Rituals per aprendre

Ni la paraula rutina ni la paraula ritual desperten, a primer cop d’ull, gaire simpatia.

La primera sembla que remeti a una activitat repetitiva i monòtona (la rutina d’agafar el tren cada matí); la segona, a quelcom d’antic i caduc, o bé a un acte de poc valor que fem gairebé sense pensar (el ritual de rentar-se les dents). Si, a més a més, els apliquem a l’escola i parlem de rutines o rituals escolars… en pot sortir res de bo? Els objectius que perseguim –aprendre, fer pensar als alumnes- no impliquen allunyar-se de tot això?

En canvi, com planteja Philippe Meirieu en dos articles brillants, “Quels rituels éducatifs pour aujourd’hui ?” (2018) i “Des rituels, oui… mais lesquels ?” (2015), els rituals ens proporcionen eines que, de fet, necessitem. Lluny dels “rituals desuets” en els quals un té tendència a pensar quan pensa en rituals escolars (aixecar-se quan entra el professor, fer fila índia, seguir normes i costums opacs, etc.), hi ha “rituals fecunds“, molts d’ells per inventar, que poden ser “útils per als alumnes i els seus aprenentatges“. A través de la manera com ajuden a pautar temps, espais i activitats i a crear les disposicions mentals necessàries per aprendre, els rituals poden jugar un paper important en la missió que tenim d’ensenyar i educar.

En una entrevista, que podeu llegir en castellà, Meirieu comentava:

“No soy en absoluto nostálgico de los rituales de antaño, que ya no sirven, pero estoy convencido de que es necesario reconstruir rituales escolares adaptados a la modernidad. Pienso, por ejemplo, en la escuela maternal o infantil. Una clase de infantil es un lugar extraordinariamente prometedor, pero a medida que los niños crecen ese lugar se diluye y se convierte, en particular en Secundaria, en una especie de lugar sin fronteras, sin marco, sin reglas, sin estructura… que no favorece el trabajo intelectual. Hay que tomar ejemplo de lo que pasa en la escuela infantil más que de lo que pasa en la universidad. Es decir, crear lugares en los que cuando uno entra le dan ganas de hacer cosas, y que al mismo tiempo reúnen las condiciones para hacer las cosas que precisamente hay que hacer en ese lugar, es decir, trabajar, aprender, reflexionar, hacer música, danza… todo lo que se debe aprender en la escuela.“

En aquest text, presento cinc rituals que poden usar-se o adaptar-se a l’aula. Uso la paraula “ritual” d’una manera força laxa: un ritual és un dispositiu pedagògic d’ús freqüent que pretén inspirar un determinat hàbit intel·lectual en els alumnes o provocar un determinat efecte educatiu.

El primer és de Meirieu mateix i proposa un breu treball a partir de cites literàries per obrir la sessió i crear un ambient adequat de treball. El segon neix del suggeriment d’un alumne de batxillerat i consisteix a reservar un temps setmanal a l’observació de l’actualitat a través d’un repàs de premsa i selecció de notícies. El tercer és un intent que vaig fer el curs 2020/2021 per fomentar el treball reflexiu i generar una “cultura de la pregunta”. L’he anomentat la pregunta filosòfica de la setmana o el suro de les preguntes. El quart és de l’Ignasi Giménez, professor de filosofia de Castellar del Vallès, i proposa una manera molt interessant de treure partit dels escrits dels alumnes. Es diu “el racó de pensar”. Per últim, presento un ritual que va néixer primer amb un grup d’amics i que un bon dia vaig decidir importar a l’aula. És “el text sense autor”. Fomenta les estratègies de lectura i la indagació.