conversa (meta)filosòfica a 1r d’ESO

TRANSCRIPCIÓ
Conversa sobre la filosofia a 1r d’ESO
Desembre 2025, Cerdanyola del Vallès

(Falten els 5 minuts inicials, on havíem parlat sobre la utilitat de la filosofia)

“Amb la filosofia, podem donar voltes a tot el que tenim”

Oriol: La filosofia és un lloc on formulem preguntes i, per dir-ho d’alguna manera, barregem les nostres idees amb les de les altres persones i això ens fa tenir les idees més clares i segurament millors.

Nerea: Jo crec que la filosofia sí que ens ajuda, a nosaltres, 1r d’eso, perquè aprenem a pensar i no a buscar una resposta única. Llavors en la vida o així, si ens trobem alguna cosa complicada, podem donar-li una solució.

Roger (docent): És a dir, tu creus que té també una aplicació a la vida.

Max: Jo crec que sí que serveix. Crec que també és important. Com ha dit el Pol, agafes respostes. I a més jo el que penso és que [filosofant] et contradius, i no és res negatiu. Penses les coses diferent del que pensaries.

Roger (docent): Quan dius que et contradius, vols dir que et contradius amb tu mateix?

Max: Sí, com que penses més. I el que pensaves que era normal, potser no és així.

Iker: Jo estic d’acord amb el Pol… […]

Lucía: Jo crec que amb els 12 anys que tenim està molt bé començar a pensar d’una altra manera i amb la filosofia podem donar voltes a tot el que tenim, a si idealment estem pensant d’una altra manera que abans, etc. I considero que està molt bé començar a pensar d’aquesta manera amb poca edat.

“Un espai segur on cadascú pot aportar les seves idees”

Roger (docent): I què creieu que us ha ajudat començar a pensar d’una altra manera. Tots dieu “pensar d’una altra manera”. Però què és el que fa que a filosofia “pensem d’una altra manera”?

Samuel: De vegades tens idees però és com que no les vols expressar perquè igual tens vergonya o algo, però a filosofia és més fàcil expressar-te perquè cadascú té una idea diferent i encara que tu en tinguis una que la majoria de la gent no la té, doncs no passa res.

Oriol: També, com bé ha dit el Samuel, és més fàcil expressar-se (a filosofia) i jo crec que és més fàcil perquè totes les idees en realitat són bones. El que jo entenc és que el que nosaltres volem és trobar la millor idea o la barreja de les millors idees que han sortit en el diàleg filosòfic.

Pol: Filosofia seria com el punt d’inici, un espai segur on cadascú pot aportar les seves idees, el que pensa de cada tema i, com hem dit, que no són dolentes, totes són bones però diferents. I llavors quan arribem aquí, en els diàlegs filosòfics, doncs és com una barreja de totes les nostres opinions i ho podem expressar sense vergonya.

Lucía: Jo crec que tot el que parlem a filosofia normalment no són temes que es parlen. Els diàlegs filosòfics ens ajuden perquè tenim més opinions, perquè [per exemple] jo no sé el que pensa el Biel d’això, perquè no són temes molt habituals. Llavors ens fa pensar més.

Roger (docent): A més nosaltres hem fet moltes vegades l’experiència -en aquest grup ha passat moltíssim- que de sobte una aportació d’algú ens ajuda a veure aquell problema d’una manera diferent, i a partir de la intervenció d’aquella persona comencem a explorar un altre camí o comencem a agafar una altra visió de les coses. Crec que ens ha passat molt sovint això.

Nerea: A filosofia com que no hi ha una opinió dolenta, potser no tenim tanta vergonya de donar la nostra opinió, i també les dinàmiques o com ho fem, també ens ajuda, perquè ens asseiem i parlem tots i no és com escriure o així, com en les altres matèries.

“No és que hi hagi una idea millor. El conjunt de totes les idees és la millor”

Samuel: La filosofia és com reflexionar sobre alguna decisió o una resposta, i quan reflexiones, de vegades, te n’adones que és una altra cosa o que ara penses d’una altra manera o ho veus d’una altra forma.

Iker: és com si jo… […]. Faig un diàleg, i aportem aquelles idees, amb les de les altres persones i ho barregem.

