Pistes per treballar pel·lícules i documentals

Abans del visionat

Pistes:

  • Seleccionar frases importants o transcriure fragments de conversa del film (frases o converses polèmiques, que suscitin debat, que vagin de dret a l’assumpte, etc) i distribuir-les als alumnes alumnes per discutir-les i generar interrogants.

  • Partir d’algun fotograma o escena clau (per interrogar-se sobre què està passant, generar interrogants, obrir gana, generar hipòtesis sobre la història, etc.).

  • Partir de diversos fotogrames o moments clau (per ordenar-los, fer sorgir preguntes, etc.)

  • Posar els alumnes a treballar sobre el mateix problema o pregunta que es fa la pel·lícula (distribuint la pregunta central, oferint les mateixes dades sobre què reflexiona el film, compartint el dilema d’un personatge, generant escenaris semblants, etc.) (veure més avall l’exemple proposat)

  • Generar discussió sobre la temàtica abordada pel film a partir d’un Q-Sort, un Talking Points o un fresc efervescent que convidi a formular preguntes, detectar tensions, descobrir punt de vista divergents, generar un determinat clima de reflexió, etc.

  • Partir de documentació (crítiques, entrevistes, assajos, documents històrics relacionats amb la temàtica de la pel·lícula, etc.)

Exemples:

EXEMPLE

En el cas de 12 homes sense pietat (12 Angry Men, Sidney Lumet, 1957), vaig optar per posar els alumnes en la mateixa situació dels membres del jurat de la pel·lícula i sotmetre els elements del cas a la seva consideració (recollint la informació més destacada -descripció del cas, perfils dels implicats, contingut dels testimonis, etc.- en un petit document per a cada alumne). Abans de veure el film, doncs, els alumnes es familiaritzen amb el cas i responen a la (terrible) demanda del jutge:

JUEZ.- Caballeros: acaban de oir un caso largo y complejo de asesinato en primer grado. La premeditación de un crimen es el más grave de los cargos que en él pueden concurrir. Han escuchado a los testigos. Les han leído el Código y la forma de interpretario en semejante caso. A ustedes les corresponde ahora intentar enjuiciar los hechos con absoluta imparcialidad. Un hombre ha muerto; la vida de otro está en juego. Si en ustedes existe el menor asomo de duda sobre la culpabilidad del acusado, una duda razonable se entiende, deben emitir veredicto de Inocencia. Si, por el contrario, sus dudas no son razonables, han de votar en conciencia la culpabilidad del acusado. Sea cual fuere su decisión, el veredicto debe ser unánime. En el supuesto que declaren culpable al reo, no podremos atender ninguna apelación de clemencia. La pena de muerte es obligada en este caso. Van a enfrentarse con una grave responsabilidad. Gracias caballeros.”

Amb la qual cosa:

1- Es fa més fàcil seguir la pel·lícula.

2- Hi ha una major implicació intel·lectual i afectiva en el film.

Durant el visionat

Pistes:

  • Veure el film amb una consigna d’observació precisa o missió
    – La teva missió és observar tal personatge
    – la teva missió és fixar-te en l’evolució de…
    – La teva missió és recollir observacions sobre…, etc.
    Pot donar-se una pregunta, una paraula clau, un punt de reflexió, una taula per organitzar observacions, etc. Crec que és molt útil distribuir un quadern específic (A4 plegat) perquè els alumnes puguin prendre notes durant el film.

  • Pot ser interessant modelitzar la presa de notes (el docent pot aturar el film per mostrar les notes que està prenent, com les està prenent i per què; pot convidar els alumnes a compartir les seves i generar una conversa que permeti reflexionar sobre aquest punt clau de tot treball intel·lectual: vosaltres què heu destacat? com ho heu escrit? utilitzeu algun codi personal quan escriviu? Com us ho feu per escriure sense perdre el fil del film? etc.)

  • Aturar el film -en pauses reflexives o de regulació, pauses d’escriptura, d’organització de les notes personals, etc. – també pot ser una manera interessant de trencar amb la postura escolar habitual (veure una pel·lícula = situació de no treball) i construir una postura més reflexiva i d’observació. Perill: que es perdi la dinàmica del film.

Exemples:

Exemple 1

EXEMPLE

Quadern de presa de notes per observar un debat televisiu sobre la renda bàsica.

Els alumnes anoten els punts que els semblen més importants de la intervenció dels diferents participants per facilitar l’anàlisi i discussió posteriors.

Exemple 2

EXEMPLE

Taula per a l’observació dels personatges del film 12 homes sense pietat (cada alumne segueix 2 membres del jurat)

Exemple 3

EXEMPLE

Quadern de notes per a l’observació de la pel·lícula L’onada (Die Welle, Dennis Gansel, 2008). L’A4 es doblega i funciona com un mini-llibret.

Després del visionat

Pistes:

  • Estirar el fil de la pel·lícula amb un role play (el role play pot implicar personatges de la pel·lícula o persones reals o possibles implicades en la seva creació: directors/es, actors/actrius, periodistes, espectadors/es, etc.).

  • Llegir documentació (crítiques, entrevistes, assajos; documents informatius en relació amb la temàtica tractada pel film) per ampliar el marc de reflexió.

  • Escriure una crítica i generar debat. Explorar la pel·lícula a través de l’escriptura.

  • Celebrar un cinefòrum, un col·loqui, una entrevista, etc. Gèneres orals propis del món del cinema.

  • Estirar el fil de la pel·lícula a partir d’un diàleg filosòfic (formulant preguntes, posant-nos en cercle, etc.)

  • Posar el focus en alguns elements (personatges, escenaris, problemàtiques, etc.) a partir d’activitats més precises (veure exemple més avall)

  • En tots els punts anteriors, l’ajuda de les notes escrites que han elaborat durant el visionat és indispensable (és el que ens permet elaborar una reflexió, crear una memòria, no perdre el fil, treballar entre diverses sessions, acumular idees i observacions, etc.)

Exemples:

EXEMPLE

En el treball posterior al visionat de 12 homes sense pietat, una de les activitats que plantejo als alumnes és buscar possibles maneres de classsificar els membres del jurat (què els apropa o allunya? en què ens podem fixar? podem establir grups? amb quins criteris?). Per fer-ho, els alumnes diposen d’un joc de retrats dels personatges plastificats -com un joc de cartes- que els permet anar assajant possibilitats sobre la taula i aprofundint en la comprensió dels personatges i del problema que planteja la pel·lícula.

Deixa un comentari