“Més enllà de proposar preguntes a l’alumnat, convé situar-los davant de “situacions
preguntables”: imatges, conjunts de dades o textos que promoguin que sigui el mateix
alumnat qui es formuli preguntes”
Jordi Domènech, Situar-nos en converses per pensar de maneres diferents
El nou currículum ens convida a articular l’ensenyament al voltant de “situacions” o “contextos concrets” que plantegin als alumnes una “pregunta o problema1“.
Les situacions poden ser de naturalesa diferent. Així, el currículum llista, d’una manera genèrica, les següents:
“- L’observació d’un fenomen
– Una polèmica o controvèrsia entorn d’un fet
– Una informació rellevant que cridi l’atenció de la ciutadania
– Una problemàtica que afecta la societat en general o l’entorn proper de l’alumnat
– Una pregunta sobre un element de la realitat
– Una recerca a partir d’un problema investigable
– Una necessitat plantejada per un agent extern al centre educatiu
– Un dilema que cal comprendre i sobre el qual reflexionar i debatre
– Una manifestació creativa o artística
– Una problemàtica de prevenció de riscos (consum de substàncies, mobilitat, hàbits poc saludables, etc.)“
En aquest article, m’he preguntat per la mena de situacions que poden ser més adients per provocar un treball filosòfic. Cap on podem dirigir la mirada quan ens decidim a crear situacions d’aprenentatge? En quines fonts podem trobar escenaris adequats per a l’aprenentatge de la filosofia?
Jo he trobat 5 grans fonts de situacions o contextos. No vol dir que no n’hi hagi més (o menys), o que no es puguin endreçar d’altres maneres. De fet, m’interessarà molt saber si teniu propostes diferents o nous exemples.
L’exercici de pensar “fonts de contextos” pot servir per entendre una mica millor en què s’assenta el treball de la nostra matèria i per comminar-nos a proposar als alumnes situacions al més riques i variades possible.
FONTS DE CONTEXTOS PER A FILOSOFIA:
- LA PRÒPIA HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
- “GINYS” DE LA LITERATURA FILOSÒFICA
- PROBLEMES EXTRAFILOSÒFICS
- DISCIPLINES “ADJACENTS”
- OBRES ARTÍSTIQUES
LA PRÒPIA HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
Ni Plató ni Simone de Beauvoir ni cap filòsof escriu en el buit. Escriuen com una forma de participar en debats i lluites que consideren importants i per respondre a les idees i visions d’altres participants, establint-hi aliances i oposicions.
A vegades, també, aquestes lluites i debats cristal·litzen en esdeveniments que es tornen emblemàtics, com el judici a Sòcrates (s.V a.C), el procés a Galileu (s. XVII) o l’escàndol Sokal (s. XX). Dramatitzen conflictes ideològics.
En tots aquests debats i controvèrsies hi ha alguna cosa en joc, i una pluralitat d’agents disputant per defensar les seves posicions o propostes2. Són debats que sovint estan lluny de ser “merament intel·lectuals”, no només pel destí que pateixen en ocasions els seus protagonistes (mort, exili, censura, ostracisme), sinó per la manera com posen en joc (ja sigui per protegir-les o transformar-les) les maneres de fer, de pensar i de ser d’una determinada societat (maneres de practicar la ciència, concepcions del bé i del mal, teories sobre el poder, esperances socials, etc).
Així, la pròpia història de la filosofia forneix, a través dels debats i controvèrsies que la defineixen, un excel·lent repositori de situacions per familiaritzar els alumnes amb el treball (l’aventura) filosòfica.
