Una “teoria de l’ensenyament de la filosofia” necessita una “teoria de la filosofia” per saber “on vol anar a parar” (necessita recolzar-se en una concepció explícita d’allò que pretén ensenyar: què és la filosofia, en què consisteix, què busca, com funciona, com es fa, etc).
Aquesta teoria de la filosofia ens ha de servir a “mapa” a l’hora d’ensenyar i ens hauria d’ajudar a definir i planificar l’ensenyament (a donar-li una forma, assignar-li uns objectius, declinar-lo en activitats, etc.).
Una de les “teories de la filosofia” més interessants que conec és la que desenvolupa Dario Antiseri a partir de les idees de Karl Popper (Dario Antiseri, Didattica della filosofia. Il mestiere del filosofo, Armando Editore, 1977. Si us interessa, en trobareu una àmplia selecció de fragments aquí). Potser és un bon lloc per començar.
Algunes de les tesis bàsiques són les següents:
- Les teories filosòfiques s’han d’entendre com a temptatives de resposta a problemes filosòfics.
- Els problemes filosòfics estan lligats d’una manera important amb problemes extra-filosòfics (problemes polítics, científics, socials, etc). Per aquest fet, poden tenir un impacte social significatiu.
- Els problemes filosòfics estan situats històricament i depenen sempre d’un determinat context cultural (encara que hi hagi problemes que “travessin” diferents èpoques i contextos).
- No es pot comprendre plenament una teoria filosòfica si no és a la llum d’aquestes consideracions (dels problemes que pretén resoldre, dels debats en què participa, del context cultural en què es desenvolupa). Aquesta és la clau per entendre el valor, la rellevància, la significació, la força d’una teoria filosòfica.
- Quan pretenem ensenyar teories filosòfiques “directament”, al marge d’una comprensió adequada dels problemes que l’han fet sorgir, potenciem tot tipus de malentesos i perplexitats. Moltes de les dificultats que experimenten els alumnes (desinterès, incomprensió, incredulitat, etc.) provenen d’aquest error d’ensenyament.
- Les teories filosòfiques, tot i no ser controlables empíricament (com sí que ho són, almenys parcialment, les teories científiques), són amb tot criticables. En això consisteix la seva racionalitat, en la possibilitat de ser discutides. Les teories filosòfiques “diuen coses”, “proposen” coses, realitzen afirmacions susceptibles de ser acceptades, negades, criticades, modificades, matisades, etc. És a dir, apel·len a un treball crític -més que no pas a una reverència museística.
- Poden ser discutides en base a altres coneixements, en base a teories científiques àmpliament acceptades, a pressupòsits culturals importants. Una teoria filosòfica que xoca amb parts importants del nostre coneixement científic, per exemple, haurà de ser, segurament, revisada o abandonada.
Caldria declinar què implica tot això de cara a l’ensenyament. N’assenyalo aquí 2 conseqüències didàctiques majors:
1. Cal posar l’accent en els problemes. És indispensable posar a disposició dels alumnes el coneixement dels problemes i debats que han impulsat la creació de teories filosòfiques. Només així en podran apreciar la força, el sentit, la validesa (o invalidesa). Una teoria filosòfica és una-resposta-a (una-resposta-a un problema que suscita debat, una discussió social, una ideologia que es considera nefasta, un enigma científic, etc.)
2. En tant que respostes a problemes, les teories filosòfiques poden ser, i han de ser, criticades -és a dir, discutides, valorades, debatudes. Cal entrar en diàleg, en confrontació amb elles, oferint als alumnes la possibilitat de -i els mitjans per- discutir-les, comparar-les amb altres solucions, comprendre els debats que susciten i prendre-hi part. La filosofia és discussió. Aquesta és la vida i la força de les teories filosòfiques.
Això és tot? No, el que cal és el que sempre ha calgut: la investigació didàctica, la creació i l’experimentació de dispositius d’ensenyament, la fabricació d’eines concretes per l’aula capaces de posar en obra aquests principis (i veure si ça tient ou pas, si s’aguanta o cau).
Per completar aquesta lectura:
Ensenyar filosofia 
2 respostes a “En quina “teoria de la filosofia” ens podríem basar per ensenyar filosofia?”