Roger (docent): Ara podríem fer un diàleg filosòfic sobre això perquè el Oriol parla d’”idees millors”, és a dir, segons el Oriol en un diàleg les diferents idees ens porten a escollir aquelles que considerem millors, però segons altres persones no hi ha idees millors ni pitjors. Això com ho veieu? Què passa amb això?

Samuel: Jo crec que totes són bones perquè al final igual una persona pensa que la seva és la millor, però l’altra pensa que la seva és la millor. Llavors no es pot… totes són bones per mi.

Roger (docent): I davant de dues idees diferents sobre una mateixa cosa, dues respostes diferents sobre una mateixa cosa, creieu que la filosofia ens ajuda a trobar motius per preferir una resposta o una altra?

Pol: Sí que ens ajuda però m’agradaria posar un exemple. Hi ha un joc que es diu “impostor”, que a tu et surt una paraula i has de dir una paraula relacionada amb aquesta paraula, i llavors totes les paraules i idees que tu tens sobre aquesta paraula són diferents. Tu pots dir aquesta paraula, però més enllà. Llavors jo crec que totes són bones perquè segur que tenen alguna cosa que està relacionada amb aquest tema, amb el que pensem.

Nerea: Potser això d’una opinió pitjor o millor és en tu mateix, perquè potser abans tenies una opinió d’una altra cosa i en escoltar els altres i aprendre a veure les coses d’una altra manera potser tens una opinió millor, però del que tu has pensat abans [respecte al que tu has pensat abans].

Max: Jo crec que totes les idees són bones perquè totes les idees són diferents. I llavors com totes són diferents, totes són iguals. Perquè no hi ha diferència. I cada persona aporta a algú altre.

Oriol: Jo estic d’acord amb què totes les idees són igual de bé o igual de dolentes, però al que jo em refereixo és que… no que hi hagi una idea millor, [sinó que] el conjunt de totes les idees és la millor.

Roger (docent): És a dir, que quan agafes aquestes diferents idees i les ajuntes, surt una cosa nova que és millor perquè potser és més completa…

Oriol: …perquè és més completa i abasteix a més preguntes, potser, o més temps…

“És com quan agafes un pal. Un pal el pots trencar. Però tots no”

Pol: Si és així, sí que estic d’acord. És com quan agafes un pal. Un pal el pots trencar, però tots no. Llavors és així. Una idea, a simple vista… a algú li pot semblar que és això. Però, clar, ajuntem totes les opinions, agafem totes les idees principals, les paraules a la pissarra [al·lusió al fresc efervescent], d’aquí sí que podríem fer… és com una conclusió, és el tancament.

Roger (docent): I què diríeu que és el que us ha permès, us ha ajudat a arribar a això que esteu dient, a aprendre tot això. És a dir, dieu que us heu sentit segurs a l’hora d’expressar les idees… ai, no sé com formular aquesta pregunta… És a dir, a nivell concret, que diríeu que és el que us ha ajudat a aprendre filosofia? Si haguéssiu de destacar coses concretes, de l’aula, com hem funcionat, com hem treballat, a nivell concret què diríeu que us ha ajudat a sentir-vos bé, avançar, etc.?

“Quan algú ha dit la seva opinió, ningú l’ha criticat”

Liam: Quan algú ha dit la seva opinió, ningú l’ha criticat.

Iker: […]

Oriol: Al final, ens ha ajudat el respecte i les normes que ens vam posar el primer dia, dels diàlegs filosòfics. I que al final, tothom, no ens criticàvem, però potser anàvem cap a unes altres idees i quan vèiem que […] ho afegíem o ho posàvem a la nostra opinió.

Roger (docent): I aquestes diferències d’opinió són molt importants perquè, si no, els diàlegs, si tothom pensa el mateix des de l’inici és com que no hi ha diàleg. Justament el diàleg és poder explorar per què pensem diferent, quines idees hi ha al darrere de tot això…

Pol: Sí, això que vam apuntar els alumnes a la llibreta [fa referència a les normes de diàleg], a l’hora de fer un diàleg filosòfic, va estar molt bé perquè així funciona tot millor. I com ha dit el Oriol, un respecte cap als demés. Potser sí que… Bueno, no crec que estigui malament, però quan algú diu una opinió -totes són bones però diferents-, pots estar no d’acord. En aquell moment no veus per què, però potser sí que està relacionada..