Com convertir-ho en escenaris de treball a l’aula?
| Passos | Per exemple… |
| 1) Localitza un debat que t’interessa | El debat sobre la felicitat i la justícia a l’època de Plató |
| 2) Busca’n el nervi. Esbrina què hi ha en joc, què s’hi disputa, quina és la seva importància | Com és la naturalesa humana? Què ens du a comportar-nos moralment? Hi ha algun vincle entre justícia i felicitat? Quins models morals i, finalment polítics, hauríem d’adoptar o valorar com a societat? |
| 3) Descobreix quines són les diferents posicions en conflicte, els seus principals representants, els arguments utilitzats i els textos imprescindibles | Posició 1 – Hi ha una idea objectiva de justícia – No podem ser feliços si no som justos Sòcrates, Plató Posició 2 – La moral és una invenció dels dèbils – El feliç és aquell que aconsegueix satisfer tots els seus desitjos, independentment de la moral Trasímac, Càl·licles, Glaucó*, Adimant* Textos: La República i el Gòrgies contenen fragments importants. |
| 4) Pregunta’t per les obertures i connexions d’aquest debat amb d’altres, i per les concepcions dels alumnes | De quina manera impacta aquest debat en les concepcions dels alumnes? Quines són les seves teories sobre la justícia i la felicitat? De quina manera es poden posar en joc a través d’aquest debat? Amb quins altres debats importants connecta aquest debat clàssic? |
| 5) Busca una via didàctica per treballar-ho a l’aula | Organitza, per exemple, un col·loqui filosòfic basat en la lectura de diferents textos clàssics, amb representants de cada posició; parteix d’un cas polèmic (per ex., la lloança que fa Polo del tirà Arquelau -Gòrgies 470d-), d’un experiment mental que faci néixer un qüestionament (el mite de l’anell de Gigues) o d’una selecció de frases polèmiques (“els que obren injustament són feliços si es lliuren del càstig”) que provoqui reflexió. |
La història de la filosofia és, doncs, la història dels debats i controvèrsies que han reunit i alhorat oposat els i les filòsofes en una gran lluita intel·lectual que ha tingut importants conseqüències socials. Com podem rodem reproduir en part aquests debats a l’aula? Fer-los reviure i, mitjançant aquesta operació, propiciar un aprenentatge del filosofar i del patrimoni filo`sòfic?
Exemples d’activitat:
En aquesta activitat (que m’agradaria revisar a fons), pensada per inicis de curs de 1r de batxillerat, es proposa explorar el judici a Sòcrates. Consultar activitat.
Situació d’aprenentatge “Quin és el lloc de la filosofia?” [propera publicació al blog]
El procés de Galileu (Le procès de Galilée, de Claude Billard i Geneviève Guilpain dins del llibre col·lectiu del GFEN, Philosopher, tous capables.)
Eines que poden ser especialment adients
“GINYS” DE LA LITERATURA FILOSÒFICA
Els i les filòsofes han inventat tota mena de “ginys literaris” per transmetre les seves idees o provocar la reflexió dels lectors: mites, experimentals mentals, peces narratives breus, enigmes, dilemes, exemples, sentències o aforismes, diàlegs, etc. que podem “activar” a l’aula per disparar la imaginació i la reflexió dels alumnes.
Exemples d’activitat:
Aquesta activitat proposa entendre les Meditacions metafísiques de Descartes com una experiència de pensament reproduïble amb els alumnes a través d’un joc de cartes: Descobrir les meditacions a través d’un joc de cartes? .
Bibliografia relacionada:
– Helen de Cruz, Philosophy Illustrated, OUP, (2021). En aquest web en podeu trobar exemples.
– anècdotes
– Michel Tozzi, Débattre à partir des mythes (2022)
– Nicolas Rescher, What If?: Thought Experimentation in Philosophy (2017)
– Nicholas Rescher, A Journey through Philosophy in 101 Anecdotes (2015). Google books
– Pietro Emanuele, Los cien táleros de Kant. La filosofía a través de los ejemplos de los filósofos. (2012)
– Mar Cabezas, Dilemas morales: entre la espada y la pared (2016)
– Philosophy Experiments: experiments en línia
PROBLEMES EXTRAFILOSÒFICS
La majoria de problemes filosòfics tenen la seva arrel en problemes que provenen “de fora” de la filosofia (Antiseri, Popper):
Situacions quotidianes que ens interpel·len o confronten amb qüestions que no podem ignorar (el temps, la mort, l’amor, la justícia, el futur, les normes, els altres, etc); debats ètics i intel·lectuals que emergeixen del món de les ciències; conflictes de naturalesa social o política; preguntes relacionades amb l’art i la cultura; trasbalsos provocats pel desenvolupament de la ciència i la tecnologia, etc.
