“the life of man student writings is solitary, poor, nasty, brutish and short.”
Hobbes (manipulat)
Per què sol ser tan pobra, tan curta la vida dels escrits dels alumnes? No repetim fins a la sacietat que el llenguatge és comunicació? I si és així, per què, de fet, ens comuniquem tan poc a l’escola? Per què la majoria de textos moren sempre en un calaix poc després de veure la llum?
Crec que la rutina que em va fer arribar l’Ignasi Giménez, professor de Filosfoia de l’INS Puig de la Creu (Castellar del Vallès), a qui voldria agrair seva generositat, ofereix una oportunitat per insuflar més vida aquests escrits.
Com funciona?
La cosa va més o menys així:
Després d’elaborar un escrit (l’Ignasi m’informa que a 1r de batxillerat practiquen molt sovint la dissertació filosòfica), els alumnes seleccionen un fragment del seu text que els sembla especialment punyent o que il·lustra el seu posicionament personal per presentar-lo al públic.
Els fragments són penjats en un suro, juntament amb la pregunta filosòfica que va servir de punt de partida, conformant una espècie de “mosaic d’idees”: un racó de pensar.
La rutina contribueix a generar una cultura més comunicativa a l’institut i a incitar a pensar i debatre als passadissos (diguem-ho en termes menys ambiciosos: a crear curiositat i fer més presents els escrits). També pot servir de punt de partida per a noves activitats: se’n poden extreure idees per a un nou text, poden ser llegits per buscar-hi afinitats i connexions o nous pensaments, etc. Els alumnes poden consultar el racó de pensar en busca d’una nova pregunta per portar a classe.
Més enllà dels usos variats que se’n poden fer, la rutina ajuda a fer més patent als alumnes que sempre escrivim per a un lector (tot i que moltes situacions escolars d’escriptura no sempre permetin prendre plenament consciència d’això) i que la forma com escrivim és important perquè d’ella depèn l’èxit de la comunicació (captarà l’atenció del lector? serà entès? aconseguirà persuadir-lo?)
També podem imaginar el següent treball: per parelles o en petits grups, s’ajuden a revisar els seus textos i a escollir el fragment que il·lustra més convincentment el seu pensament -ocasió perfecta per capbussar-se amb una mirada diferent en els escrits i reflexionar sobre el valor de les paraules.
La rutina és interessant perquè, d’una manera econòmica, permet donar una vida més àmplia als escrits dels alumnes (allunyant-nos de la tètrica descripció que li robava a Hobbes a l’inici d’aquest text), sense necessitat de buscar un públic exterior (no sempre podem trobar situacions d’escriptura que impliquin audiències exteriors) i permet, com en el cas de la rutina la pregunta filosòfica de la setmana, treure més suc al treball que realitzem a l’aula i convertir-lo en nous instruments.
Gràcies per compartir la rutina, Ignasi.
PD. Aquesta activitat és combinable amb el “taller de millora de textos”:
Ensenyar filosofia 
Un pensament sobre “RITUAL 4: El racó de pensar (Ignasi Giménez)”