Una biblioteca de lectures filosòfiques per als alumnes

Què esperem d’una educació filosòfica? Quins haurien de ser els efectes del contacte amb la filosofia que l’escola pública ofereix als joves?

No tinc gaire clara la resposta, però quan hi penso em ve a la ment, com si fos una pista, aquesta mena de moment: arribo a classe carregat amb 5 o 6 llibres, els instal·lo sobre una taula i els presento als alumnes. “Mireu, aquest llibre és molt interessant, parla d’això i d’allò altre; aquest altre, en canvi, em recorda molt la conversa que vam tenir aquí a l’aula l’altre dia. Algú voldria endur-se’n algun a casa?“

M’encanta aquest moment per la lluita interior que sento en molts alumnes. Aixecar la mà per dir que un desitja potser endur-se un llibre a casa pot voler dir, a vegades, que es desafia la imatge que un té d’un mateix (“Jo, Joel, el no-lector”) i la imatge que els altres en tenen. Implica aconseguir dir-se, fins i tot en el cas d’alumnes en situació d’èxit acadèmic: “potser no ho he fet mai, però em llanço al buit i em reconec com a possible lector… d’un llibre de filosofia!“. I totes les emocions que convoca això (temor, il·lusió, vergonya, curiositat, por, valentia…) són perceptibles a la cara dels alumnes. Sempre hi ha un punt de follia i audàcia -contradiu hàbits.

A vegades els llibres retornen sense haver estat gaire llegits —tal i com em passa a mi quan vaig a la biblioteca: carrego llibres que rarament acabo llegint¹ . Però a vegades, no. A vegades l’alumne el comenta breument a classe perquè hi ha alguna cosa que li ha agradat i una altra mà s’aixeca. El llibre circula. I el camp educatiu s’amplia.

Sempre que ho faig (de moment, de manera totalment casolana i precària, carretejant llibres propis i donacions que el Jordi Rodon, company jubilat, ens va fer: gràcies, Jordi), penso: és això, és això; el que està passant aquí és important, he de persistir. Jo ho anomeno el “bibliobús” filosòfic.

Perdó, retorno a la pregunta que feia a l’inici. Què esperem d’una educació filosòfica? No ho sé gaire, però m’atreveixo a formular provisionalment aquest principi (que a mi em va bé per entendre com comportar-me a classe):

Una educació filosòfica hauria d’oferir als joves el màxim d’oportunitats de pensar i descobrir-se com a subjectes filosòfics, tant a dins com a fora l’escola. Dins d’aquesta visió, l’acompanyament en la formació d’hàbits lectors i d’una “autoimatge filosòfica” juga un paper clau.

En aquesta entrada m’agradaria abordar sobretot la pregunta de quines lectures proposar, en cas que ens posem mans a l’obra i despleguem estratègies per convidar els alumnes a esdevenir (més) lectors (filosòfics). Tot i que donaré alguna pista sobre com treballar aquestes lectures, deixo per més endavant una reflexió més pausada sobre aquesta qüestió.

Quines lectures proposar?

Molt bé. Ens hem convençut de la importància de crear ocasions per a la lectura. Però quines lectures podem proposar? Quins llibres poden ser instruments per a una educació filosòfica?

Hi he estat pensant, i crec que és còmode classifcar-los en 5 blocs: textos filosòfics, obres de divulgació filosòfica, assaigs diversos, llibres de ficció i còmics. No aspira a ser una classificació rigorosa, sinó pràctica: una manera d’obrir-se camí.

Textos filosòfics fa referència a obres més o menys “clàssiques”, antigues i modernes (amb “clàssiques”, per entendre’ns, vull dir: obres que trobem a totes les estanteries de filosofia), que poden resultar alhora, en algun sentit, interessants i accessibles per als alumnes. Un exemple de llibre clàssic no accessible és la Fenomenologia de l’esperit de Hegel, un exemple de llibre clàssic accessible pot ser l’Apologia de Sòcrates de Plató o el Crepúscle dels ídols de Nietzsche. Els textos d’aquest grup busquen sovint una certa rellevància cultural dins la tradició filosòfica (Plató), però no s’hi limiten (poden fer referència a obres més actuals i “circumstancials”: Sandel, que no sabem si persistiran d’aquí a uns anys). La seva missió és posar els alumnes en contacte amb textos vius de la tradició i proporcionar experiències autèntiques de lectura filosòfica.

