“Tant de grands hommes n’ont pu se choquer sans produire beaucoup de lumière”, diu Descartes comentant els debats amb diferents crítics que van seguir la publicació de les seves Meditacions.
L’expressió és interessant. Quan una classe funciona, l’entrexoc d’opinons genera “llum”. Una alumna es fa una pregunta, una altra hi respon; algú assenyala un problema arran d’un text llegit, i s’inicia un diàleg que ens porta a ampliar la manera com el pensem.
Això és el que fa que les classes siguin vives.
Però la dinàmica escolar també fa que, quan sona el timbre, una part d’aquesta “llum” generada a les sessions es perdi.
Com aprofitar tot aquest moviment? Com evitar que es perdi d’una hora a l’altra, dins del frenètic ritme escolar, aquesta llum?
Aquesta petita rutina neix d’aquesta preocupació.
Com funciona?
Un cop a la setmana, o després d’una sessió que sentim que ha tingut una càrrega especial, “parem” i ens preguntem quines són les preguntes més importants o significatives que hem discutit o han despuntat. Cada alumne les anota al seu diari o en un quadern. En acabat, les escrivim a la pissarra i entre tots seleccionem aquella que voldríem compartir amb la resta de grups. És com si ens fessim la pregunta: què volem estar segurs que no es perdrà? Quina pregunta ens sembla més viva i creiem que val la pena de projectar més enllà?
La pregunta seleccionada és penjada al passadís, al suro de les preguntes, lloc públic que tothom és convidat a consultar. La resta són conservades en un quadern (cal honorar-les, i potser ens serviran també més endavant).
I després què?
- Al suro, es pot deixar un espai en blanc per a respostes o reaccions.
- També es pot imaginar la dinàmica següent:
- “Aquesta setmana 1r B ens desafia a pensar «Què passaria si existís un Sòcrates avui?». Estaran esperant la nostra resposta“.
- Així, es pot donar peu a una mena de correspondència filosòfica o reptes de reflexió entre classes basat en l’intercanvi de preguntes i respostes.
La rutina pretén, per una banda, convidar els alumnes a fer un retorn reflexiu sobre els continguts que treballem i, per l’altra, generar una “cultura de la pregunta” que vagi més enllà de l’espai de la classe. Busca que no s’apaguin del tot aquestes espurnes que salten tan sovint de l’entrexoc d’idees i opinions….
PD1: sempre m’angunieja una mica el moment de seleccionar (votar) una pregunta. Em sembla injust que tantes bones preguntes hagin de quedar fora del suro i trobo que remet a una cultura de “a veure qui és el guanyador” que em sembla pobra i inadequada. Es pot imaginar alguna solució?
PD2: totes les sessions es clouen amb uns minuts d’avaluació o retorn reflexiu. La rutina de la pregunta filosòfica de la setmana és complementària. Té una missió lleugerament diferent.
PD3: en el meu cas, la rutina va tenir, malauradament, una vida breu d’unes poques setmanes. Diverses dificultats ens van vèncer. Però la tinc guardada a la maleta per quan la situació sigui més favorable.
Ensenyar filosofia 