Treballar documentació: la paret de dades i el recull de titulars

“És un error capital teoritzar abans de tenir dades“
Arthur Conan Doyle
Les aventures de Sherlock Holmes (1892)

Imagineu-vos que estem investigant un tema complex a l’aula.

Per exemple: L’ésser humà és egoista?

I que proposem als alumnes la lectura de diferents documents rics en dades i informació rellevant per al cas (textos filosòfics, articles periodístics, entrevistes, articles científics, etc.). Una pregunta important que sorgeix és: Com compartirem aquestes dades? Quina explotació en farem? Com les integrarem a la investigació?

Imagineu-vos que fem el següent: repartim retoladors i un cert nombre de fulls A4 a cada grup (hem dividit la classe en diferents grups i hem donat documentació diferent a cada un d’ells) i demanem que sintetizin en cada foli, de manera ben visible, una idea (dada, concepte, informació, etc) que considerin important per a la investigació.

Acte seguit, pengem els fulls a la paret i els numerem (1, 2, 3…). Acabem de crear una “paret de dades” (potser n’hauríem de dir, en honor a les pel·lícules de detectius, “paret d’investigació”?). I pot tenir un aspecte semblant a això:

Per a què serveix una paret de dades? Una PdD serveix per visualitzar (posar literalment de relleu) i tractar les dades d’un problema complex. Ens hi acara i ens ajuda a considerar-les amb atenció.

Això és especialment important quan estudiem problemàtiques que comporten dades complexes o que creuen informació de diferents disciplines i en què cal aturar-se a sospesar amb cura les diferents idees i “evidències” i buscar-hi connexions.

La PdD proporciona justament això: la possibilitat alhora de fem un zoom in en dades en particular (“La dada número 6 diu que…” ) com un zoom out que permeti observar-les en conjunt i creuar-les: “Les dades 1 i 3 no quadren. Què passa? Com resolem aquesta tensió?”. Pot representar una etapa clau en la investigació.

Potser pot imaginar-se la dinàmica següent:

1. Es planteja una problemàtica
2. Es fa una primera aproximació (discussió en gran grup o en petits grups)
3. Aportació de documentació
4. Es construeix una Paret de dades
5. Es dona un temps individual perquè tothom la pugui estudiar i doni forma a unes primeres reflexions, observacions, preguntes.
6. Es munten intergrups (grups amb representants de cada grup) per resoldre dubtes, discutir i aprofundir en la informació / Discussió en gran grup
7. Discussió en gran grup

Moltes d’aquests passos es poden enriquir. Per exemple, en el pas 5 es pot oferir als alumnes una bastida per ajudar-los a connectar idees i pensar:

“Dues dades que no quadren són…. / Em sorprèn que… / Em pregunto si… / Per una banda…. Per l’altra…”

Potser és interessant evocar amb els alumnes una imatge que tots hem vist a la les pel·lícules: la d’un grup d’investigadors o detectius intentant lligar caps davant d’una paret plena de fotos i “proves” enganxades amb xinxetes.

La paret de dades busca això: crear les condicions per facilitar que els alumnes assumeixin una posició d’investigadors i es confrontin reflexivament amb les “peces” d’un problema.

La PdD és una tècnica que vol un cert temps. A canvi, ofereix la possibilitat de viure un procés d’investigació de manera molt més “pública” i conscient i de desenvolupar formes de pensament més subtils i complexes (“Per una banda… per l’altra…”, “Tanmateix…”).

Quan s’aplica a recerques de llarga durada (la qüestió de l’egoisme / altruisme sol estendre’s durant diverses setmanes), val la pena buscar un espai a l’aula perquè les dades es mantinguin visibles tan de temps com duri la investigació.

També pot tenir una gran utilitat com a suport per a activitats d’escriptura posteriors (facilita la integració d’evidència als escrits).

Una variant: el recull de titulars

Una variant d’aquesta tècnica és el recull de titulars.

Cada alumne assumeix la lectura d’un o dos textos i rep l’encàrrec d’extreure’n un cert nombre de “titulars” que permetin accedir a les idees centrals del text. Els titulars poden ser cites directes del text, síntesis o reformulacions de l’alumne. Del que es tracta és d’extreure de cada text dues o tres “idees vives”.

El professor reuneix els titulars extrets per tots els alumnes i els disposa en un document (hi ha maneres d’editar el document per tal que hi càpiga tot en un foli; un consell; enumereu cada titular), que duu a la classe següent imprès (un per a cada alumne).

“En aquest full trobareu idees extretes dels diferents textos treballats. Veieu contradiccions entre elles? Quines us criden més l’atenció? Quines us semblen més rellevants per a la discussió que tenim entre mans? El full que teniu és un full de treball. Podeu escriure-hi, subratllar-lo, etc.“

Lectura i reflexió individual 5 min

Discussió en petits grups, en gran grup, etc.

La recerca filosòfica

John Bengson, Terence Cuneo i Russ Shafer-Landau, en el llibre Philosophical Methodology (Oxford, 2022) (*tinc pendent de llegir amb profunditat*) proposen d’entendre el que anomenen “theoretical inquiry” com un procés estructurat en dues etapes.

La primera etapa (1) és la recol·lecció de dades i potser pot respondre a la pregunta:

“Què hem de tenir en compte si volem respondre aquesta pregunta? Quins tipus de fets o dades hem de tractar? Què hi ha a la base del problema plantejat? Què no podem ignorar? Per on hem de començar?”.

La segona etapa (2) és la teorització. La pregunta podria ser:

“Com hem d’interpretar aquestes dades per donar una resposta a la pregunta? Com les podem fer casar? Quina “teoria” ens permet explicar-les i satisfer la pregunta?”

La PdD pot jugar un paper important en aquest procés.

Origen de la tècnica

Com gairebé tot, vaig aprendre aquesta tècnica amb el GFEN Secteur Langues. L’utilitzàvem en el marc de l’ensenyament-aprenentatge de llengües estrangeres. La PdD facilitava que els aprenents compartissin informació llegida i la valoressin oralment.