Nerea: Jo crec que -a part de les normes que vam posar, que això va ajudar a que ens respectem, no ens descontrolem- també les dinàmiques, perquè al final en cap altra matèria tu no fas un diàleg per saber la teva opinió. Tot això és més dinàmic i potser ens ajuda dir el que volem.  

Roger (docent): A quines dinàmiques fas referència exactament, Nerea?

Nerea: Doncs els diàlegs filosòfics o quan ens poses alguna llegenda i hem de comentar-ho.

Pol: Penso també que filosofia és com… no té res a veure amb una altra matèria, com ha dit l’Nerea. No és escriure, és més aviat parlar, comunicar, pensar. I això de fer dues hores a la setmana et permet tenir un vocabulari i un coneixement molt extens que tindria una persona.

Samuel: És parlar i pensar, però quan a vegades penses, el segon dia igual ho vols recuperar i no te’n recordes. I això ho escrius i així te’n recordes i pots seguir pensant sobre el mateix tema.

Roger (docent): De fet, l’escriptura també ha tingut un paper a filosofia. Hem tingut el nostre diari. Moltes vegades començàvem les sessions, com diu el Samuel, recuperant algunes idees de l’anterior sessió per adonar-nos que de fet hem anat construint una reflexió molt extensa i molt profunda. De veritat, molt profundes les reflexions que hem fet aquí.

Oriol: Jo crec que al final filosofia el que t’aporta és tindre diferents punts de vista. A vegades agafes les idees dels demés i potser vas agafant les coses que et van quadrant més i al final tu havies començat amb un punt de vista i potser ara veus la cosa d’una altra manera, o la pots veure de més d’una manera.

“Ostres, no he pensat en això, també té raó”

Roger (docent): Tots hem tingut aquesta experiència que diu el Oriol al llarg d’un diàleg filosòfic? Quina experiència heu tingut en els diàlegs filosòfics?

Samuel: Tu aportes una idea, dius el que penses. Després a través de les altres idees, reflexiones, ho relaciones i de vegades -no sempre- […] segueixes la teva idea igual o de vegades canvies […]

Pol: Sí, seria així. Jo moltes vegades al començar un diàleg filosòfic penso en la meva opinió i la vull defendre. Moltes vegades puc pensar que és la millor i que ja ha acabat el diàleg. Però, clar, al llarg del diàleg filosòfic van sortint noves opinions que va expressant la gent, posant exemples i imatges que ens projecten i això també ajuda molt. I clar, és com “jo penso això” i “ostres, no he pensat en això, també té raó”.

Roger (docent): És exactament l’experiència que jo tinc en molts diàlegs. És molt semblant a aquesta que està dient el Samuel o el Pol. Començo amb un punt de vista inicial -com deia també el Oriol abans-, que em penso que és potser el correcte, però a mesura que l’altra gent va dient altres punts de vista me n’adono que el meu punt de vista, ostres, potser és incomplet, potser no m’havia fixat amb això, ostres i ara què faig davant d’aquest exemple?

Iker: Dues coses. Avui farem un diàleg? I dos, hi ha exàmens a filosofia? […]

Nerea: Com he dit abans, potser tu tens una opinió i escoltant els altres i la seva opinió veus altres coses que potser no has pensat i això t’ajuda a treure’n una conclusió potser més extensa o amb més coses. I potser al principi no estàs d’acord amb una opinió d’un altre, però si vas veient exemples i vas escoltant, doncs acabes veient que també és com correcta.

“Quan tothom està amb la ment oberta, el gerani creix. Quan tots pensem el mateix, decreix”

Lucía: A mi sempre m’agrada relacionar la filosofia amb la naturalesa. I això de les preguntes i les observacions dels altres em recorden una mica a una flor o un arbre amb les arrels. Tu tens l’arrel inicial i després amb altres coses les arrels es van dispersant i al final acaba sent un arbre molt més gran del que era abans.

