Jocs conceptuals (Concept Games), un mètode d’indagació filosòfica a l’aula

Els jocs conceptuals (Concept Games) són una estratègia didàctica dissenyada per Clinton Golding i Philip Cam (professors pertanyents al moviment de Philosophy for Children australià) per faciltar la indagació filosòfica i l’anàlisi conceptual a l’aula:

“El meu mètode consistia a estimular la recerca presentant als alumnes diversos casos que representen exemples límit d’un concepte filosòfic, com ara la llibertat, el racisme, la realitat o el coneixement, i després demanar-los que categoritzin aquests casos com a exemples del concepte o com a no exemples del concepte. Per exemple, els següents elements “tenen ment” o “no tenen ment”? Una bactèria, un cuc, un dofí, un rusc d’abelles.”

Clinton Golding, Connecting concepts and developing thinking classrooms

La tasca dels alumnes consisteix a decidir si aquests casos, “deliberadament controvertits”, pertanyen o no al concepte investigat, i a fer front als interrogants filosòfics que indefectiblement sorgeixen:

“Quan un grup d’estudiants intenta categoritzar els casos experimenta un problema filosòfic: o bé es troben que no poden categoritzar un cas (per exemple, es queden filosòficament perplexos perquè la seva concepció de la ment no diu res sobre si una persona amb mort cerebral té ment o no), o bé descobreixen inconsistències en la seva categorització (per exemple, volen categoritzar un pollastre com a ésser amb ment perquè té un cervell, però aleshores es queden filosòficament perplexos perquè volen categoritzar un cuc com a ésser sense ment tot i que també té un cervell), o bé simplement troben desacord filosòfic entre els participants sobre la categoria adequada.”

Clinton Golding, idem

Casos límit o casos problemàtics (Philip Cam)

Per la seva banda, Philip Cam parteix sovint del que anomena “problematic or borderline cases” (Twenty Thinking Tools: Collaborative Inquiry for the Classroom, Australian Council for Educational Research Press, 2006). Parteix d’un cas problemàtic que genera controvèrsia per fer sorgir i explorar “preguntes intel·lectuals obertes”. Per exemple, el cas de l’elefant (Cam, 2006).

El cas problemàtic de l’art elefant
“Aquesta fotografia mostra un elefant del nord de Tailàndia, a qui s’ha ensenyat a pintar, sostenint un pinzell amb la seva trompa. Els quadres no semblen representar res, però sovint contenen patrons agradables i plens de color, que recorden a les obres que fan alguns artistes. (…) Els quadres estaven a la venda sota el rètol “Art elefant“. –> Podem considerar aquestes obres com a obres d’art?

Les preguntes generades a partir de la discussió del cas poden ser explorades de nou a través del que Cam anomena “floor sets” (que són, de fet, el que Golding anomena Concept Games). El cas de l’elefant, per exemple, condueix a preguntar-se què és l’art. Cam instal·la a terra tres categories “ART“, “NO ART” i “?” i reparteix entre els alumnes diferents casos que hauran de ser discutits i categoritzats i que permetran afinar la comprensió del problema:

Val realment la pena llegir el llibre de Cam en busca de més “thinking tools”.

Dos textos de Clinton Golding

Ofereixo aquí la traducció de dos textos de Clinton Golding que ajuden a comprendre el funcionament d’aquest mètode.

• Una traducció parcial l’article Concept Games – a method of philosophical exploration disponible en anglès al web de l’autor

• Una traducció parcial del capítol Connecting Concepts and Developing Thinking Classrooms, dins de Philosophical Inquiry With Children. The Development of an Inquiring Society in Australia, Routledge, 2019, p. 135 – 136.

El mateix autor ha publicat material per realitzar jocs conceptuals a l’aula. Malauradament, el llibre on s’ofereixen (Connecting concepts: thinking activities for students, ACER Press, 2002) no es troba disponible ni en línia ni en paper, si no m’equivoco.

Quin tipus de conceptes poden invesitgar-se a través d’un joc conceptual?

“La característica clau de l’anàlisi conceptual és explorar conceptes que són, en paraules de Laurance Splitter, “comuns, centrals i discutibles“. Exemples d’aquests conceptes són el coneixement, la cultura, la ment o la responsabilitat. Els conceptes són comuns en el sentit que són idees familiars que usem o a les quals ens referim gairebé cada dia. Són centrals en el sentit que són importants per a la nostra comprensió del món i de nosaltres mateixos. També són centrals en el sentit que proporcionen la base per a totes les disciplines i matèries, així com enllaços i connexions entre elles. Finalment, els conceptes són discutibles en el sentit que, en última instància, és controvertit el que aquests conceptes volen dir exactament. No hi ha una definició fixa que abasti tots els casos possibles, que no tingui possibles mancances o que no pugui ser revisada. La veritable anàlisi conceptual només es produeix quan es tracten aquests conceptes, i això ens condueix a un sentiment d’admiració, emoció intel·lectual i una apreciació més profunda del món i del nostre lloc en ell.”

Clinton Golding, idem.

Post-data: mega mapes conceptuals (Jordi Domènech)

El Jordi Domènech va fer aquesta proposta en el seu blog:

Em sembla una molt bona pista per desenvolupar una nova forma de Concept Game. No només com a activitat de síntesi, com proposa el Jordi, sinó com a activitat inicial, per explorar la relació entre conceptes i fer sorgir preguntes.