L’ensenyament escolar de la filosofia sembla funcionar amb aquesta eqüació:
escriure filosofia = escriure dissertacions
La història de la disciplina, però, fa patent que els i les filòsofes han utilitzat un gran ventall de gèneres a l’hora de comunicar les seves idees i que, de fet, escriure ha anat lligat a una mena d’aposta o tria estratègica:
Descartes, per exemple, sembla escollir el gènere de les meditacions, en primera persona, per suscitar la complicitat del lector i convidar-lo a reproduir mentalment la seva experiència. Hume publica l'”Abstract” com una resposta al fracàs editorial del voluminós Tractat sobre la natrualesa humana i dona, a través d’aquest gènere més breu i àgil, una nova oportunitat a les seves posicions filosòfiques.
Si els filòsofs han trobat, a l’hora d’escriure, la seva caixa d’eines ben plena, per què limitar tant la dels alumnes?
Sense deixar de practicar la dissertació, no podríem tanmateix ampliar el ventall de registres i fer de l’escriptura una ocasió d’experimentar formes diferents de fer filosofia, més “personalitzables” i adaptables a diferents escenaris i propòsits?
Podríem fer escriure diàlegs, aforismes, contes, tractats, correspondències, diaris,… com a noves formes de comunicar-se i pensar a l’aula, de “construir una veu filosòfica” (Mariona Corcelles)?
Per prendre consciència de la varietat de gèneres que ha utilitzat la filosofia, proposo aquí aquesta llista -rudimentària, incompleta i lacunar. L’aniré completant i esmenant i, si voleu, m’hi podeu ajudar (podeu escriure a l’espai de comentaris).
L’estudi dels gèneres filosòfics sembla estar encara en un estat molt embrionari. L’any 2010, els autors del llibre Literary Form, Philosophical Content: Historical Studies of Philosophical Genres, deien:
“Hi ha hagut tan poca investigació sobre la plètora de gèneres que han estat utilitzats pels filòsofs que la major part de la feina presentada en aquest llibre es pot descriure com un començament“
| Gèneres filosòfics | Exemples |
| Diàleg | Plató, Diàlegs Berkeley, Tres diàlegs entre Hylas i Philonous Galileu, Diàlegs sobre els dos grans sistemes del món Timothy Williamson, Yo tengo razón y tú te equivocas: Filosofía en el tren |
| Apunts de classe (escrits per un tercer) | Epictet Kant, Lliçons d’ètica |
| Transcripcions (de cursos, conferències, lliçons inaugurals, etc.) | Cursos del Collège de France (Foucault, Bourdieu, etc.) Witgenstein, Conferència sobre ètica Sartre, L’existencialisme és un humanisme |
| Resum | Locke, Compendi de l’assaig sobre el Hume, Abstract |
| Entrevista | Foucault, Dits et écrits Rorty |
| Aforismes | Nietzsche, Kierkegaard, Lichtenberg, Schopenhauer |
| Manual ètic, manual de vida | Epictet |
| Correspondència | |
| Poema | Parmènides Lucreci, De natura rerum Ramon Llull |
| Meditacions | Marc Aureli, Meditacions Descartes, Meditacions metafísiques Agustí d’Hipona, Sol·liloquis |
| Tractat | Spinoza Tomàs d’Aquino |
| Novel·la filosòfica | Voltaire Sartre, La nàusea |
| Conte filosòfic | Voltaire |
| Teatre | Sartre, A porta tancada Alain Badiou, Ahmed philosophe |
| Assaig | Marina Garcés, Filosofia inacabada |
| Manifest | Marx i Engels, Manifest comunista Manifest del Cercle de Vienna |
| Pamflet | |
| Comentari (a altres textos) | Neoplatònics Aristotèlics àrabs Objeccions a Descartes |
| Confessió, autobiografia | Agustí d’Hipona, Confessions Rousseau, Les confessions |
| Diari | Gabriel Marcel, Diari metafísic Kierkegaard, Diaris |
| Còmic | |
| Manual escolar-universitari | |
| etc… |
L’Oriol Farrés (UAB) em fa adonar que seria interessant una segona taula amb gèneres orals (disputatio, classe magistral, taula rodona, debat, diàleg filosòfic, entrevista, etc.) o audiovisuals (pel·lícula, podcast, vídeo de YouTube –Filosofía en canal, Carlos Fernández Liria, etc.).