El grup d’obres de divulgació filosòfica està compost d’introduccions a la filosofia, manuals i llibres que aspiren a popularitzar el coneixement de certs autors, conceptes o temàtiques. Poden ser per a tots els públics, dirigides a adolescents, de tipus escolar o no, etc. La seva missió és fer mapa, familiaritzar, fer venir ganes d’anar més enllà, introduir, apropar, aplanar el camí, despertar l’interès, seduir, etc.

Les obres de ficció fan referència a contes, novel·les, obres de teatre, biografies*, etc. que poden estimular la reflexió filosòfica. La ciència-ficció hi té un paper rellevant. La seva missió és equipar la imaginació amb històries que fan pensar.

El grup d’assaigs em sembla particularment important. Inclou assaigs de temàtiques molt variades (la música, la història, la ciència, els animals, el cervell, la societat, l’art, el llenguatge, etc.) i fets des d’òptiques disciplinars també diverses (història, biologia, psicologia, sociologia etc.). Busca justament tocar el màxim de tecles de la curiositat humana, interpel·lar el màxim d’alumnes explorant camps ben diversos… La seva missió és despertar el gust de reflexionar a partir de temàtiques més ajustades als interessos personals dels alumnes.

Per últim, l’apart de còmics i novel·la gràfica inclou llibres de divulgació filosòfica o obres originals que permeten explorar reflexions filosòfiques a partir de les històries que retraten. La seva missió és proposar nous llenguatges que estimulin la reflexió.

La classificació, naturalment, té “bugs” importants:

Els Contes filosòfics de Voltaire o La Nàusea de Sartre van a “ficció” o a “textos filosòfics”?

Heretges! de Steven Nadler va a “còmics” o a “divulgació filosòfica”?

En part, són preguntes poc importants perquè l’objectiu reposa en una altra banda: en pentinar i organitzar per sobre el camp de lectures filosòfiques que podem proposar als alumnes (ja sigui a través d’una biblioteca d’aula, de projectes de lectura, etc.)

Com treballar-ho?

La lectura a l’aula de filosofia té diverses formes. En la visió que estic intentant desenvolupar en aquesta entrada, faig referència a les dues darreres d’aquesta imatge: la lectura a través de “projectes de lectura” i la “lectura lliure”.

Sobre la lectura lliure, serveixin les pistes que he donat quan parlava del “bibliobús”. Cobreix la part més autònoma de la lectura. Es tracta de temptar, d’invitar, de suggerir, de convidar a jugar amb els llibres.

Els projectes de lectura fan referència a dispositius com aquest, que es pot compartir amb els alumnes a inici de curs, juntament amb una proposta de lectures.

[Exemple de text a compartir amb els alumnes]

“La filosofia és una activitat íntimament relacionada amb la lectura, l’escriptura i la conversa. A classe ens ocupem d’aquestes tres activitats (llegim, escrivim, discutim), però no tenim pràcticmanet l’ocasió de realitzar lectures d’obres senceres. I és una llàstima perquè és una activitat molt important per a l’aprenentatge de la reflexió filosòfica. Per això, et proposo desenvolupar aquesta última activitat de manera més autònoma. Durant aquest any de filosofia podràs realitzar un mínim de X lectures a partir del llistat de propostes que adjunto. La teva tria ha de comportar, com a mínim, un text filosòfic + un llibre d’una altra categoria, etc. “

Les lectures poden donar lloc a formes de treball diferents: cafès literaris, escriptura d’un diari, grups de discussió, escriptura de cartes, de recomanacions, exposicions, diàlegs filosòfics, etc.

1. La qual cosa no equival -això és molt important reivindicar-ho- a un resultat nul. Passar una estona triant un llibre que al final no s’acaba llegint, intel·lectualment i educativament no és igual a zero. En el procés, m’he fet preguntes, he regirat un parell de pàgines, he practicat els meus drets de lector, m’he proclamat ciutadà del món dels llibres, m’he fet una imatge de l’autor, he creat ocasions de descobrir la pista de nous llibres, etc. Un alumne que mai ha agafat llibres que agafa per primera vegada un llibre és ja una victòria (crea un precedent que pot ser molt útil i desafia per poc que sigui la seva autoconcepció de no-lector), independentment de si l’acaba llegint (si el llegeix, doble victòria) ↩︎