Una eina fabulosa: la ‘Controvèrsia Constructiva’

La ‘controvèrsia constructiva‘ és una fabulosa eina desenvolupada per David W. Johnson (David W. Johnson, Constructive Controversy. Theory Research, Practice. Cambdrige University Press, 2015. N’hi ha una traducció castellana). Les seves aplicacions són infinites.

Com funciona? No m’hi puc estendre molt, així que n’ofereixo una imatge ràpida:

En filosofia, podríem somniar amb l’elaboració d’un banc de controvèrsies constructives llestes per l’aula, amb temàtiques diverses:

• Vivim en una societat justa?
• Els animals tenen drets?
• Som lliures?
• La filosofia és una ciència?
• Els diners fan la felicitat?
• Som egoistes per naturalesa?
• etc.

És difícil que aquesta tasca, però, pugui ser feta per un sol professor. L’ideal seria preparar controvèrsies en equips de treball. Un cop feta i rodada, una controvèrsia és una eina molt poderosa al servei de tota la comunitat docent! I amb múltiples beneficis per l’alumnat!

Com crear una Controvèrsia Constructiva?

La creació d’una Controvèrsia Constructiva pas a pas

1. Seleccionar una qüestió controvertida	Que pugui derivar en aprenentatges i reflexions que jutgem importants
2. Clarificar el debat que hi ha al seu voltant	Com més “borrós” és per al professor el debat, més difícil és que els alumnes puguin accedir a les qüestions centrals que hi ha en joc. Cal, prèviament, a la realització a classe de la CC (controvèrsia constructiva), elaborar amb el màxim rigor possible un “mapa del debat” a fi de comprendre els diversos punt de vista que s’hi enfronten i les qüestions essencials en joc. Aquest emmarcament epistemològic és imprescindible (és el que permet a docents i alumnes de sentir-se “situats” i trepitjar “terra ferma”) , i alhora difiícil, ja que implica “assignar límits” a controvèrsies que a vegades són d’una gran complexitat i tenen una història difícil de resseguir. Implica temps, lectura, capacitat de digestió i desenvolupar una mena de “sentit ràpid” de “l’arquitectura” dels debats.
3. Seleccionar documents pertinents	La documentació és la matèria primera de la CC. A través d’ella, els alumnes accedeixen als elements bàsics del debat (posicions, arguments, proves, conjectures, fets, dades, etc) i els utilitzen per construir la seva reflexió. Però la selecció de documents no és fàcil: han de ser, alhora, prou breus, prou complets, prou accessibles, prou rigorosos, prou rics, etc. Cal, a més, construir almenys 2 dossiers de documents (un a favor, un en contra) i vetllar perquè, efectivament, ofereixin elements sòlids per al debat!
4. Experimentar-la i avaluar-la!	Només l’experimentació a classe amb diversos grups permet de veure si la nostra hipòtesi de treball era correcta i si havíem delimitat correctament el “terreny de joc” de la CC (potser ens havíem deixat fora alguna cosa que ara descobrim important, o potser havíem posat l’accent en coses que es revelen finalment molt secundàries, potser caldrà afegir o eliminar un document, etc). Cal re-avaluar-la a la llum d’aquestes experiències!

Algunes eines útils per investigar debats: Stanford Encyclopedia of Philosophy

Veure també la proposta que fa Jordi Domènech per treballar a l’aula de ciències les controvèrsies sociocientífiques:

• Jordi Domènech, Aprenentatge Basat en Projectes, Treballs pràctics i Controvèrsies, Rosa Sensat, 2019, pp. 104 – 105
• Article: “Propuesta de un marco para la secuenciación didáctica de Controversias Socio-Científicas. Estudio con dos actividades alrededor de la genética” Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias 14(3), 601-620.