Roger (docent): És una imatge molt bonica. Algú podria fer el que acaba de fer la Lucía? Si haguéssiu de comparar la filosofia o el diàleg filosòfic amb alguna cosa, amb què ho compararíeu? Algú té alguna imatge diferent per expressar com és la filosofia o el fet de filosofar per vosaltres?

Pol: Potser no té a veure, però a Català vam veure un vídeo que es deia “El gerani dels diftongs”. Era com que anava creixent i decreixent. És una mica com el que ha dit la Lucía. Quan el diàleg filosòfic és molt extens, tothom està amb la ment oberta, el gerani creix. Però en canvi quan tots pensem el mateix, el gerani decreix.

Roger (docent): Ah! És un gerani que creix a partir de les diferències! I que si tothom pensa el mateix, el gerani decreix.

Samuel: Sí perquè no sempre el diàleg ha d’anar bé. Hi ha vegades que tota la gent pensa igual i mai canvia i al final et quedes amb les mateixes idees i ni avances. Et quedes allà o de vegades empitjores una mica. I de vegades també surt molt bé i millores i tothom reflexiona sobre les seves idees, hi ha més aportacions, etc.

Oriol: O també podria ser com una construcció d’una casa. Cada idea és un maó. Primer fas la forma de baix i allà tens totes les idees, i a mesura que van sortint noves idees les vas col·locant a sobre. I a dalt de tot la teulada serà el conjunt d’idees.

“Cada idea és un maó”

Roger (docent): Bona imatge. Algú ha sentit que algunes de les coses que hem après, hem desenvolupat a filosofia, les ha posat en pràctica a fora de l’escola o en alguna altra matèria? Algú sent que alguna cosa que hem après o alguna habilitat, l’ha posat en pràctica, conscientment o inconscientment, en alguna matèria o en algun altre àmbit o moment de la vida que no sigui només la classe de filosofia?

Max: Dues coses. Les preguntes, fer preguntes. I el diàleg.

Roger (docent): Tu sents que has fet noves preguntes en altres moments, en altres llocs?

Max: Sí.

Oriol: Jo estic d’acord amb el Max […] Però jo voldria afegir-ne una, que són les imatges o les idees. Jo, per exemple, quan era petit, sempre quan em passava algo feia una idea o feia una imatge.

Roger (docent): I com ho connectes -perdona, Oriol- amb el que dèiem?

Oriol: És a dir, que quan fem un diàleg filosòfic sempre posem imatges o exemples que t’aporten una idea perquè tothom intenti entendre millor la teva idea.

Roger (docent): Totalment. Ens hem adonat que són molt importants les imatges, els exemples… Com ara la Lucía, que ens ha proposat aquesta imatge de l’arbre, després la imatge del gerani, de la casa…

“Intento veure si la seva idea també és bona”

Samuel: Jo, de vegades, per exemple, si la meva mare o alguna persona té alguna idea diferent a la meva i jo la vull defensar, la vull defensar [la meva idea], però amb això reflexiono i penso i intento veure si la seva idea també la podria… no sé com dir-ho… també és bona.-. o sigui: no pensar només que la teva és bona. És com posar-te en el lloc de l’altre i veure-la d’una altra manera. Pots arreglar moltes coses.

Roger (docent): I creus que la filosofia t’ha ajudat una mica en això?

Samuel: afirma amb el cap.

“Ara em fan pensar una mica més, les preguntes que faig”

Pol: Jo estic d’acord amb lo de les preguntes. Jo crec que la filosofia també ensenya molt a qüestionar-te les coses, a saber preguntar, saber on preguntar, i com preguntar.

Roger (docent): Diríeu que heu après a fer preguntes?

Diferents persones: sí

Roger (docent): I com ho sabeu que heu après a fer preguntes? [Silenci] Quina prova teniu? És a dir, potser pensem que és així, però no és així. Com diríeu que ho sabeu?

Nerea: Bueno, era lo d’abans (sobre la utilitat de la filosofia). […] els diàlegs […] sempre ho posem en el nostre dia a dia perquè sempre que parlem d’un tema o algo, ja sigui amb la família o els amics o amb una persona al carrer, doncs si parlem d’alguna cosa has de donar la teva opinió, llavors també seria com un diàleg.

