Mentre que la tradició escolar sol convidar a escriure filosofia (únicament) a través de dissertacions, els i les filòsofes han utilitzat al llarg de la història un ampli ventall de gèneres.
Podríem ampliar els gèneres que treballem a l’escola?
Mentre que la tradició escolar sol convidar a escriure filosofia (únicament) a través de dissertacions, els i les filòsofes han utilitzat al llarg de la història un ampli ventall de gèneres.
Podríem ampliar els gèneres que treballem a l’escola?
Textos i materials del taller de lectura
Tot text filosòfic lidia amb problemes i preguntes i proposa, en aquest sentit, una determinada experiència intel·lectual als lectors. Com fer-la, però, accessible als alumnes?
Una exploració dels diferents tipus de preguntes filosòfiques, de la mà de Clinton Golding
Propostes per enfocar la lectura a l’aula de filosofia
Per practicar una avaluació per aprendre a vegades n’hi ha prou amb petits gestos i estratègies “de butxaca”
Podriém utilitzar diagrames (diagrames de flux, d’arguments, etc.) a l’aula de filosofia?
Per què assumim automàticament, quan volem presentar informació als alumnes o introduir-los a un nou coneixement, que l’a’única manera de fer-ho és a través d’una exposició magistral: el professor explica i els alumnes escolten? Potser perquè ens sentim a la pràctica sense gaire alternatives, perquè no trobem en els nostres repertoris pedagògics altres opcions… EnContinua llegint “Els grups d’estudi o de treball amb documentació. Una alternativa a l’exposició magistral”
Tres textos de Maria-Alice Médioni sobre l’anàlisi reflexiva en formació docent
Com concebem la història? Quins marcs conceptuals utilitzem per pensar-la? En quins models mentals l’endrecem?