El fresc efervescent

1. El fresc eferevescent
2. Generar preguntes a partir d’un fresc efervescent
3. Generar un text personal a partir del fresc efervescent
4. El fresc efervescent a partir d’imatges
5. Fresc efervescent i curtmetratges

El fresc eferevescent

Una eina extremadament versàtil per a les classes de filosofia (i per a qualsevol matèria, de fet) és el “fresc efervescent”. Serveix per explorar conceptes i fer emergir preguntes.

La mecànica és simple. Segueix els passos següents:

1. S’escriu un concepte a la pissarra
2. Individualment, els alumnes fan associacions
3. Les associacions s’aboquen col·lectivament la pissarra, en un “fresc efervescent”

Observat amb una lupa més fina:

1. S’escriu un concepte central al mig de la pissarra	Un concepte sobre el qual es vol treball, un concepte que servirà de pivot a la sessió (per exemple, “ètica / moral”)
2. Es demana als alumnes que escriguin en un full, individualment, com a mínim una dotzena de paraules que associen amb aquest concepte Consigna: “Escriviu, com a mínim, una dotzena de coses que associeu amb aquest concepte. En què us fa pensar? Amb què el relacioneu? Què vol dir per vosaltres? Què us ve a la ment?”	Poden ser substantius (caràcter, societat, etc.), verbs (jutjar, conviure, etc.) o expressions (fer el bé, etc). Alguns alumnes poden tenir dificultats per arrencar. Per això és convenient demanar dos o tres exemples abans de començar, per assegurar-se que ningú se sent perdut. També es pot desenvolupar un exemple hipotètic “Si el concepte central fos ‘platja’, podria dir ‘mar, vacances, llegir, sorra, descansar, nedar, calor, etc“. També es pot insistir en com pensar en paraules: buscar sinònims, antònims, sensacions que desperten, etc. (normalment, és millor fer aquesta reflexió un cop l’activitat ja ha arrencat i els alumnes mateixos poden suggerir quins camins agafen per pensar paraules).
3. El professor reparteix uns tres rotuladors, que han d’anar circulant àgilment entre els alumnes. Quan una persona el rep, s’aixeca per escriure una paraula a la pissarra i passa el rotulador a un nou alumne.	És important fer notar en aquest pas 2 coses: 1. Abans d’escriure-hi una paraula, és molt important fer llegir les anteriors (no repetir). 2. És interessant aprofitar les paraules que ens brinden els companys per generar-ne de noves. “Segur que a mesura que llegiu les paraules o idees que proposen els vostres companys us en venen de noves. No les deixeu perdre“. Aquest suggeriment permet d’enriquir encara més el camp lèxic, però també de “desestressar” aquells alumnes que potser no han aconseguit reunir les dotze paraules (tot i que no té cap importància, de fet, reunir-les o no) i els cal una petita empenta. Durant aquesta fase hi ha una efervescència interessant a l’aula. També hi ha aquesta sensació d’estar-se gestant, paraula a paraula, una obra col·lectiva força imprevisible (què sortirà?).
4. Relectura Consigna: “Prengueu-vos un minut o dos per rellegir el conjunt de paraules. N’hi ha cap que no s’entengui? Us sembla que n’hem oblidat alguna d’important?“

Alguns exemples:

El fresc efervescent permet als alumnes de fer un primer “estat de la qüestió” dins seu pel que fa a un tema en concret (en què penso quan penso en “ètica”, o en “sexualitat”, o en “medi ambient”? Què fa ressonar en mi? Amb quins coneixements o idees l’associo? De què està carregada per mi aquesta paraula?), però també produeix un recurs (la pissarra) que pot ser explotat de múltiples maneres.

Generar preguntes a partir d’un fresc efervescent

Podem demanar als alumnes que formulin preguntes filosòfiques sobre el tema en qüestió:

“Ajudant-vos de les paraules que teniu a la pissarra, formuleu individualment un mínim de 5 preguntes filosòfiques sobre [el tema en qüestió]”

Els estudiants utilitzen la pissarra com a punt de suport. Sovint, intento mostrar als alumnes com el simple contacte de les paraules sembla que generi, per “combustió espontània”, preguntes quasi involuntàries… Per exemple, detecto, al costat del concepte central “ètica”, les paraules “raó”, “normes”, “espiritualitat”, etc. Gairebé només necessito un bocí de fil de cosir per poder preguntar: “L’ètica és racional?”, “L’ètica consisteix a seguir unes normes concretes?” , “l’ètica té alguna relació amb l’espiritualitat?”, etc. (Tinc pendent de crear una bastida per als estudiants amb aquest “fil de cosir” de què parlo, una bastida que ofereixi als alumnes alguns elements lingüístics per generar fàcilment preguntes).