Roger (docent): Clar, aquesta situació del dia a dia, podem aplicar-hi algunes normes del diàleg.

Max: Jo penso que… a principi de curs feia com dues preguntes i ara en faig més. I em fan pensar una mica més, les preguntes que faig.

Roger (docent): És a dir, per tu, saps que has après a fer preguntes perquè ara fas més preguntes que abans, a inici de curs, i les preguntes que fas et fan pensar més.

Max: Sí.

Roger (docent): Què diríeu els altres? Com sabeu que ho heu après?

Oriol: Jo estic d’acord amb el Max. A mi em passa el mateix. I també el que jo sento és que em fan pensar, però… són com preguntes… bé, és el mateix (que ha dit el Max) al final, m’he liat.

Roger (docent): No, no, digues, digues. Tu també sents, Oriol, que has après a fer preguntes? I com saps que has après a fer preguntes? Per què sents que ho has après?

Oriol: Perquè a principi de curs vam aprendre a detectar les preguntes filosòfiques, a fer-ne de noves, doncs això no ho sabia i ara ja ho sé. Perquè ara fem preguntes i intentem buscar una resposta i ens fan pensar. Però ara a més a més les sabem detectar. És a dir, les preguntes que d’alguna manera no són filosòfiques, des de petits ja sabíem detectar que era una pregunta per l’interrogant… En canvi, les preguntes filosòfiques […]

Roger (docent): Per tant, per tu hem après a distingir millor quines preguntes ens fan pensar filosòficament, que abans potser no les distingíem tant i ara una mica més.

Samuel: Jo abans, per exemple, algunes preguntes llargues o més profundes és com que em costava bastant poder formular-les, que s’entenguin i fàcil i amb les rampes de preguntes m’han ajudat molt perquè és com que formules la pregunta igual i la fas més curta encara i també s’entén igual de bé.

Roger (docent): És a dir, que abans quan tu pensaves preguntes et sortien molt llargues i ara sents que ets capaç de compactar-les més, de fer-les més curtes i més directes, potser.

Samuel: (assenteix)

Pol: Jo potser no serà certesa perquè sempre pregunto molt, però és veritat que ajuntant tot el que hem après a filosofia (com detectar les preguntes filosòfiques, saber com dir les coses més directes…) sí que podria verificar que he après a preguntar.

Roger (docent): I en el teu cas, que tu ja eres molt qüestionador, com ho verificaries això?

Pol: No ho sé…

“Això em fa que pugui fer encara més preguntes”

Lucía: Jo, al principi, això no ho sabia quan vaig començar filosofia, al principi abans de començar l’institut fins i tot, jo a vegades també em feia preguntes filosòfiques però, què passava?, que jo no tenia ni idea què eren aquestes preguntes, perquè jo no sabia distingir aquestes preguntes de les no filosòfiques, i per a mi tot eren preguntes. I ara doncs he après a distingir-les i a més això em fa que pugui fer encara més preguntes, filosòfiques i de les altres.

Roger (docent): Que interessant. I a partir del moment que tu has après que hi havia una sèrie de preguntes que tu ja et feies que són filosòfiques, què diries que ha canviat el fet de veure que una part d’aquestes preguntes són filosòfiques?

Lucía: Doncs amb les rampes de les preguntes [al·lusió a una bastida que utilitzem per ajudar a formular preguntes] i tot això, el primer dia vam classificar totes aquestes preguntes. Jo llavors moltes preguntes que tenia a la ment les vaig classificar interiorment. Tenia poques en aquell moment, però les vaig poder classificar.

Roger (docent): Molt bé. T’aconsello molt que les faci créixer aquestes preguntes, fins i tot que les escriguis en algun diari personal o en algun lloc, com aquell arbre amb les arrels que es va multiplicant. Aquestes preguntes són molt importants.

Nerea: Jo crec que sí he millorat d’aquí a principi de curs perquè al final quan vam entrar, era el segon dia i no sabíem què era la filosofia ni res ni les preguntes. Llavors, tot i que ara potser usem les rampes de les preguntes, potser ara ens és més fàcil fer la pregunta perquè tenim unes bases i amb l’experiència de les altres classes les utilitzem per fer més preguntes.

