- La filosofia s’estructura al voltant de debats (Oscar Nudler parla d’espais controversials).
- Els debats giren entorn de problemes, interrogants, de controvèrsies que afecten una comunitat, un grup, una societat, etc.
- Els problemes tenen sovint, per això, arrels extrafilosòfiques (Popper, Antiseri). Emergeixen d’interrogants, de conflictes, de tensions (Clinton Golding) que una comunitat experimenta a nivell moral, científic, polític, religiós, tecnològic, etc. i aspiren a aportar-hi respostes (comprendre’ls intel·lectualment, per una banda, però també intervenir-hi socialment).
- Els problemes filosòfics són, amb tot, particulars, distints d’altres tipus de problemes: “Els problemes filosòfics sorgeixen quan les nostres idees no aconsegueixen articular-se dins d’un marc o comprensió coherent i comprensible. Neixen quan intentem donar sentit al món, però ens trobem que les nostres concepcions continuen sent incongruents o inadequades, fins i tot després d’haver aplegat tota la informació i coneixement” (Golding, A handy account of Philosophy in Schools). Per altra banda, “com que són problemes relacionats amb la nostra manera de conceptualitzar, els problemes filosòfics persisteixen malgrat tenir tota la informació o coneixement empíric possible. Per exemple, fins i tot si ho conec tot sobre la història de diferents societats i disposo d’informació precisa sobre diversos sistemes d’organització social, el problema filosòfic de què es considera una societat justa persistirà encara.” (Clinton Golding, tesi doctoral)
- Això situa la filosofia, sovint, en una “terra de ningú” (Bertrand Russell), plantejant preguntes essencials amb horitzó incert, però exigint que siguin pensades racionalment. En això consisteix el seu poderós atractiu, i també el seu ofici: per Mary Midgley, la filosofia és una forma de fontaneria: “La fontanería y la filosofía son actividades que surgen debido a que culturas complejas como las nuestras cuentan, bajo su superficie, con un sistema bastante intrincado que por regla general pasa inadvertido, pero que a veces no funciona adecuadamente. En ambos casos esto puede tener graves consecuencias. (…) La filosofía existe para satisfacer esa necesidad de reajustar nuestros conceptos”.
- Els debats són històrics, ubicats en un paisatge particular. Però les preguntes i arguments que sorgeixen en aquesta lluita poden ser reutilitzats en altres contextos i donar lloc a tradicions de pensament (tradicions que fan “persistir” al llarg de la història conjunts de problemes, pràctiques, preguntes, formes d’argumentació, conceptes, etc. i engendren una sensació de “conversa eterna”). (Com a disciplina, la filosofia avança sovint com un cargol, carregant amb tota la casa).
- Comprendre un autor és comprendre la manera com ha contribuït a un debat.
- Fer filosofia és intervenir en aquests debats i lluites, recollint els arguments que d’altres han proposat i inventant-ne de nous, buscant noves maneres d’entendre o resoldre els problemes i descobrint-ne de nous; impregnant-se d’una història i fent-la avançar responent a nous problemes que planteja el present.
Entrades relacionades:
Ensenyar filosofia 