Talking Points: una estratègia per introduir un tema nou a l’aula mitjançant la discussió

Per introduir una discussió nova a l’aula (un tema filosòfic, una qüestió social, un problema científic, una qüestió educativa que afecta l’institut, etc.) valoreu la possibilitat de fer-ho a través de “Talking Points”: un llistat d’afirmacions, amb vocació polèmica (polèmica: de polemos, guerra; aquí, confrontació d’opinions), que es proposa a la consideració dels alumnes per tal de provocar la discussió i fer emergir emergir diversos punts de vista i representacions prèvies.

Els Talking Points poden ser introduits a l’inici de la sessió. Individualment, els alumnes marquen el seu grau d’acord o desacord amb les afirmacions (+ = d’acord, – = en desacord, ? = tinc dubtes). Posteriorment, en petits grups, són convidats a discutir-les i a reportar al gran grup, en acabar, els punts que han generat més discussió, les noves preguntes que han sorgit, etc. Serveixen de “portal” per introduir un nou tema d’estudi i per “lligar-lo” amb els seus coneixements i representacions. Pot ser interessant tornar al final de la sessió al llistat original.

Per Lyn Dawes, de qui agafo el nom de l’estratègia, els Talking Points són

a list of thoughts —statements wich may be factually acurate, contentious or downright wrong. They provide a focus for speaking and listening, and a chance to find out what others think. They can be thought-provoking, interesting, irritating, amusing, smart, simple, brief or wordy

Important: els Talking Points no reflecteixen les opinions o posicions que el professor considera “correctes” o “legítimes” sinó que inclouen justament un gran varietat d’afirmacions (algunes de “irritating” o “downright wrong”, com diu la Lyn) per tal de provocar la reflexió i recollir totes les veus importants d’un debat (en el desenvolupament posterior de la situació d’aprenentatge, els alumnes haurien de poder descobrir elements que els permetin avaluar més sòlidament aquestes afirmacions).

Font: Lyn Dawes, The Essential Speaking and Listening: Talking for Learning at Key Stage 2. Routledge, 2008, p. 32

Important. Els Talking Points també es coneixen amb el nom de Q-SORT, o en són una variant. Podeu llegir un article sobre aquest tipus de qüestionaris a la pàgina del grup Avaluar per aprendre.

Dos exemples: l’amor i la felicitat

Per introduir la qüestió de l’amor, el docent podria treballar a partir de les diferents concepcions sobre l’amor que la Barbara H. Rosenwein detecta en el seu llibre “Amor: Una historia en cinco fantasías” (Alianza, 2022) (caldria traduir-les al català)

Sobre la felicitat, el docent podria treballar, per exemple (cal meditar-ho molt més i decidir quin és el marc de reflexió cap al qual es vol conduir els alumnes):

• Les persones egoistes són menys felices
• Ser feliç és tenir èxit, triomfar
• La felicitat és química, no la controlem
• Som totalment amos de la nostra felicitat
• La felicitat és discreta
• La felicitat es basa en el plaer
• No puc ser feliç si al meu voltant (en la meva societat, al món) la gent pateix i és infeliç
• Ser feliç és no tenir preocupacions
• La felicitat és un ideal impossible d’assolir
• La felicitat és una cosa que es construeix a poc a poc
• La felicitat és esporàdica
• El concepte de felicitat varia en funció de la cultura i l’època en què et trobes
• La felicitat és un sentiment que tots experimentem de la mateixa manera
• Com més ric ets, més feliç ets
• etc

(La llista és massa llarga, segurament. Caldria seleccionar “quirúrgicament” les afirmacions que toquen els punts essencials de la problemàtica que es pretén introduir)

Sobre la naturalesa humana, potser podem partir d’aquesta llista que ofereix el llibre de Why Human Nature Matters: Between Biology and Politics de Matteo Mameli:

Un consell: crec que és una ocasió en què el ChatGPT¹ pot ser ser especialment ajudador: “necessito que em proporcionis una bateria d’afirmacions contradictòries sobre _____ per a una activitat de classe (de filosofia). Les afirmacions han de ser diverses i representar diferents punts de vista possibles sobre la qüestió. Les afirmacions han de convidar els alumnes a comprendre les diferents perspectives que es poden tenir sobre el tema en discussió i escollir amb quines estan més d’acord i amb quines menys. Necessito que siguin senzilles i concises”.

Més exemples: reflexionar sobre l’ensenyament de la filosofia

Aquest “talking points” va ser utilitzat a la primera reunió (juliol, 2023) del grup de recerca i formació en didàctica de la filosofia de l’ICE de la UAB per “disparar” la reflexió dels assistents sobre l’ensenyament de la filosofia.

Ampliació

Els Talking Points poden ser adaptats també com a ESTRATÈGIA DE LECTURA. Abans de la lectura d’un o diversos texts complexs, es proposa a la reflexió dels alumnes un cert nombre de tesis que els texts, després, discuteixen (tesis que defensen, tesis que qüestionen, etc.).

La conversa (o controvèrsia?) prèvia a la lectura del text crea un marc intel·lectual des del qual llegir-lo i ofereix pistes de diàleg i incentius de lectura a l’alumnat.

Una altra estratègia per començar una nova discussió és el fresc efervescent.

1. Sobre l’ús de la IA per ajudar a dissenyar propostes didàctiques, veure aquesta reflexió ↩︎