La filosofia apareix com una resposta a aquests escenaris problemàtics que experimentem com a humans o com a societat i que sol·liciten de nosaltres una revisió atenta de la manera de pensar i conceptualitzar el món.
Mary Midgley ho plantejava com una forma particular de fontaneria. Acudim a ella quan alguna cosa va malament, quan notem goteres. Com en la fontaneria domèstica, la fontaneria filosòfica té a veure amb sistemes que sovint no es poden veure a simple vista, però dels quals depèn l’habitabiltat de la casa…
Els contextos en què notem aquesta forma particular de goteres que ens fan aturar-nos i buscar d’on ve el problema poden ser innumerables. Això deixa un camp infinitament obert a la inventivitat didàctica. Vet aquí alguns exemples:
| Context | Goteres filosòfiques |
| La mort d’un familiar | Què significa per a nosaltres la mort? Quines conseqüències té el fet que la vida humana sigui finita? Podem imaginar l’eternitat? Existeix una ànima? Fins a quin punt varien les actituds humanes davant la mort? Què és viure? Què té valor? Etc. |
| Una polèmica entorn d’una artista que és acusada d'”apropiació cultural” | De qui “són” les cultures? Existeixen drets lligats amb l’ús d’una cultura? Està fundat el concepte d’apropiació cultural? En quins casos? |
| Una proposta de llei al Parlament sobre la renda bàsica | Què és la justícia? Com s’hauria de distribuir la riquesa? En què consisteix una vida digna? Què significa ser lliure? |
| Escoltar una cançó d’amor | Què és l’amor? És un sentiment històric o natural? Varia en funció de les cultures? Com hi influeixen els rols de gènere? |
Per aprofundir en aquesta qüestió, podeu llegir dins d’aquest blog:
- Què és un problema filosòfic? (Clinton Golding)
- Contextualisme. Com apropar-nos a la història de la filosofia?
- En quina “teoria de la filosofia” ens podríem basar per ensenyar filosofia?
- “Les teories filosòfiques són temptatives de solució de problemes filosòfics”. Textos de Dario Antiseri
Bibliografia
- Dario Antiseri, Cómo se razona en filosofía: Por qué y cómo enseñar Historia de la Filosofía, Unión Editorial, 2013
Eines que poden ser especialment adients:
DISCIPLINES “ADJACENTS”
Podem introduir a l’aula de filosofia experiments de psicologia social, assajar metodologies pròpies de les ciències socials o reflexionar a partir de problemàtiques que tenen un peu en diverses ciències?
Crec que no només podem, sinó que hauríem de fer-ho.
Una primera raó és de tipus epistemològic. És difícil avui en dia plantejar-se determinats interrogants filosòfics (per exemple, sobre la naturalesa humana: l’ésser humà és egoista?) sense tenir en compte la manera com aquests debats s’han transformat -i enriquit- en contacte amb les ciències (per exemple, a través de les recerques del psicòleg social Daniel Batson o del primatòleg Frans de Waal). Sven Ove Hansson descriu molt bé la situació:
“Els desenvolupaments en altres disciplines ens proporcionen de manera contínua nous problemes filosòfics i noves perspectives sobre els antics. (…). [La filosofia] està profundament influïda pels canvis en les societats humanes. Vist amb perspectiva, els efectes combinats dels desenvolupaments en la societat humana i en el coneixement humà han canviat totalment l’abast dels problemes filosòfics. S’han creat nous problemes filosòfics i àrees problemàtiques. Alguns dels antics han sigut elucidats de noves maneres mentre que d’altres han quedat obsolets.”
