Presento en aquesta entrada dues eines de treball, potents i versàtils, que poden jugar un paper important en el context d’un ensenyament competencial de la filosofia.
Han estat dissenyades i practicades pel GFEN Philosophie1 (Groupe Français d’Éducation Nouvelle) des de fa dècades i permeten abordar múltiples aspectes del treball filosòfic: des de la lectura en profunditat de textos fins a l’argumentació i el debat. Presenten també, al meu entendre, una interessant força metafilosòfica (permeten reflexionar sobre què és i com funciona la filosofia).
- El col·loqui permet endinsar-se en una problemàtica a partir de la lectura de textos filosòfics i la representació del punt de vista dels seus autors en un « col·loqui filosòfic»
- El «procés» adopta la forma d’un esdeveniment judicial per dirimir controvèrsies o qüestions problemàtiques
Per presentar-les, cedeixo la paraula a la Nicole Grataloup, responsable del “Secteur Philo” del GFEN, de qui tradueixo dos textos, amb permís de l’autora.
El « col·loqui filosòfic», o colloque des philosophes
A la part final d’aquesta pàgina, podreu trobar diversos exemples de col·loquis (en francès).
El «procés» (o judici)
Exemples de Procés:
- Le procès Brancusi ou Qu’est-ce qu’une œuvre d’art? (Alexis Avril)
- El procés Galileu (en francès)
- Per conèixer més a fons el GFEN Philo, podeu llegir aquesta entrevista amb la Nicole Grataloup, responsable del grup, « Tous capables de philosopher ? Chiche ! » Entretien avec Nicole Grataloup ↩︎
Ensenyar filosofia 
5 respostes a “Dues formes de debat per a l’aula de filosofia: el «col·loqui filosòfic» i el «procés»”