Iker: És veritat el que ha dit l’Nerea. No sabíem res el segon dia d’institut. Però quan et van explicant més i més, ja entens què és la filosofia.

“Potser les preguntes filosòfiques s’han de tractar d’una altra manera. S’han de tractar amb més gent”

Oriol: Jo estic d’acord amb el que li passa a la Lucía. (Ella) tenia unes idees, unes preguntes filosòfiques al seu cap però no sabia com solucionar-les. I jo el que penso és que potser les preguntes filosòfiques s’han de tractar d’una altra manera. I com encara no sabíem què era la filosofia potser les tractàvem igual que les preguntes que responem més fàcilment.

Roger (docent): Que interessant. I com diries que s’han de tractar, les preguntes filosòfiques?

Oriol: Jo el que crec és que les preguntes filosòfiques s’han de tractar amb més gent. O sigui, amb un diàleg filosòfic. I a més a més has d’estar molt concentrat per aquella pregunta, has de treure fum pel cap. Però jo el que penso és que […] ha d’haver-hi més gent.

Roger (docent): Per tu és difícil tractar-les sol, aquestes preguntes. Què passaria si les tractéssim sols?

Oriol: Doncs que seria més difícil trobar altres punts de vista.

Samuel: Les preguntes filosòfiques al final són les que més et fan pensar. Com ha dit el Oriol, és una pregunta que has de pensar-la molt. I si sou dues persones millor, i si sou tres millor encara. Contra més persones, per mi, més idees, més punts de vista i […] la pregunta.

Nerea: Jo crec que si et fas una pregunta filosòfica tu sol és més difícil perquè al final quan ho fas amb més persones fins i tot canvies la teva opinió, per les opinions dels altres, que també t’aporten. Llavors si tu ho fas sol potser t’és més difícil resoldre aquesta pregunta perquè tu […] és el que penses i no serà com filosòfic.

“Quan estàs sol és molt difícil assumir tota aquesta pregunta”

Pol: Podríem dir que quan estàs sol és molt difícil assumir tota aquesta pregunta, i al ser un grup, com fem a classe, tenim moltes opinions, diferents punts de vista (sobre) com tractar aquesta pregunta. Totes són bones però diferents. Podem trobar que estan relacionades, les barregem i allà tenim, podríem dir, la resposta. Però, clar, quan ets tu sol, és la teva opinió contra la teva opinió. Llavors quan diem “jo penso una cosa i defenso això”, si no tinc contra qui atacar o contra qui defensar… penso que està bé això.

Oriol: Jo estic d’acord amb el Pol. És molt difícil fer-ho un sol. Però jo el que crec és que és molt difícil, però no impossible. Per fer-ho sol el que has de tindre abans és una preparació més gran, haver formulat més idees. I després ja fer com una mena de baralla i defensa entre aquelles idees.

Roger (docent): Podríem dir, Oriol, que és com que tu mateix tens un diàleg filosòfic dins teu, com si hi haguessin diferents persones que parlen dins teu? Tu mateix poses diferents veus dins teu que parlen entre elles?

Oriol: Sí

Pol: Sí

Roger (docent): Però, clar, això com dius tu… cal més preparació. Potser cal haver viscut abans diàlegs filosòfics com els que fem…

Liam: Experiències

Roger (docent): …exacte… experiències per després ser capaç de desenvolupar això dins teu.

Max: Jo penso igual. Seria molt difícil fer un diàleg amb tu sol. Com ha dit el Oriol, has de treballar molt per aconseguir-ho fer […]

Samuel: De vegades, si ho fas sol, necessites […] relacionat amb la pregunta, després relaciones, pots treure alguna conclusió de la resposta, etc. És difícil fer-ho tu sol, però no és impossible. Amb experiència pots fer-ho.

Liam: Com les preguntes filosòfiques.

Iker: És com si jo sempre he sigut una persona que em feia vergonya tot i […] I si fem un diàleg filosòfic de vergonya… […]

Nerea: Com ha dit el Oriol, si tu fas un debat amb tu mateix, tu sol, no és que sigui impossible, sinó que et costarà més perquè al final no tens altres opinions que les teves. Llavors, has de treure totes les conclusions, totes les opinions que tu tens, per poder fer-ho.