Sobre l’escriptura filosòfica
Michel Tozzi
(Text traduït de Nouvelles pratiques de la philosophie. Répondre à la demande sociale et scolaire de philosophie, 2012, Chronique Sociale, p. 97-99)
La dissertació i el comentari de text dominen en l’àmbit de l’escriptura, i els pocs exercicis proposats tenen com a objectiu preparar-se per a aquestes proves, que condicionen els tipus de treball escrit durant el batxillerat: aprendre a fer un pla, una introducció, a presentar la qüestió i plantejar el problema, a fer transicions, a redactar una conclusió, etc.
Els “tallers d’escriptura” i altres formes més diverses d’escriptura filosòfica són, per tant, ignorats o molt minoritaris. El GFEN ha treballat, tanmateix, en altres formes d’escriptura, inspirant-se en els tallers d’escriptura del seu sector de poesia: el capítol sobre l’escriptura filosòfica del llibre coordinat per Geneviève Guilpain1 n’és un bon exemple: l’estudiant és considerat en l’escriptura filosòfica com un subjecte en construcció. Inspirats per aquest treball del GFEN, nosaltres mateixos hem experimentat amb professors de filosofia de Nancy (…) “gèneres filosòfics” poc escolaritzats, utilitzats o no pels filòsofs mateixos, i que guanyarien si fossin escolaritzats2.
– l’aforisme (cf. Epictet, Nietzsche), que permet expressar una idea de forma condensada, sovint afirmativa, a vegades provocadora («L’infern són els altres!», Sartre), utilitzant metàfores («L’home no és res més que una canya, la més feble de la naturalesa, però és una canya pensant», Pascal);
– l’aforisme ampliat, desenvolupament en un paràgraf del propi aforisme, del qual un mateix esdevé el propi lector, a fi d’(auto)explicar-se, de desplegar aquesta condensació de pensament, d’explicar-la als altres;
– la correspondència, històricament molt freqüent entre filòsofs: aquí entre dos alumnes, o d’un alumne a un filòsof que s’ha estudiat, o al professor (és diferent de la dissertació), o sota la forma de carta oberta a la classe, a una altra classe – una forma de correspondència escolar-, a la humanitat; també es poden escriure entre ells dos filòsofs que s’acaben d’estudiar.
– el diàleg escrit (cf. Plató i molts filòsofs), amb dos o tres interlocutors, on l’encarnació de les idees pot fer viva la seva confrontació a través de personatges;
– l’assaig argumentatiu (cf. Hume), on es desenvolupa una argumentació per justificar racionalment una tesi (o una antítesi) plantejada a l’inici;
– el diari filosòfic (cf. Kierkegaard), que deseplega reflexions a partir d’esdeveniments personals o col·lectius.
F. Cossutta ha demostrat bé en els seus treballs i la seva tesi que hi ha una escenografia filosòfica, és a dir, moltes maneres de “posar en escena” un discurs filosòfic a través de “gèneres filosòfics” diferents, cada filòsof amb un gènere de predilecció (per exemple, el diàleg per a Plató, la meditació per a Descartes, etc.). Per què no utilitzar-los a la classe i limitar-se a un gènere, la dissertació, inventada segons A. Chervel pel sistema educatiu francès a la fi del segle XIX i pràcticament mai utilitzada pels filòsofs mateixos (excepte quan feien concursos com Rousseau o Kant!)?
Per què no inspirar-se també en exercicis clàssics proposats en tallers d’escriptura: com ara obrir “finestres” en un text escrit per un alumne desenvolupant un determinat punt a petició d’un company-lector, o notes al peu de pàgina a la manera de Roubaud de l’Oulipo (amb exigències intel·lectuals: definir tal noció, justificar amb un argument tal punt, donar un exemple o un contraexemple, etc.)? També hem trobat molt formativa l’escriptura o la reescriptura d’un text, per enriquiment i/o modificació, a partir d’una entrevista en parella, o d’un torn de paraula, o una discussió. I també l’escriptura de ficció (p. ex.: “Descriu un món on tothom és “lliure” de fer el que vulgui; on tothom menteix”, etc.), per desplegar les conseqüències d’una tesi, d’una hipòtesi, d’un supòsit… La represa conceptual de textos poètics o metafòrics sempre és més rica que un començament amb una definició verbo-conceptual, molt àrida: “1) L’instant – o l’eternitat et parla, què et diu? 2) Quan l’instant et parla, què et diu d’ell? etc.”