Parlar, però, de preguntes filosòfiques, per a molts alumnes, no és evident, especialment si no han fet mai filosofia o estan a l’inici de curs. En aquests casos, suggereixo entrenar prèviament els alumnes a reconèixer i distingir preguntes filosòfiques i no-filosòfiques (veure aquí una proposta -en construcció-).

Un cop els alumnes han formulat les preguntes, les apunto totes a la pissarra (sovint amb el nom de l’alumne que les ha formulat -tal com es fa en filosofia 3/18 o Philosophy for Children: estratègia de reconeixement, formació d’una “identitat acadèmica”)

EXEMPLES. Preguntes proposades pels alumnes a partir del fresc “ètica / moral” i “filosofia”

Encara no m’he trobat mai amb una pissarra de preguntes que no ens permeti investigar o que no faci possible de cap manera la reflexió. Sempre s’obren finestres, amb les preguntes dels alumnes. A vegades són grans finestres que permeten entreveure vastos paisatges i a vegades són finestres més petites, però sempre acaben permetent el pas. (Pot ser també l’ocasió per rescatar el treball realitzat a inici de curs sobre les preguntes filosòfiques; les característiques que es van detectar poden servir com a criteri per avaluar la “filosoficitat” de les preguntes proposades i poden servir per re-escriure-les, arribat el cas…).

Sovint, les preguntes dels alumnes van al cor de la qüestió i són a penes distingibles de les preguntes que podria formular un expert. Em costa expressar la joia que sento quan veig estudiants d’un institut de màxima complexitat formulant preguntes que podrien donar lloc a intensos debats acadèmics i que expressen problemes de la més gran importància per a la societat (problemes sobre els quals pensen, investiguen i escriuen, també, pel seu cantó, els i les científiques i filòsofes actuals):

“L’ètica és el resultat de la por al rebuig social?” (Anais)

“La filosofia pot canviar el món?” (Chayma)

“Ser moral és vetllar pel bé propi o pel bé comú?” (Rachid)

“L’ètica i la moral són un invent social o una característica natural?” (Thalia)

“Quan dos filòsofs tenen punts de vista diferents com podem saber quin és millor?” (David)

En alguns casos, he proposat als alumnes que, abans de posar en comú les preguntes amb tota la classe, les posin en comú en petits grups i les re-elaborin si ho consideren oportú. La idea és oferir una mediació més per tal de treure’ls més punta (a vegades, aquest moment de concertació amb els companys fa que els alumnes “fusionin” preguntes o en formulin de noves, inspirats per les idees d’un veï).

Novament, la pissarra de preguntes filosòfiques pot ser explotada de múltiples maneres. En el meu cas, jo les utilitzo per celebrar un DIÀLEG FILOSÒFIC a l’estil de la filosofia 3/18 (aviat miraré de fer una entrada parlant-ne).

Un últim exemple de pissarra. En aquest cas, sobre la intel·ligència artificial (context: optativa Problemàtiques socials, 1r de batxillerat).

Preguntes formulades (dispositiu: 1. Evoquem les característiques d’una “bona” pregunta. 2. Cadascú escriu 4-5 preguntes 3. Revisió i retreball de les preguntes amb els companys 4. Compartim les preguntes):

Podem treballar encara més les preguntes? Naturalment. Estic preparant una entrada al blog per reflexionar més sobre aquesta qüestió.

Un altre exemple. Aquesta vegada, una pissarra “metafísica” sobre el concepte de realitat:

I aquí les preguntes formulades pels alumnes:

Generar un text personal a partir del fresc efervescent

En d’altres ocasions, m’interessa saber quin és el punt de partida dels alumnes respecte al tema de discussió i per això la consigna és produir un breu text, al qual tornarem sens dubte al final de la seqüència, per mirar-lo amb uns ulls nous.