Roger (docent): Clar. I això demana més preparació, haver viscut un mateix molts diàlegs per poder fer un mateix tot això, tot sol.

“Si fas un diàleg filosòfic amb més gent, a lo millor coneixes millor les persones”

Max: Si fas un diàleg tu sol, a lo millor pots fer-ho imaginant-ho. Però si fas un diàleg amb més gent, a lo millor coneixes millor les persones. I tu sol a lo millor t’imagines com serien les persones perquè […]

Roger (docent): Ara el Max acaba de dir una cosa també interessant. En un diàleg filosòfic, no sé si teniu la sensació que aprens també a conèixer els altres. Creieu que a través del diàleg filosòfic ens coneixem millor?

Samuel: Sí, perquè en un diàleg hi ha una persona que té una idea, i una altra té una altra idea. Llavors, moltes vegades, si fem molts diàlegs, aquella persona tindrà una idea que sempre serà una mica relacionada amb les altres idees que havia tingut

Pol: També crec que sí, però no del tot. En fer un diàleg filosòfic sí que podem saber el que pensen els demés, però no és “conèixe’l conèixe’l”. Conèixer a una persona és més extens, no és una classe de filosofia on cadascú expressa la seva opinió i el que pensa. Jo crec que hi ha més coses a part de saber el que pensa algú; com què li agrada, etc. I en un diàleg filosòfic no es parla dels teus gustos o de què t’agrada fer. Bueno, o no se’n sol parlar.

Roger (docent): Per tant, per tu, no hi ha tant coneixement dels altres a través del diàleg.

Pol: En veritat, sí que ens coneixem. Saber el que pensa algú sí que és bo. Però hi ha més coses que sols això en una persona.

Nerea: Jo penso com el Pol. Al final, tu pots conèixer una persona, o potser t’adones que no veies aquella persona com… que no la coneixies de res, i conèixer com pensa et fa adonar que pensa igual que tu, i llavors hi tens relació o alguna cosa. Però tampoc la coneixes perquè al final en un diàleg no es parla de tu. Llavors només és la seva forma de pensar, però […] d’aquella persona.

“Són experiències que et poden modelar el pensament que tens”

Oriol: Jo estic d’acord amb ells. És la seva forma de pensar. És a dir, el que intentes conèixer és com està pensant. Però el que penso és… si t’adones… no hi ha… com és la seva vida diària, o què li passa, si té problemes familiars o no, etc. Perquè, clar, al final […] en un diàleg […] són experiències que et poden modelar el pensament que tens. Per exemple, una persona a qui se li han mort els dos pares no pensarà igual que una persona que té els dos pares i tota la família completa.

Pol: És veritat. Jo crec que tothom pensa una mica diferent. Potser podem deduir o saber com és una persona, com és la seva vida diària, què fa, etc. però no del tot. És veritat que, com ha dit el Oriol, potser si algú té algun familiar mort, o els seus pares, potser pensarà trist, pensarà com han mort, pensarà en cotxes, en accidents, etc. I en canvi jo que tinc els meus pares i tot, pensaré… Bé, no té per què pensar diferent, però se li nota a la cara segurament.

Lucía: Estic d’acord amb el Oriol i el Pol. A més crec que la millor manera per conèixer una persona en un diàleg filosòfic és fixar-se en les opinions, com explica el que ell o ella pensa. Per exemple, l’Abel més d’una vegada ha posat un exemple de futbol. Per tant, jo penso que a l’Abel li agrada segurament el futbol.

Roger (docent): És com el que deia abans el Oriol, tu pots deduir coses. A partir del que diuen, pots deduir quines experiències hi ha al darrere, o com és el seu món, com és la seva vida.

Pol: Ara ja tens un gran llibre, no? Hauràs de posar-nos de co-autors!

Roger (docent): Hi ha hagut un moment de la conversa que m’ha semblat molt interessant, que era quan us he preguntat si teníeu la sensació d’haver après a fer preguntes filosòfiques i com ho sabíeu, que n’havíeu après. Ho podríeu explicar una mica més?