A la fi, em pregunto si la majoria de dispositius que podem construir a l’aula de filosofia no segueixen d’alguna manera aquest esquema bàsic:
- Suscita un interrogant
- Discuteix-lo
- Observa’l des d’una perspectiva cultural
- Recapitula
La primera etapa és una etapa de qüestionament: sorgeix una pregunta, un problema que val la pena ser investigat. Els problemes poden sorgir de moltes formes: poden emergir d’un relat, d’una imatge, d’un recull d’aforismes filosòfics, d’una exposició fotogràfica, de la confrontació de dos discursos antitètics, d’una obra d’art, d’un fresc efervescent, d’una notícia, un experiment científic, una vinyeta humorística, etc. La tradició de les situacions-problema n’ha suggerit una gran quantitat.
La segona etapa és una etapa d’exploració i apropiació: els alumes exploren el problema que s’acaba d’obrir a partir de les seves idees i representacions (l’exploren de múltiples formes; formulen hipòtesis, confronten idees, topen amb noves preguntes, etc.) i, en fer-ho, se’l fan progressivament seu: desenvolupen un interès intel·lectual personal en la seva investigació.
La tercera etapa és una etapa cultural i d’objectivació: es tracta de pensar el problema amb l’ajuda de les eines intel·lectuals (debats, teories, coneixements, conceptes) que ofereix la tradició. Els sabers apareixen com a eines que permeten resoldre o enfocar des d’una nova perspectiva (un nou vocabulari, un nou marc) els problemes intel·lectuals trobats (si tot va bé, els alumnes s’han d’abraonar en aquesta etapa sobre els documents proposats, compel·lits per una expectativa de descobriment i guany intel·lectual).
L’última etapa és una etapa de síntesi: integro perspectives, sospeso resultats. I d’avaluació: reflexionem sobre el resultat i el procés.
Entrada connectada amb
Ensenyar filosofia 
One thought on “Pregunta, explora, observa, recapitula”