Hansson, Sven Ove (2008). Philosophy and other disciplines. Metaphilosophy 39 (4-5):472-483.
Hauríem de tendir més, probablement, a fer el que Hansson anomena “Philosophy with”: una filosofia més atenta al treball de les ciències, una filosofia que avança acompassada amb la ciència (per majúscul que sigui el repte que això planteja a les nostres competències de llicenciats de filosofia).
La segona raó és més pedagògica. La introducció de noves disciplines a l’aula de la filosofia permet ampliar d’una manera poderosa el ventall d’opcions didàctiques i pràctiques que podem desplegar a l’aula. Podem treballar a partir de casos, experiments, fets, controvèrsies i metodologies que fins ara teníem més lluny, abandonant temporalment l’armchair des de la qual tradicionalment hem filosofat.
Per exemple,
- podem partir de la descoberta d’experiments científics amb importants repercussion filosòfiques i (cf. L’experiment de la presó de Stanford de Philip Zimbardo, 1971; els experiments del neurocientífic Benjamin Libet sobre el lliure albir).
- podem utilitzar metodologies d’investigació exteriors a la filosofia (històries de vida, enquestes, entrevistes, etc.) per recollir dades i alimentar recerques filosòfiques.
- podem fer dialogar fructíferament conceptes i teories científiques amb conceptes i teories tradicionals de la filosofia…
Vídeo: experiments de Warneken i Tomasello sobre l’altruisme en infants i ximpanzés.
“La qüestió important per a la filosofia, per tant, no és si és o no una ciència (o una Wissenschaft), sinó si és o no part d’aquesta comunitat de disciplines interdependents.” (Sven Ove Hansson)
TAULA AMB EXPERIMENTS RELLEVANTS PER A LA FILOSOFIA [en elaboració]
Bibliografia
- Hansson, Sven Ove (2008). Philosophy and other disciplines. Metaphilosophy 39 (4-5):472-483.
- Lisa Bortolotti, Kengo Miyazono, Filosofía de la Psicología, Bauplan, 2023
OBRES ARTÍSTIQUES
Les obres artístiques poden oferir trampolins fabulosos per a la reflexió filosòfica.
El film 12 angry men (Sidney Lumet, 1957), per exemple, ens submergeix en una reflexió sobre la justícia i la fragilitat (o la força) de la raó.
Les obres dels germans Santilari actualitzen el gènere de les vanitats i creen imatges profundament suggerents (o incomodants).
El setè segell (Ingmar Bergman, 1957) ens “força” a pensar sobre el temps, la mort, la vida, el paper de l’art…
I tot això ho fan de la manera encarnada i embruixant pròpia de l’art, fent “germinar” la filosofia “per baix” (Vigotski), plantejant històries i escenaris concrets, habitats per personatges “de carn i ossos”.
Cinema, fotografia, pintura, música, còmic, poesia, novel·la, poden confrontar-nos amb experiències prenyades de filosofia i proporcionar-nos escenaris interessantíssims per al treball a l’aula.
Bibliografia
- Shari Tishman, Slow Looking: The Art and Practice of Learning Through Observation, Routledge, 2017
- Sobre l’ús de la literatura com a suport filosòfic, veure tot el treball d’Edwidge Chirouter.
- Per aprofundir en el concepte de “situació d’aprenetatge”, recomano molt l’article de Jordi Domènech, “Situacions d’Aprenentatge. Idees per al desplegament curricular de les ciències” (2022) ↩︎
- Alan Dalongeville i Michel Huber (GFEN) han desenvolupat fantàsticament aquesta idea en la didàctica de la història ↩︎
Ensenyar filosofia 
3 respostes a “Cinc fonts de contextos per fer filosofia”