Per què assumim automàticament, quan volem presentar informació als alumnes o introduir-los a un nou coneixement, que l’a’única manera de fer-ho és a través d’una exposició magistral: el professor explica i els alumnes escolten1?
Potser perquè ens sentim a la pràctica sense gaire alternatives, perquè no trobem en els nostres repertoris pedagògics altres opcions…
En aquest article voldria suggerir una eina alternativa que crec que ofereix resultats molt interessants (l’utilitzo sovint i sempre valoro molt positivament el tipus de situació de treball que permet generar a l’aula). L’anomeno “grups d’estudi” o de “treball amb documentació”2.
GRUPS D’ESTUDI O DE TREBALL AMB DOCUMENTACIÓ
La idea és simple: es tracta de descobir o aprofundir sobre un tema (un període històric, una teoria filosòfica, una figura literària, etc.) a través de la lectura i discussió d’un conjunt de documents en petits grups.
L’objectiu, sobretot, és el d’explorar informació, i el de fer-ho d’una manera que maximitzi el diàleg dels alumnes amb aquesta informació (la comprensió).
La gràcia és que un sol alumne no pot, però, abraçar tota la documentació. Això dona peu, precisament, a parlar i explicar-se, a donar forma conjuntament a les idees i connectar-les. El treball de lectura es dona la mà amb un treball de conversa i discussió.
Els grups d’estudi poden utilitzar-se en moltes situacions i amb finalitats lleugerament diferents: després d’un debat per resoldre alguns interrogants, en el marc d’un estudi de cas, d’una investigació per a un projecte; en la preparació, també, d’un tema per a un examen extern (PAU), etc. Poden servir igualment per fer emergir preguntes: de la informació que es presenta en aquests documents, quines preguntes us sorgeixen? Quins problemes? Quines línies possibles d’investigació?
Una possible seqüència de treball és:
- Formació de grups (tendeixo a formar-los sempre a l’atzar per “cosir el grup per dintre”: afavorir que tothom estableixi vincle amb tothom)
- Lectura individual dels documents i presa de notes (veure exemple de dossier sobre Plató més avall).
Els alumnes es reparteixen els documents. Una opció és fer una pila central; cada alumne agafa un document i, un cop llegit, el deixa a sota de la pila. - Trobada amb els “homòlegs “d’altres grups per aprofundir en els documents llegits (“tu què has entès? tu com ho interpretes? Et puc preguntar un dubte?”)
- Posada en comú a dins dels grups. Construcció d’una interpretació global
- Opcional: autoavaluació individual a partir d’un petit test (un V/F, per exemple), amb un objectiu formatiu i de reflexió, no de qualificació (veure exemple més avall)
- Finalització: realització individualment o en grup d’un esquema global que sintetitzi totes les idees / formulació de preguntes / discussió en gran grup, etc
EXEMPLES
UN EXEMPLE DE DOSSIER DE DOCUMENTACIÓ PER TREBALLAR PLATÓ
ACCÉS A LA CARPETA DRIVE AMB ELS DOCUMENTS
UN TEST D’AUTOAVALUACIÓ DESPRÉS DEL TREBALL AMB DOCUMENTS SOBRE PLATÓ
És interessant veure com alguns exercicis escolars tradicionals, com ara el V/F, utilitzats usualment amb finalitats de control o qualificació, poden ser readaptats i jugar un paper interessant dins d’un enfocament formatiu. Per exemple, per rellançar la discussió (un V/F podria incloure afirmacions obertes que forcen a debatre i portar més enllà la interpretació dels documents) o oferir una nova oportunitat per considerar idees difícils, consolidar la comprensió, afavorir el diàleg entre els alumnes, etc.
El V/F és una opció entre d’altres. Podríem imaginar una bateria de preguntes, frases a completar, etc.
ESQUEMES D’ALUMNES
En preparació
PREGUNTES I RESPOSTES SOBRE AQUESTA “TÈCNICA”
I si subsisteixen errors? I si els alumnes no entenen correctament les idees presentades?
El dispositiu ofereix als alumnes diferents ocasions per aprofundir en les idees presentades i dialogar a fons amb els texots:
- Cada alumne té un homòleg en els altres grups que ha llegit el mateix documents amb qui pot debatre sobre el text i discutir sobre quina és la interpretació més pertinent.
