Recull de cites sobre educació

Recullo aquí les cites que sovint penjo a Twitter sobre temes educatius. Les organitzo en forma de preguntes i respostes.

QUIN TIPUS DE LECTURA SE SOL FER A LES AULES? COM PODEM TREURE MÉS SUC DEL QUE LLEGIM?

“A lot of reading done in school fits into the pseudo-communication category. When students see the purpose of reading as getting points, answering questions on quizzes or tests, or writing a “response” when they don’t feel like responding, it’s pseudo. As a result, many students lack the practice in building ideas and learning from authentic reading. For ex., many students think that reading means looking at the questions first and then scanning (not reading) the associated text (…) in order to quickly answer them. Their goal is often to answer the questions without reading and thinking about the text. They often learn this “skill” from taking and preparing for so many tests. Every time students authentically read, something changes in their minds. An idea gets further clarified or is built up, decided, or born. An opinion shifts or changes completely. A new insight emerges, a new perspective takes shape, a misconception is corrected. Any text that students read should provide building blocks for ideas in some way.”

Jeff Zwiers, The Communication Effect. How to enhance learning by building ideas and bridging information gaps

“Un lector no se construye solamente en aquella práctica íntima y personal que supone el encuentro con un libro, sino también en las múltiples formas de diálogo que establece con otros sobre lo leído. Repensar desde esa perspectiva el aula, transformándola desde el espacio de trabajo individual y silencioso que suponía tradicionalmente hacia otro basado en el diálogo e intercambio entre lectores, donde la construcción de sentido se desarrolla mayoritariamente en el debate y la confrontación de las posturas individuales de lectura, y donde el proceso educativo se centra en aprender a hablar de manera fundamentada sobre los libros, parece hoy día una de las líneas de avance más relevantes de la enseñanza de la literatura.”

Felipe Munita, Yo, mediador(a). Mediación y formación de lectores

(De Munita, podeu llegir en línia el fantàstic “Hacer de la lectura una experiencia. Reflexiones sobre mediación y formación de lectores“)

“I would advise you to read with a pen in your hand, and enter in a little book short hints of what you find that is curious, or that may be useful; for this will be the best method of imprinting such particulars in your memory.”

Benjamin Franklin, 1840

“La lectura és l’autèntica màquina del temps i de l’hiperespai. També resulta útil per ressuscitar morts. No hi ha cap altra manera segura de conversar amb els absents, de viatjar en totes les dimensions.”

Vicenç Pagès Jordà

Sobre la lectura, podeu consultar també aquesta activitat, on trobareu una col·lecció de cites específiques sobre llegir.

QUÈ ÉS ESCRIURE?

“Escribir no consiste en «empaquetar» mensajes como quien envía cartas o cajas por correo postal. Al contrario, escribir se parece más a lanzar una piedra -uno no sabe con certeza los efectos que va a causar cuando la piedra salga de la mano.”

Daniel Cassany, Taller de textos

“Para concretar el propósito de formar a todos los alumnos como practicantes de la cultura escrita, es necesario reconceptualizar el objeto de enseñanza y construirlo tomando como referencia fundamental las prácticas sociales de lectura y escritura. Poner en escena una versión escolar de estas prácticas que guarde cierta fidelidad a la versión social (no escolar) requiere que la escuela funcione como una microcomunidad de lectores y escritores. (…) Lo necesario es hacer de la escuela un ámbito donde lectura y escritura sean prácticas vivas y vitales, donde leer y escribir sean instrumentos poderosos que permitan repensar el mundo y reorganizar el propio pensamiento, donde interpretar y producir textos sean derechos que es legítimo ejercer y responsabilidades que es necesario asumir.”

Delia Lerner, Leer y escribir en la escuela: lo real, lo posible y lo necesario

QUÈ ÉS LA CONVERSA EXPLORATÒRIA? COM PODEM PROMOURE-LA A L’AULA?

