En alguna ocasió he començat el curs d’Història de la Filosofia de 2n de batxillerat oferint als alumnes la possibilitat de fer-se una panoràmica de les qüestions que abordarem al llarg de l’any i que treballaran a través dels autors de selectivitat.
Per fer-ho, he creat “paquets de preguntes” (37 preguntes) que els alumnes treballen en petits grups.
He formulat les preguntes tenint en ment els autors de selectivitat (currículum vàlid fins a 2022: Plató, Descartes, Locke, Hume, Kant, Mill, Nietzsche). És a dir, he fet les preguntes que crec que aquests autors es fan. Podrien ser menys, podrien ser més, podrien ser diferents. Es pot adaptar.
Algun any he fet que els alumnes hi treballessin amb la consigna “les podem organitzar d’alguna manera?“. Els alumnes han procedit llavors a fer agrupaments temàtics (política, societat, psicologia, etc). Compte: solem creure que els alumnes tenen les mateixes grans categories o etiquetes organitzadores que nosaltres (“això és política“, “això té a veure amb la moral“, “això pertany a la psicologia“, etc). Sovint no és així. Pot ser l’ocasió també per fer un treball sobre aquesta qüestió.
Em sembla, però, que hi ha més possibilitats (tinc la sensació que encara no he trobat la millor fórmula per explotar aquesta eina). En llisto algunes:
- Els alumnes poden procedir a organitzar el material a partir de diferents consignes. Per exemple, es poden classificar a partir dels temes, a partir del tipus de resposta que reclamen, de la possibilitat o no de respondre-hi, etc.
- Els alumnes poden buscar connexions entre elles.
- Els alumnes poden completar-les amb noves preguntes, o poden revisar si hi ha preguntes que es van fer a 1r de batxillerat que no hi figuren.
- Cadascú, personalment, pot escollir 3 o 4 preguntes que es compromet a investigar especialment al llarg de l’any.
- Es pot elaborar un “mapa” de preguntes.
- etc.
Aquest treball ha d’oferir una panoràmica de les diferents qüestions que s’abordaran al llarg de l’any i ha de “mettre en appétit“, crear curiositat, suscitar interès. Serà interessant tornar sovint a aquestes preguntes, veure com els autors hi estan responen, obrir-les cap a altres bandes, aportar-hi nova documentació, debatre-les a l’aula, etc.
DOCUMENT EDITABLE:
Llistat de preguntes
El món que percebo és el món de veritat o hi ha altres realitats que no puc veure?
Quina és la relació entre ment i cos? Són realitats diferents?
Existeix una cosa que podem anomenar «ànima»?
D’on provenen les normes morals? Es poden justificar racionalment?
El món que percebem és el món en si o és només un món-per-nosaltres? Els animals viuen en un “món diferent”?
Quin és el millor mètode de coneixement? Hem de tendir a basar-nos en l’experiència i l’observació o en la coherència dels raonaments?
Quan morim, sobreviu alguna cosa de nosaltres?
Com pot legitimar-se (justificar-se) el poder polític? En què reposa o es basa l’autoritat dels governants?
Qui ha de governar?
En què consisteix la vida bona? Quin és l’ingredient principal per una vida bona?
Quina és la màxima aspiració de l’ésser humà?
Què fa que una acció sigui moral?
El poble té dret a rebel·lar-se davant les injustícies?
Quin és l’origen de les societats humanes organitzades?
Existeixen normes morals universals que tothom hauria de seguir? Si sí, d’on provenen?
Existeix un ésser totpoderós? Si sí, quin és el seu paper en l’univers i en la vida humana?
Quin paper ha jugat la idea de Déu en la història?
Quines són les fonts del coneixement humà? Com podem distingir el coneixement cert de l’aparent?
Hi ha diversos tipus de coneixement?
Quin és el valor de la tradició (les idees, creences, punts de vista, que m’ha ensenyat la societat)? És un punt de recolzament o un obstacle?
Quin és el paper de l’individu dins la societat? Puc escollir lliurement el meu camí? Quina articulació ha d’existir entre individu i societat?
Ho podem saber tot? Quins són els límits del nostre coneixement?
La història és cíclica? Com avança? Què la mou? Hi ha progrés?
L’home és un ésser racional? Què té més pes en l’home? La raó, el desig, el costum, etc.?
Un ciutadà modèlic, és un ciutadà que obeeix o un ciutadà que qüestiona?
Hem d’obeir sempre l’autoritat? Quina autoritat?
D’on prové la ignorància? Què fa que ens equivoquem? Quins obstacles s’oposen al coneixement?
D’on provenen els conceptes de «bo» i «dolent»?
Tenim raons per preferir la democràcia a altres tipus de règim polític?
Som lliures o bé estem determinats (per la nostra història, la societat, la biologia, etc.)?
Qui soc jo? En què es basa la meva identitat? Com es construeix? De què depèn?
Com seria una societat ideal?
Què és la veritat?
Què són les idees? D’on provenen? Quina és la seva importància?
La filosofia hauria d’aspirar al tipus de certesa que ofereixen les matemàtiques?
Quin és el paper del savi o l’expert en la societat? Quina és la relació entre saber i poder?
El llenguatge és el tret definitori de l’home? Quin paper juga en la nostra naturalesa?
Ensenyar filosofia 