La forma de “taller d’escriptura filosòfica” és molt heurística, sempre que hi hagi motivació sobre una qüestió: les consignes han de ser llavors pensades amb cura per part del docent, ja que organitzen la tasca (p. ex.: “1. Escriure un petit diàleg filosòfic entre un gra de sorra i una gota d’aigua, una llàgrima i un mocador, Saturn i els seus anells… 2. Llavors, què heu volgut dir-nos amb aquest diàleg?”).
Consignes d’escriptura
Michel Tozzi
(Text traduït de Nouvelles pratiques de la philosophie. Répondre à la demande sociale et scolaire de philosophie, 2012, Chronique Sociale, p. 99)
– Redacta en 5 minuts un aforisme, una frase curta plena de sentit, preferiblement afirmativa i que contingui eventualment una imatge (dona alguns exemples d’aforismes filosòfics, d’Epictet o Nietzsche)…
– A partir dels aforismes dels altres que hagis anotat, en 10 minuts, revisa el teu aforisme, ja sigui completant-lo o refent-ne una frase, incloent-hi una idea d’un aforisme anotat que precisa o matisa el teu pensament original…
– Escriu en 15 minuts un paràgraf sobre què vol dir el teu aforisme, com si l’expliquessis a algú altre…
– En parella, cadascú dona el seu aforisme a l’altre. Escriviu-li una petita carta per demanar una precisió, fer una pregunta, plantejar una objecció (20 minuts)…
– En parella, discuteiu successivament sobre el text de l’altre (2 vegades 15 minuts), fent preguntes per entendre-ho millor, demanant una precisió, plantejant una objecció… Després, reescriu el teu text a partir de les seves observacions orals (15 minuts).
– Respon a la carta que has rebut de la teva parella (20 minuts) i retorna-li al teu company (poden haver-hi diversos anar i venir, de dues a quatre cartes intercanviades)…
– Després d’una torn de taula responent a una pregunta, escriu un petit text on expliques en quin punt et trobes pel que fa a com respondre aquesta pregunta (15 minuts)…
– Després d’una discussió a classe, resumeix les idees intercanviades (20 minuts)… o fes un balanç d’on et situes personalment, amb els elements de la discussió que integres o rebutges (20 minuts)…
– Escriu un petit diàleg on dos protagonistes desenvolupen dos punts de vista argumentats oposats per respondre a una pregunta… o amb tres personatges dels quals un reacciona successivament al que diuen els altres dos (30 minuts)…
– Descriu una situació que plantegi un problema des del punt de vista ètic, i explica com podries resoldre èticament aquest problema (30 minuts), etc.
Per ampliar la reflexió i trobar més pistes pràctiques:
GFEN, Philosopher, tous capables, 2005
Trobareu diferents parts del llibre dedicades a la qüestió de l’escriptura filosòfica, amb la descripció de diferents dispositius de treball.
Marc-Antoine Gavray, Gaëlle Jeanmart, Comment devenir un philosophe grec. Exercices pratiques, 2023
Trobareu diferents propostes sobre com treballar diversos gèneres d’escriptura filosòfica (com ara el diari o la correspondència), inspirat en exercicis practicats pels filòsofs antics.
Bibliografia
Jonathan Lavery , Louis Groarke, 2010. Literary Form, Philosophical Content: Historical Studies of Philosophical Genres. Fairleigh Dickinson University Press.
Patrick Rayou, 2002. La «dissert’ philo». Sociologie d’une épreuve scolaire. Presses Universitaires de Rennes. En lliure accés aquí
Michel Tozzi, 2012. Nouvelles pratiques de la philosophie. Répondre à la demande sociale et scolaire de philosophie, Chronique Sociale
TILC, Gèneres discursius
Ensenyar filosofia 
Hola, Roger,
he acabat en aquest article teu mentre feia recerca precisament sobre els gèneres de la filosofia. T’agraeixo la bibliografia que hi aportes, així com la sistematització que hi fas, dels gèneres.
I una mica en la línia del professor Farrés que fa notar l’absència de gèneres orals, em qüestiono la distinció mateixa d’aquests gèneres. En el sentit que l’entrevista, que era un gènere oral, esdevé escrit quan es publica el llibre. O al revés, el teatre que és un gènere escrit, esdevé oral quan es representa l’obra de teatre. Dic això perquè penso que una distinció interessant (i que hem menystingut a partir del cartesianisme) és la diferència entre fer filosofia en companyia o fer-la entotsolat. La diferència, per tant, entre la lectura i reflexió dels diàlegs de Plató i la reflexió i escriptura de les meditacions. La diferència entre que un esclau llegeixi en veu alta el ‘Fedre’ i ens hi barallem, tal com fan el mateix Fedre i Sòcrates en l’obra esmentada, o que hom es quedi aïllat en una cambra només amb els seus pensaments.