“Exploratory talk is that in which partners engage critically but constructively with each other’s ideas. Relevant information is offered for joint consideration. Proposals may be challenged and counter-challenged, but if so reasons are given and alternatives are offered. Agreement is sought as a basis for joint progress. Knowledge is made publicly accountable and reasoning is visible in the talk. (…) It embodies a valuable kind of ‘co-reasoning’. (…) However, observational research evidence suggests that very little of it naturally occurs in classrooms when children work together in groups. Most of the talk observed tends to be ‘disputational’ or ‘cumulative’.”

Neil Mercer, Words & Minds. How we use language to think together

“If multiple brains almost always outperform single brains, which research clearly says is true, then why is discussion the least-used learning tool in higher education?”
Terry Doyle, Learner-Centered Teaching: Putting the Research on Learning into Practice

“Questioning and discussion are important means -and ends -of student learning. Research connects student engagement through questioning and discussion to improved learning outcomes, including higher levels of thinking and increases in student achievement. (…) Questioning and discussion work in tandem to move students from passive participants to active meaning makers.”

Jackie Acree Walsh, Beth Dankert Sattes. Questioning for Classroom Discussion

“Classroom talk is not merely a conduit for the sharing of information, or a means for controlling the exuberance of youth; it is the most important educational tool for guiding the development of understanding and for jointly constructing knowledge.”

Exploring Talk In School

“¿Quién está pensando, cuando dos personas dialogan? ¿Existe un pensamiento conjunto que no está ni en una cabeza ni en la otra?”

Jordi Domènech, Mueve la lengua, que el cerebro te seguirá

QUÈ ÉS ESCOLTAR? COM ES FA? QUÈ FA?

“Ser escoltat permet entrar en relació amb un mateix. No n’hi ha prou d’expressar-se per entrar en relació amb un mateix: si la meva paraula no és “escoltada”, no puc entrar en relació amb mi mateix. Només accedeixo a mi mateix per l’escolta d’altri”.

Jean Artaud

COM S’ESTUDIA LA FILOSOFIA A LA UNIVERSITAT?

“At many universities, philosophy is studied but not done—“philosophy appreciation,” one might call it—and at many other universities, philosophical research is an arcane activity conducted out of sight of the undergraduates”
Daniel Dennett, Darwin’s Dangerous Idea

“What happened to me, as to many other young American philosophers, was that in graduate school one learned what not to like and what not to consider philosophy. We were trained to refute authors and texts. I think that is a terrible thing, and that it should be stopped in all schools, movements and philosophy departments. (…)

In college I adored Kierkegaard, but I learned that he was considered more of a poet than a philosopher. After him came Marx, in whom I’ve been interested most of my life. I was a Marxist for a long time, but again I learned to think that Marx is a social theorist and not a philosopher. And I loved Freud, but I learned to think that psychology also was not philosophy. There was a process of narrowing that took place in graduate school, and while I was an assistant professor. I am afraid it was not until I was forty years old that I began to rebel against this habit of thinking of philosophy as being just analytic philosophy.”

Hilary Putnam

“¿Por qué no ensayar el cultivo de una actitud filosófica en las ciencias naturales y sociales, y de una actitud científica en la filosofía y en las llamadas humanidades?”

Mario Bunge

“Para ocultar la carencia de pensamientos reales algunos se montan un imponente aparato de largas palabras compuestas, intrincadas retóricas, periodos interminables, expresiones nuevas e inauditas, todo lo cual junto presenta una jerga todo lo difícil que sea posibley que suene erudita. Sin embargo, con todo eso no dicen nada: uno no recibe ningún pensamiento, no siente incrementado su conocimiento sino que ha de suspirar: «el traqueteo del molino lo oigo, pero no veo la harina»; o también se ve con demasiada claridad qué pobres vulgares, triviales y burdas opiniones se esconden tras la grandilocuente ampulosidad”

Schopenhauer, Sobre la filosofía de la universidad

COM CALDRIA PLANTEJAR UNA EDUCACIÓ ARTÍSTICA?