Poden proposar-se diferents consignes:

Consigna A
“Ajudant-vos del fresc efervescent, us proposo d’escriure un breu text personal que respongui a la pregunta «Què és per mi X [la moral, la filosofia, etc.]». Heu d’utilitzar obligatòriament un mínim de 3/4 paraules de la pissarra”?

Consigna B:
“Imagineu que algú que no coneix o no acaba d’entendre X us pregunta què és. Com li explicaríeu? Com podríeu ajudar-lo a fer-se’n una idea? En la vostra explicació, utilitzeu un mínim de 3/4 paraules de la pissarra. Heu d’incloure també un exemple“

La segona part de la consigna introdueix una constricció: han d’utilitzar un mínim de paraules, incloure un exemple o plantejar una pregunta. Paradoxalment, la constricció, lluny de pesar, allibera; permet començar a construir a partir d’alguna cosa, actua com a motor creador, com saben bé els i les artistes.

Un cop han escrit el text (10-15 minuts), poden discutir-los en petit grup i enriquir el seu text inicial amb les aportacions dels companys que han trobat més interessants. També podem interessar-nos pels desacords (tenim diferents visions de X? Sorgeixen conflictes?), compartir les preguntes (si n’hem introduït com a constricció) o formular-ne de noves (sobre allò que no sabem, allò sobre què voldríem aprofundir, etc).

Abans de començar a escriure els textos personals, però, em sembla fonamental -i divertidíssim- aturar-nos a veure com podem construir idees a partir del fresc. Sempre ens meravella descobrir com de fàcil és. N’hi ha prou d’agafar, com deia abans, una mica de fil de cosir.

Sovint ho faig a través d’una mena de “modelatge obert“. Em sito davant la pissarra i em poso a “cosir” paraules en veu alta, tot convidant-los progressivament a agafar el fil.

Per exemple: Crec que partiré del concepte central: filosofia. Què és fer filosofia? “Fer filosofia és…” a veure quin verb interessant tinc? Ah, sí… “compartir“. “Fer filosofia és compartir… -què podem compartir?-… punts de vista… sobre… temes complexos“. Ja ho tinc! No està mal. A veure si puc trobar altres idees!”

A poc a poc, “obro” el modelatge, convidant els alumnes a completar parts del procés. Ens engresquem. L’un aporta això, l’altre allò, les paraules es comencen a unir amb facilitat (el fil i l’agulla van corrent), a interpel·lar, a brillar, i anem formant idees i sorprenent-nos de tot el que sorgeix (apunteu-les en un full o pissarra auxiliar).

La Maha, per exemple, va traçar aquesta ruta de paraules, que és una definició de la filosofia que trobo sensacional:

“La filosofia és desxifrar conflictes“
Maha K. (2023)

(El procés mental que va seguir és interessant. La paraula “conflictes” no hi és. Seguint el modelatge, però, va començar cosint dues paraules de la pissarra amb una irresistible frase atributiva (“La filosofia és…desxifrar…“) i, no trobant cap tancament a l’alçada de la idea que estava construint, la va completar amb una fabulosa paraula de collita pròpia.)

Crec que aquest moment és especialment fèrtil -i també alliberador. Desmistifica la idea que tenir bones idees és una cosa inassequible i misteriosa que fan només les ments brillants i mostra als alumnes que és de fet fruit d’un treball força artesanal. Què és el que cal? Paraules i fil de cosir… i temps per jugar amb els retalls.

En aquesta fase, a més del modelatge obert que he comentat, es pot propocionar als alumnes una petita bastida (iniciadors de frase, connectors, etc.) per ajudar-los a construir idees. Un repte podria ser: “amb l’ajuda d’aquesta bastida, produïu el màxim d’idees possibles”. Com a exercici gimnàstic per prendre consciència de la mal·leabilitat i les oportunitats que ofereix el llenguatge, i seleccionar d’aquest llistat les idees que més ens fan pensar.

El fresc efervescent a partir d’imatges

Una altra opció interessant és el fresc efervescent a partir d’una imatge. En aquest cas, el que serveix d’estímul inicial no és una paraula sinó una imatge (una fotografia, una pintura, una il·lustració, una imatge publicitària, etc.).