En tot cas, volia aportar aquesta consideració que m’adono que també és complicada de categoritzar perquè tot i que una obra pugui iniciar-se en la més absoluta solitud, sempre hi haurà algú que t’obligarà a filosofar, sigui, com en el cas de Descartes per rebre corresponència dels seus detractors o ja sigui perquè has rebut un comentari en una publicació.
Una abraçada,
Àlex
M'agradaLiked by 1 person
Hola, Àlex,
Moltes gràcies pel teu comentari.
És molt interessant això que apuntes. Et responc d’una forma una mica impressionista, espero que no et molesti. Efectivament, m’has obligat a filosofar! 🙂
Espero que algun dia puguem continuar aquesta conversa de viva veu, Àlex! Gràcies per iniciar-la.
Una abraçada,
Roger
M'agradaLiked by 1 person
Hola, Roger,
T’agraeixo la resposta, així com la nova documentació, que llegiré amb atenció. Només unes breus línies per al·lusions i matisar la meva concepció actual (que podria canviar en el futur!).
No nego que la mateixa etiqueta de “filosofia en solitud” és conflictiva (tu aportes que des de l’origen, amb “l’acompanyament intel·lectual”, jo ho feia pensant en l’intercanvi posterior que es pot generar). Segurament ningú fa filosofia sol, en aquest sentit que esmentem. Però sí que em sembla que amb Descartes hi ha un trencament (i no voldria ara culpabilitzar a Descartes, que ja hi ha un personatge de Kundera que el responsabilitzava de la fortuna de la visió mecanicista dels animals). Un trencament, deia, que a la “filosofia acadèmica” (que malgrat el seu nom no té res a veure amb Plató, sinó amb la universitat), ja li va bé. No en va, hi ha qui va declamar que quan la filosofia va entrar a la universitat, va morir. Potser tenia en ment, la pregunta: “quantes hores de diàleg (amb interlocutors) s’empren per escriure una tesi doctoral de filosofia i quantes hores de lectura i escriptura entotsolats calen?”.
[Tot i que és cert que de llegir i escriure llibres de filosofia en podem dir “diàleg”, em sembla que el diàleg filosòfic (a l’estil Lipman, o fins i tot si entenem que el llegat de Plató són exemples de com cal dialogar per fer filosofia) és una activitat diferent a la publicació de papers de filosofia en l’acadèmia].
PD: Em sembla que he obert un debat que abans no hi era, segurament perquè tinc en ment que Marc Sautet, pioner dels Cafe-filo, explicava que alguns intel·lectuals del moment no consideraven que una tertulieta de cafeteria se’n pogués dir “filosofia”.
Espero que poguem coincidir ben aviat,
Àlex
M'agradaLiked by 1 person
Gràcies, Àlex.
Van sortint moltes coses que m’engresquen molt. Tant de bo aviat en puguem parlar de viva veu.
Efectivament, jo he agafat la cosa des del punt de vista de l’origen (com sorgeix la filosofia? com es fa?) i en aquest sentit la conclusió és potser que sempre és social, i tu l’agafaves més des del punt de vista de “l’intercanvi posterior”, i això és molt interessant i dona peu a moltes reflexions pedagògiques. En aquest sentit, segurament, hi ha filosofia més i menys social (o sociable), en funció de fins a quin punt genera diàleg, busca un intercanvi, etc.
Ah! Aquesta perspectiva és ben interessant, a veure si un dia hi podem aprofundir. Un dia, al GDIF, després d’una pràctica de diàleg filosòfic amb la Gloria Arbonès, em va venir aquest pensament: “Quin és aquell tipus de pensament i aquelles formes de comunicació que contribueixen a generar més pensament i més comunicació? Com hem de pensar per poder pensar junts i perquè pensar junts ens ajudi a pensar més i millor?”. Crec que va en la línia d’aquest intercanvi del que parles.
En fi, tenim força teca a comentar per quan ens veiem. Gràcies per escriure.
Abraçada,
Roger
M'agradaM'agrada