Pregunta, explora, observa, recapitula

A la fi, em pregunto si la majoria de dispositius que podem construir a l’aula de filosofia no segueixen d’alguna manera aquest esquema bàsic:

La primera etapa és una etapa de qüestionament: sorgeix una pregunta, un problema que val la pena ser investigat. Els problemes poden sorgir de moltes formes: poden emergir d’un relat, d’una imatge, d’un recull d’aforismes filosòfics, d’una exposició fotogràfica, de la confrontació de dos discursos antitètics, d’una obra d’art, d’un fresc efervescent, d’una notícia, un experiment científic, una vinyeta humorística, etc. La tradició de les situacions-problema n’ha suggerit una gran quantitat.

La segona etapa és una etapa d’exploració i apropiació: els alumes exploren el problema que s’acaba d’obrir a partir de les seves idees i representacions (l’exploren de múltiples formes; formulen hipòtesis, confronten idees, topen amb noves preguntes, etc.) i, en fer-ho, se’l fan progressivament seu: desenvolupen un interès intel·lectual personal en la seva investigació.

La tercera etapa és una etapa cultural i d’objectivació: es tracta de pensar el problema amb l’ajuda de les eines intel·lectuals (debats, teories, coneixements, conceptes) que ofereix la tradició. Els sabers apareixen com a eines que permeten resoldre o enfocar des d’una nova perspectiva (un nou vocabulari, un nou marc) els problemes intel·lectuals trobats (si tot va bé, els alumnes s’han d’abraonar en aquesta etapa sobre els documents proposats, compel·lits per una expectativa de descobriment i guany intel·lectual).

L’última etapa és una etapa de síntesi: integro perspectives, sospeso resultats. I d’avaluació: reflexionem sobre el resultat i el procés.

***

Suposant que aquesta sigui una estructura interessant per a un treball filosòfic, de quines eines disposem per orquestrar-la?

Llista d’eines pedagògiques per a una seqüència de filosofia (en construcció)

Suscita un interrogant	A partir de: – Una tesi a discutir (seguint una tradició pedagògica pròpia de la filosofia) – Un fresc efervescent – Un Talking Points (Q-Sort) – Un text-estímul – Un experiment mental – Una obra artística – Una notícia – El plantejament d’un cas (real o inventat) – Un Concept Game – Una rutina de pensament – … Per aprofundir en aquest punt: – Cinc fonts de contextos per fer filosofia – Receptes per inventar situacions-problema
Discuteix-lo	A través de: – Un diàleg filosòfic (estil Lipman, estil Tozzi, etc.) – Una controvèrsia constructiva – Una activitat d’escriptura – Una discussió en petits grups – Un Concept Game – Una rutina de pensament – Un seminari socràtic – …
Observa’l des d’una perspectiva cultural	Gràcies a: – L’aportació de documentació (textos filosòfics, manuals, recursos audiovisuals, etc.) – Una paret de dades – Un col·loqui filosòfic (GFEN) – Un procés o judici GFEN) – …
Recapitula	Per mità de: -Un nou diàleg o discussió – Activitats de síntesi (escriptura d’un informe, un assaig, etc.) – Activitats d’aplicació (un nou cas, un nou problema, etc.) – …
Reflexiona	Amb l’ajuda de: – L’anàlisi reflexiva – El diari d’aprenentatge – …

Material extra

He vist en Clinton Golding aquesta taula-resum dels passos d’una indagació filosòfica i no m’he pogut estar d’adaptar-la al català. La podeu trobar a A Handy Account of Philosophy in Schools (2014), que us recomano molt de llegir.

Em sembla una taula molt suggerent. En el model que plantejava anteriorment, però, hi faltaria una etapa: la de l’aportació cultural (l’aportació cutural és el que aquí considerava la tercera bola dels malabars filosòfics). Es tractaria d’entreteixir o fondre el tipus d’indagació que proposa Golding (basat en el model de filosofia 3/18 de Lipman i Sharp) amb els coneixements i instruments per pensar que aporta la cultura (textos, informació, teories, debats, coneixements, conceptes, etc.)

Per exemple, en una indagació sobre la llibertat, podríem incloure una etapa de descobriment de textos clàssics, debats filosòfico-científics actuals, etc que s’incorporarien a la indagació en curs.

Crec que això és el que podria acabar de fer de pont entre model filosòfic i educatiu de la filosofia 3/18, potentíssim, i les missions que planteja el currículum actual.

Entrada connectada amb

Malabarismes filosòfics