“The most important factor in the appreciation of any art is the practice of it”

Henry Miller, The Books in My Life

PRINCIPIS IMPORTANTS PER A PROFESSORS (I FORMADORS)?

“Es importante distinguir las propuestas de cambio que son producto de la búsqueda rigurosa de soluciones a los graves problemas educativos que confrontamos de aquellas que pertenecen al dominio de la moda. Las primeras tienen en general mucha dificultad para expandirse en el sistema educativo porque afectan el núcleo de la práctica didáctica vigente, las segundas -aunque son pasajeras- se irradian fácilmente porque se refieren a aspectos superficiales y muy parciales de la acción docente. La reproducción acrítica de la tradición y la adopción también acrítica de modas -tanto más adoptables cuanto menor es la profundidad de los cambios que proponen- son dos riesgos constantes para la educación, son obstáculos fuertes para la producción de verdaderos cambios”

Delia Lerner, Leer y escribir en la escuela: lo real, lo posible y lo necesario

“La humilitat és la disposició a reconèixer que el nostre coneixement i experiència són limitats i incomplets i a actuar en conseqüència. Significa reconèixer que altres membres del grup poden tenir idees que ens poden ensenyar alguna cosa nova o fer canviar la nostra opinió sobre temes importants. També implica estar disposat a reconèixer errors de judici. Palmer (1993) ens recorda que reconèixer la nostra pròpia ignorància és simplement el primer pas en la recerca de la veritat. La humilitat ens ajuda a recordar que l’aprenentatge és sempre una recerca incerta i fins i tot incòmoda. Si reconeixem els límits del nostre coneixement i les nostres opinions, és més probable que treballem autènticament per crear una major comprensió entre els membres del grup.”

Stephen D. Brookfield, Stephen Preskill, Discussion As A Way Of Teaching

“Ni la mano sola ni el espíritu abandonado a sí mismo tienen gran potencia”

“Neither the naked hand nor the understanding left to itself can effect much”

Francis Bacon (1620)

“Se’ns pretén formar per a la societat, i se’ns instrueix com si ens haguéssim de passar la vida pensant sols en una cel·la”

Édouard Claparède, L’éducation fonctionnelle

“Dis-moi comment tu enseignes, je te dirai ce que tu enseignes”

Odette Bassis, Se construire dans le savoir

“For classrooms to be cultures of thinking for students, schools must be cultures of thinking for teachers”

Ron Ritchhart

“Quan les situacions-problema són presentades en les formacions ho són, molt sovint, d’una forma magistral i teòrica. Ara bé, si els futurs docents i formadors no les han viscut en la pròpia pell, no les han analitzat i teoritzat, com les introduiran en la seva futura pràctica?”

Michel Huber, Alain Dalongeville, (Se) former par les situations-problème

“El sentit comú és el fet de disposar d’una resposta immediata a qualsevol cosa, allà on caldria suspendre el judici. És fins i tot un “trop plein” de coneixements presents i disponibles, que impedeix construir-ne de nous”.

Jean-Pierre Astolfi

“Be the change you wish to see in the world”

(frase atribuïda a Ghandi)

“Ce ne sont pas les matières qu’on leur enseigne que les enfants ne comprennent pas, mais les leçons qu’on leur donne”

Piaget

“Try this simple thought experiment. If the content you are expected to teach represents “answers”, then what questions were being asked by the people who came up with those answers?”

Jay McTighe, Grant Wiggins, Essential Questions

“El paper dels docents no és traspassar un pensament que ja ha estat pensat, sinó promoure un pensament que pensi, un pensament que vagi prenent forma gràcies a les paraules”

Juli Palou, De la quantitat d’informació a la qualitat de la comunicació

“Els sabers, en tant que coneixements, representacions o conceptes, són el producte d’una activitat cognitiva. Resulten d’un esforç de comprensió i modelització de la realitat. Fora d’aquesta activitat cognitiva, el saber és lletra morta”

Charles Hadji, L’évaluation à l’école

“El que em molesta de les competicions és que sempre es tracta de guanyar o de perdre i no tant només de córrer amigablement una petita aventura.”

