RITUAL 1: Començar amb cites literàries (Meirieu)

Segons explica el mateix Meirieu, en els seus anys de professor de secundària tenia moltes dificultats per fer que els alumnes entressin a l’aula d’una manera calmada i es creés un ambient propici al treball: “Cada dia, entre classe i classe, veia precipitar-se una orde d’adolescents que s’empenyien i xocaven amb el mobiliari en un xivarri infernal, s’asseien sense treure’s els abrics i es posaven a xerrar”. Així que va inventar un “ritual” per buscar-hi una solució.

Deixo la paraula a Meirieu:

“Permeteu-me que reculli un exmeple de la meva pròpia pràctica com a professor de Lletres (…): convençut de la necessitat de posar els alumnes «en situació mental» propícia al treball que havia de fer amb ells, vaig decidir d’inscriure, a l’inici de cada sessió dels meus cursos, una cita literària a la pissarra abans que entressin els alumnes. Em posava llavors a la porta i feia entrar els alumnes en silenci un per un. Durant els cinc primers minuts de classe, cada alumne havia d’anotar la cita al seu quadern i esforçar-se d’aprendre-la de memòria. A partir del segon trimestre, passava el relleu als alumnes: cada un d’ells venia a inscriure, al seu torn, una cita a la pissarra… Triple avantatge:

1. S’institueix així un temps de cesura que afavoreix una disposició mental i permet començar la classe en millors condicions;
2. S’afavoreix la memortizació, s’enriqueix el vocabulari i les estructures sintàctiques dels alumnes;
3. Es desenvolupa la cultura dels alumnes i es nodreix la seva curiositat intel·lectual.”

El ritual de les cites, adaptable a tots les matèries, sembla una molt bona ocasió per:

• crear un “stock” de frases i idees que pot ser utilitzat en activitats d’escriptura posteriors o per alimentar una reflexió: “Obriu el vostre quadern de cites i seleccioneu una cita que…“, “Ens calen idees? Obrim el quadern de cites i…”, etc.
• introduir una mirada reflexiva sobre la matèria. Les cites poden anar orientades a fer reflexionar els alumnes sobre la pròpia matèria, donant la paraula, per exemple, a artistes que han parlat sobre la seva pròpia pràctica artística, a científiques que han reflexionat sobre la ciència, esportistes que han parlat d’esport, etc. Un “tip”: per localitzar les cites, Internet ens facilita enormement la feina (per ex., escrivint “quotes of artists about art” al cercador, obteniu ràpidament aquest interessant resultat)

• donar veu a autors i autores que potser reben menys atenció en els currículums actuals (en filosofia, potser Epictet, Leibniz, Simone Weil, filòsofes actuals, etc.) o que, justament, introdueixen una mirada crítica sobre els “autors consagrats” (penso en Bourdieu, per exemple)
• ampliar la cultura dels alumnes, despertar la curiositat, “mettre en appétit”

A part de la funció de “cesura” que comentava Meirieu, el fons de cites pot convertir-se en material útil per a la matèria. Cada docent pot rumiar les millors maneres de treure’n partit.

Més propostes de treball a partir de cites

Una altra activitat interessant a fer a partir de cites és… oferir-les incompletes.

Per ex, transformo “Leasure is the mother of Philosophy” (Hobbes) en “La filosofia és filla de...” i demano que cada alumne la completi.

Comparant les propostes, la situació permet iniciar una reflexió col·lectiva sobre la filosofia.