El procediment és el mateix: els alumnes recullen paraules que els suggereix la imatge, en forma d’un llistat que posteriorment s’aboca col·lectivament a la pissarra i dona lloc a plantejar preguntes, escriure un text, etc.

Per exemple, en una Controvèrsia Constructiva sobre si els diners fan la felicitat, els alumnes realitzen un fresc a partir d’aquesta imatge pseudo-publicitària:

Fresc efervescent i curtmetratges

Darrerament, he utiltizat el fresc per ajudar-me a treballar curtmetratges a l’aula, amb alumnes de 1r d’ESO i de 1r de Batxillerat, i m’ha sorprès, per enèsima vegada, la seva senzilla funcionalitat.

La seqüència ha estat: visionat del curtmetratge → elaboració d’un fresc (de què parla aquest curmetratge? sobre què ens convida a pensar?) → plantejament de preguntes filosòfiques

Per exemple, a partir del curtmetratge Alike, els alumnes d’un grup de 1r d’ESO han proposat:

I això els ha ajudat a fer les següents preguntes (és interessant veure com molts conceptes del fresc són reutilitzats en les preguntes: eureka, el procediment funciona):

Les obligacions ens controlen? (Mateo)
Ens podem avorrir del que realment ens agrada? (Nora)
Es pot ser feliç vivint en bucle? (Lucas)
Som més feliços sense obligacions? (Edena)
És just haver de treballar només per sobreviure i la gent que té molts de diners no fa treballs molt forçats? (Darwin)
L’escola i el treball ens controlen? (Elena)
Per què no ens agrada l’institut? (Pol)
És necessari tenir sempre la mateixa rutina? (Leo)
La nostra vida és un bucle? (Edena)
Tenir molts sentiments és bo o dolent? (David)
Com podem saber si la gent és feliç? (Amira)
etc.

Què és el que em sembla realment important de tot això? La següent idea: estic segur que si no hagués proposat aquesta petita situació de treball i hagués demanat simplement, just després de veure el documental, “quines preguntes teniu?”, n’hauria sortit frustrat i amb la conclusió errònia que els alumnes “no saben fer preguntes”. Crec que la majoria de conclusions que traiem sobre els alumnes són en realitat conclusions sobre la nostra pràctica pedagògica; conclusions que només ens permeten dir: “fins ara, no estic sabent trobar el camí adequat per ajudar-los, però no defalleixo i penso que tal vegada, amb enginy o amb l’ajuda d’altres docents, algun dia sabré trobar la tecla. Però crec que tinc el deure de ser prudent i guardar-me de judicis sobre els alumnes -i encara més, judicis tan concloents i transcendets com aquests, judicis terminals– sabent que potser es tracta d’una falta de perícia pedagògica per part meva”. Postulat d’educabilitat!

L’error pedagògic més comú: ometre el procés, no oferir bastides, ni estímuls, tractar el pensament dels alumnes com una màquina expenedora que funciona per simple comanda.

Raons per a l’optimisme pedagògic: existeixen camins. I quin goig caminar-los!

Post-data

• Vaig conèixer aquest recurs amb el GFEN Langues, on s’utilitzava sovint en situacions d’aprenentatge de llengües estrangeres. És d’aquí que n’agafo el nom: «fresque effervescente». La Maria-Alice Médioni, membre del GFEN Langues, en proposa aquí un exemple.
• També es pot consultar el llibre GFEN, (Se) construire un vocabulaire en langues, Chronique Sociale, Lyon, 2002, pp. 197- 199, on apareix amb el nom curiós d’«associogramme».
• En alemany, també sembla conèixe’s amb el nom d’«assoziogramm». Veure article viquipèdia alemanya.
• Segurament, no difereix del que tots coneixem amb el nom de “pluja d’idees” o “brainstorming”. No descarto abandonar el nom de “fresc efervescent” i referir-m’hi amb el de “pluja d’idees”…
• El mind map s’aproxima a aquesta idea, però no hi coincideix. En el fresc efervescent, almenys tal i com l’he presentat, no hi ha organització de la informació (això podria constituir, justament, una nova possibilitat de treball un cop finalitzat el fresc: “com organitzaríeu totes aquestes paraules?”)