Reuneixo en aquesta entrada algunes micro-idees que a vegades comento a Twitter, però que encara no he tingut temps de desenvolupar plenament al blog. Són apunts, per tant, per anar desenvolupant.
Alternatives a la classe magistral?
La classe magistral té moltes coses bones quan els alumnes tenen la possibilitat de relacionar les informacions que ofereix el professor amb coneixements o qüestionaments que s’han fet prèviament. Sovint, però, utilitzem la classe magistral amb una finalitat diferent: per presentar noves informacions a l’inici d’un “nou tema” (“Avui comencem un nou autor: Hume. Hume va néixer l’any...”) . Això du a una situació que tots coneixem, tot i que a vegades, per falta d’alternatives, ens costa evitar: una gran part de l’alumnat té dificultats per seguir, el nivell de retenció i comprensió de la informació és baix o superficial, l’ambient de classe és passiu, poc motivador, no es genera coneixement, etc.
Aquest descontentament m’ha dut a assajar algunes alternatives, que recullo com sempre, sobretot, de la meva experiència de treball amb el GFEN. En aquestes piulades en comento algunes:
- I si comencem… confrontant-nos amb els textos d’un autor?
- I si… els fem treballar a partir de documentació?
I la classe magistral, què? A l’inici deia que la classe magistral té moltes coses bones. I és així. En la meva opinió, però, per desplegar-les, és més sensat que la classe magistral vingui després que els alumnes o les persones en formació s’hagin confrontat personalment amb un problema intel·lectual i hagin fet els seus propis passos en busca d’una resposta o solució.
Dewey ho expressa perfectament en aquest fragment:
“El que defenso és que no hi ha cap pensament ni cap idea que puguin ser comunicats realment com a tals d’una persona a l’altra. Quan es comunica, el receptor no la rep com a idea, sinó com a fet nou. La comunicació pot estimular l’altra persona a proposar-se la qüestió i a pensar-la com a idea, però també pot ofegar el seu interès intel·lectual i suprimir l’esforç inicial de pensament. Ara bé, allò que directament obté no pot ser una idea. El pensament no es produeix sinó tot lluitant amb les condicions del problema de primera mà, tot cercant i trobant el seu propi camí.“
DEWEY, John; Capítol “El pensament en l’educació” de Democràcia i educació: Una introducció a la filosofia de l’educació (1916). Traducció de Frederic Tarrés
La classe magistral no és tant, per tant, una eina per introduir noves informacions com una eina per ajudar a estructurar o ampliar coneixements, i que en cap cas pot substituir la necessària activitat intel·lectual de l’alumne. La classe magistral hauria d’aportar una resposta a una pregunta que ha emergit prèviament. És en aquestes condicions en què la paraula de l’expert, responent a les pròpies interrogacions i idees de l’alumne, pot entrar en diàleg amb aquests últims i els pot ajudar a construir coneixement.
Eines d’avaluació formativa a filosofia
- Què en sé de…? Fins a quin punt he entès…?
Una altra eina de reflexió i avaluació que podeu considerar és “la fitxa del filòsof“
- Taller de millora de textos.
Entrenar-se per un examen (les PAU)… sense renunciar a aprendre!
Sobre les PAU també podeu consultar “Ajudes per escriure el resum d’un text filosòfic (PAU)” i, en un altre ordre de coses, “Materials sobre Plató“.
Ensenyar filosofia 