- La posada en comú a dins de cada grup afavoreix la discussió de les idees. Si hi ha incongruències o peces que no encaixen, caldrà investigar i tornar als textos.
- El test d’autoavaluació ofereix una nova oportunitat per confrontar interpretacions
- La fase de finalització: els esquemes, les discussions posteriors en gran grup, etc.
En comparació amb un format magistral, tinc justament la sensació que els alumnes tenen més ocasions de fer-se preguntes i de dialogar amb els coneixements que volem que aprenguin. Sovint, les presentacions magistrals ofereixen poc espai perquè els alumnes interactuïn amb les idees que pretenem transmetre’ls i se les facin seves o manifestin com les estan interpretant. Hi ha una opacitat en la classe magistral que el grup d’estudi elimina: les idees són discutides activament per tots els alumnes. Per opacitat em refereixo a la dificultat que tenim per saber exactament què està passant al cap dels alumnes i quina recepció estan fent del que els expliquem.
Per què em sembla preferible a un format expositiu magistral?
En les classes magistrals, sento que no arribo a tots els alumnes. Més enllà de la minoria d’alumnes que, abans d’entrar a classe, ja sentien una predisposició positiva cap a la filosofia, sento que no aconsegueixo, de la pissarra estant, suscitar l’activitat intel·lectual que desitjo en tots els alumnes i que és necessària per aprendre. Per més passió que hi posi, sento que els perdo.
Els grups d’estudi, en canvi, assignant una tasca concreta a cada alumne, i la missió de concertar-se amb els altres, ho eviten. Veig una concentració genuïna durant la fase de lectura individual i presa d’apunts per part de tots els alumnes i efervescència durant la conversa en grup: es produeix un treball dels alumnes sobre les idees que em sembla molt difícil d’aconseguir de la pissarra estant. Crec, doncs, que els alumnes interioritzen i comprenen més les idees presentades quan ho fem d’aquesta forma, expremen més les seves capacitats i desenvolupen una relació més positiva amb l’assignatura i amb el grup.
Com han de ser els dossiers de documentació?
Crec que hi ha dues grans orientacions, en funció de l’objectiu que donem al grup d’estudi.
En l’ús que en faig actualment (sobretot a Història de la Filosofia de 2n de batxillerat) busco que siguin documents complementaris que ofereixin una panoràmica sobre un tema o autor. Per exemple, les teories de Plató.
Un altre ús possible és seleccionar documents contradictoris que afavoreixin el debat o la reflexió. Són objectius diferents. Aquest segon ús és molt combinable amb la controvèrsia constructiva.
Pel que fa als documents, em sembla important això:
- Que provinguin de fonts variades (per exemple, de llibres o manuals diferents). Em sembla important que els alumnes tinguin accés a diferents perspectives, estils i formes de presentació de la informació.
- Que permetin connexions, que es complementin, que dialoguin entre sí.
- Que n’hi hagi un nombre important (suficient perquè cada alumne hagi d’ocupar-se d’almenys un parell – per exemple, 12 documents – grups de 6 alumnes)
D’on provenen els documents?
Per exemple, per Plató: de diversos manuals o llibres de divulgació, de literatura especialitzada menys escolar (però accessible) i finalment del propi autor.
És important que els documents siguin rics però accessibles. No haurien de requerir coneixements previs de què els alumnes no disposen (perquè, justament, una de les funcions del grup d’estudi és proporcionar aquests “coneixements” que ens permetran després elaboracions més complexes).
Quan és necessari, els adapto (incloc negretes, nous títols, imatges, algun aclariment a peu de pàgina, etc.) per facilitar-ne la lectura.
- Sobre la fortíssima persistència cultural de la idea que “fer classe és Explicar”, recomano molt la lectura del primer capítol del llibre de Don Finkel, Ensenyar amb la boca tancada ↩︎
- Ignoro on vaig conèixer per primera vegada aquesta idea (treballant amb el GFEN? En un llibre de Meirieu?), ni si aquest és el nom que cal donar-li. ↩︎
Ensenyar filosofia 
Un pensament sobre “Els grups d’estudi o de treball amb documentació. Una alternativa a l’exposició magistral”