Joan Brossa

“Mai qualifiquis els alumnes quan encara estan aprenent”

Alfie Kohn

“La «revolució de les competències» només es produirà si durant la seva formació professional els futurs docents en fan personalment l’experiència (…) Si el model de formació dels alumnes és reforçat pel model de formació dels docents, i viceversa, d’on podria venir el canvi?”

Philippe Perrenoud, Construire des compétences dès l’école

“L’avaluació pedagògica tradicional és el joc del gat i la rata, un enfrontament d’estratègies i contra-estratègies. És molt difícil, en aquestes condicions, crear una relació veritablement cooperativa entre ensenyants i alumnes, quan al cap d’unes hores o setmanes més tard els primers jutjaran els segons, a vegades sense tacte. És per això, de fet, que és difícil conjugar, en la mateixa relació pedagògica i el mateix espai-temps, avaluació formativa i avaluació certificativa: la primera suposa transparència i col·laboració, mentre la segona se situa en el registre de la competició i el conflicte, de l’aparença i l’estratègia”

Philippe Perrenoud, L’évaluation des élèves

“Ensenyar no és ni inculcar ni transmetre, és fer aprendre”

Olivier Reboul

“Creure que la teoria no és útil per orientar les pràctiques dels docents i que només val l’experiència seria com si un químic defensés que per obtenir un nou producte només cal anar provant”

Neus Sanmartí, Avaluar i aprendre: un únic procés

“Un concepte no val sinó en funció d’allò que il·lumina, permet, facilita. Es tracta essencialment d’una eina”

Yves Reuter

“L’esperit vola de ximpleria en ximpleria com l’ocell de branca en branca. No pot fer-ho d’una altra manera. L’essencial és no sentir-se ferm en cap d’elles. Sinó sempre inquiet i amb l’ala a punt per fugir”

“L’esprit vole de sottise en sottise comme l’oiseau de branche en branche. Il ne peut faire autrement. L’essentiel est de ne se sentir ferme sur aucune. Mais toujours inquiet et l’aile prête à fuir”

Paul Valéry

“La experiencia práctica también demuestra que la enseñanza directa de los conceptos es imposible y estéril. Un maestro que intente hacer esto generalmente no logra nada más que un verbalismo hueco, una repetición de palabras por parte del niño, que simulan un conocimiento de los conceptos correspondientes, pero que, en realidad sólo encubren un vacío.”

Lev Vygotsky, Pensamiento y lenguaje

QUÈ ENTENEN SOVINT ELS ALUMNES PER ‘APRENDRE’? QUINA IMPORTÀNCIA TÉ AIXÒ?

“The learner’s preconceptions about what activities constitute learning play an important part (…). Our society offers to young people various visions of what learning might be, including quiz shows, Mastermind, spelling tests, and other images which represent learning as rote memory and ‘getting the right answer’. Pupils whose approach to school work is dominated by such images are likely to adopt unsuitable strategies when they are required to understand complex ideas either in science or in the humanities and social studies.”

Douglas Barnes. Dins de Exploring Talk In School

Completar aquesta lectura amb aquest text de Stéphane Bonnéry sobre actituds cognitives i desigualts a l’escola

QUÈ ÉS APRENDRE? COM PENSAR L’APRENENTATGE?

“Whatever teaching method a teacher chooses -question and answer, guided discovery, demonstration or something else- it will always be the pupil who has to do the learning. He or she will make sense of the lessons only by using the new ideas, experiences or ways of thinking in order to reorganise his or her existing pictures of the world and how it can be acted upon.”

Douglas Barnes. Dins de Exploring Talk In School

Proposta: completar aquest apartat amb la lectura en línia del text de Perrenoud, Qu’est-ce qu’apprendre ?

També amb aquest text de Carl Rogers.

ALTRES

“Ser un mateix és ser un possible membre d’alguna comunitat”

C.S. Pierce