Imagineu-vos que el docent arriba a l’aula i proposa als alumnes el repte següent:
“Mireu, us presento un text una mica especial. S’ha perdut el nom de l’autor/a, l’epoca, la data o les circumstàncies de publicació, etc. No tenim més pistes ni informació que la que proporciona el mateix text… Us atreviu a intentar-lo situar? Teniu alguna idea sobre qui o quan es podria haver escrit? Us el mostro i el mirem?
I el projector fa aparèixer sobre la pissarra aquest text:
(Intenteu-ho, lectors, més endavant us ofereixo la resposta)
És la rutina del text sense autor. I va sorgir, de fet, d’un grup de whatsapp que tenim amb uns amics i amb els quals de tant en tant ens desafiem a llegir textos sense autor.
Ens agrada molt jugar-hi pel tipus de procés exploratori que engega. Per situar-lo i descobrir-ne l’autor, hem d’afuar la mirada, regirar el text, fer i desfer hipòtesis, buscar pistes, pensar. És un joc que ens obliga a activar coneixements i a aprendre a fer eslàlom entre múltiples interrogants (“per una banda, sembla un text de X perquè em recorda a…, però, clar, per l’altra també diu que… Això em fa pensar que… En canvi, si em fixo en… potser diria que… El que em desconcerta és… Ostres, em pregunto si… Jo diria que si fos de X, hauria de…”)
Així que un dia se’m va acudir, pocs minuts abans d’entrar a classe (sí, a vegades te la jugues), que potser podria fer el mateix amb els alumnes. Acabavem de dedicar moltes setmanes a Plató i em semblava que aquest text de Mussolini (ahà! el text és de Mussolini!!!) connectaria amb el que havíem treballat i provocaria debat.
I la juguesca va sortir bé. De sobte, vaig veure com la diferència entre els meus amics saberuts i els alumnes s’esborrava i es posaven a explorar el text amb el mateix frenesí. “A mi em crida l’atenció la paraula «gobernantes autoriatorios»!”, “A mi el fet que parli tant de «creación de clases», això recorda a Plató!”, “Doncs jo crec que és un text del segle XX!“.
Contra tot pronòstic (m’esperava una reacció molt més indiferent), l’activitat improvisada va ser un èxit i algú va demanar en acabar l’activitat: “demà ens en portes un altre!?”. El text misteriós els havia convertit en petits Sherlock Holmes -i podien sentir-se orgullosos del desenllaç de la investigació: sens dubte, el text tenia un regust declaradament feixista, i probablement era de Mussolini ja que l’única informació que els havia donat era que el text no havia estat escrit originalment en castellà (i això permetia descartar la hipòtesi Franco).
Des de llavors, el text sense autor és una rutina que guardo a la butxaca per estimular en determinades ocasions la reflexió de l’alumnat.
Alguns punts que considero interessants d’aquesta rutina:
- és una activitat molt senzilla i gens costosa. Pot fer-se a l’inici de la classe, un cop per setmana o quan es consideri pertinent. Pot durar uns 5-10 minuts.
- el tipus de gimnàstica intel·lectual que demana exigeix fer grans connexions. Ajuda a estructurar coneixements.
- desenvolupa estratègies de lectura (formulació de preguntes i hipòtesis, evocació de coneixements previs, discussió amb els companys, etc.)
- fomenta una forma de lectura atenta als detalls, inquisitiva i alhora oberta i imaginativa, plàstica, importantíssima en matèries com Filosofia o Història.
- estimula, enjogassa, mobilitza
- la selecció de textos pot ser (ha de ser) estratègica i “jugar” amb els continguts de la matèria (fent ampliacions, contrapunts, matisos, retorns, o “estripades” interessants, com en el cas d’aquest text “platònico-mussolinià”…).
PD: la consigna inicial pot ser plantejada de maneres diferents. Ho podeu adaptar al vostre estil. Algunes idees sobre com es pot presentar:
- Com una “provocació juganera”
- “Mireu, avui us proposo començar amb un petit repte. Us he portat un text, però he esborrat tota la informació que permet situar-lo directament (nom de l’autor/a, data, lloc de publicació, etc). Us atreviu a intentar descobrir qui ha al darrere del text? Accepteu el repte?“
- Com una demanda d’ajuda
- Mireu, us presento un text que vaig trobar l’altre dia. És un text una mica especial. S’ha perdut el nom de l’autor/a, l’epoca, la data o les circumstàncies de publicació, etc. No tenim més pistes ni informació que la que proporciona el mateix text… Creieu que em podríeu ajudar a situar-lo? Teniu alguna idea sobre qui o quan es podria haver escrit?
- O al vostre gust, a partir d’aquesta base:
- Sense més pistes que les que ofereix el propi text, sabríeu situar aquest document (dir-ne l’autor o autora, l’època, el corrent, la ideologia, etc.)?“
Ensenyar filosofia 